Quan
Pere Aragonès va aterrar al
Palau de la Generalitat, la principal prioritat que va situar en l'horitzó del mandat va ser recuperar la institucionalitat perduda en els anys posteriors al referèndum de l'1-O, ja fos per la repressió o per la desorientació del moviment independentista. Dins d'aquesta estratègia, tenir pressupostos aprovats cada any apareixia en un lloc destacat de les tasques a quatre anys vista. Quan queda una mica menys d'un any per esgotar la legislatura, Aragonès està a punt d'aprovar els
tercers comptes consecutius:
ja té el suport del PSC al sarró, i ara haurà de batallar el suport dels comuns, que
exigeixen frenar el Hard Rock.
Quines són les claus de l'acord que el president
ha signat aquest dimarts a la tarda amb
Salvador Illa, primer secretari dels socialistes? Què li espera al Govern per aprovar els comptes, que la setmana del 13 de març celebraran el debat a la totalitat després del tràmit en les comissions parlamentàries? Quines implicacions té el fet que l'independentisme, en la legislatura del
52%, hagi tornat a evidenciar la incapacitat per posar-se d'acord en el projecte més important de l'any?
Aragonès i Illa són aliats i seran rivals
Ningú dins d'ERC amaga que el principal contrincant electoral és el PSC. I els socialistes tenen clar que, si volen tenir la presidència de la Generalitat després dels propers comicis, hauran d'obtenir la
màxima distància possible amb els republicans. Un cop s'aprovin els comptes, Aragonès i Illa reproduiran la coreografia d'acostament, però en el sentit diametralment oposat:
passaran de ser aliats a ser rivals. I ho hauran de combinar -perquè tot està interconnectat- amb els acords que el
PSOE i ERC aniran teixint a Madrid, sempre que hi hagi amnistia i
Pedro Sánchez pugui començar a tramitar els comptes estatals. És la paradoxa que defineix la relació entre socialistes i republicans: es necessiten i, al mateix temps, el futur dels respectius projectes passen per quedar sempre l'un per sobre de l'altre. Encara que, potser, acabin governant junts.
I ara, l'Ajuntament de Barcelona i el Congrés?
Si s'agafa la cronologia recent, es pot comprovar amb facilitat que l'entesa entre el PSC i el Govern arriba exactament vuit dies després que el
grup municipal d'ERC arribés a un acord amb l'alcalde Jaume Collboni pels comptes de la capital catalana. Els republicans són els més ben situats per formar part de l'executiu municipal, i els comuns continuen assegurant que és ERC qui no vol un tripartit a la ciutat. Pel que fa al Congrés,
tot dependrà de si Junts valida l'amnistia: hi ha fins dimecres vinent, 7 de març, per teixir l'entesa definitiva. Aragonès i Sánchez van posar les bases de l'acord polític pels pressupostos -d'aquí i d'allà- a finals d'octubre, i ara només falta que quadri el calendari i el relat. A l'espera de si
Carles Puigdemont aprova l'amnistia.
Els comuns faran suar el Govern
La formació presidida per
Jéssica Albiach no té res a perdre en l'últim tram de la legislatura. Han facilitat l'aprovació de tots els comptes que han tirat endavant al Parlament des del 2017, i no vol que, fruit d'aquesta dinàmica, els seus vots es donin per descomptats. És per això que aquesta vegada, més que mai, han marcat una línia vermella infranquejable: que Aragonès descarti el pla director urbanístic (PDU) que faria possible el
Hard Rock. Sense això, no aprovaran els pressupostos. La
bandera climàtica contra models relacionats amb l'oci i el turisme en un context d'emergència per sequera és la peça a la qual s'aferren els comuns. Més enllà del projecte concret del Camp de Tarragona, si aconsegueixen arrencar a Aragonès aquest compromís, podran reivindicar-se com l'única formació que ha empès l'executiu cap a un model que diu no als
macroprojectes. És una reclamació que també feia la CUP, formació que després d'investir Aragonès, es va quedar al córner des del moment en què va votar en contra dels primers comptes.
Habitatge i educació es posen al centre
El
preu del lloguer al país bat rècords cada vegada que es publiquen noves dades. A Barcelona el mitjà se situa en 1.171 euros (increment del 9,8% en un any), i al conjunt de Catalunya en 848 euros (pujada del 5,3% també en un any), segons l'Incasòl. És davant d'aquesta bombolla de preus que tots els partits han après que no poden mirar cap a una altra banda, perquè l'
accés a l'habitatge comença a ser un problema per a la majoria. No és l'únic rècord que bat Catalunya. També va ser capdavantera -negativament- en l'últim
informe PISA, amb un nivell educatiu pitjor que la resta de l'Estat. Els dos indicadors han suposat que tots els grups que han negociat amb el Govern -PSC, Junts, CUP i comuns- hagin posat damunt la taula partides per revertir-ho. De moment, de l'acord amb el PSC, els pressupostos incorporen 4.000 habitatges de lloguer social nou i un increment del 10% de la partida d'educació (50 milions específics per desplegar mesures apuntades pel comitè d'experts per millorar el sistema educatiu). Els comuns en volen més: 1.000 milions d'euros per habitatge. Per a les escoles, reclamen més beques menjador i la sisena hora.
El procés i el 52% ja són història
La negociació entre ERC i Junts per formar Govern després de les últimes eleccions, tortuosa i al límit del calendari, ja va servir com a avís que el 52% obtingut a les urnes per part del bloc independentista
no tindria una traducció gaire operativa. Els primers pressupostos ja es van aprovar amb els comuns -la
CUP, tot i investir Aragonès, se'n va desmarcar- i la sortida voluntària de
Junts de l'executiu va obrir un nou mapa d'aliances fruit de l'enterrament de les dinàmiques que havia cronificat el procés. Ara, per segon any consecutiu, és el PSC qui apareix com a
aliat del Govern en uns comptes que, a diferència d'anys com el 2017, ja no contenen cap annex polític sobre horitzons nacionals o grans projectes com un referèndum. El canvi d'etapa, a cavall de Barcelona i Madrid, s'ha solidificat a l'espera que s'aterri l'amnistia.
