Fa més de cent anys que l'escriptor alemany Thomas Mann va publicar, inspirat en una visita a la seva dona al sanatori Wald de Davos, la novel·la La muntanya màgica, una de les més influents del segle XX. El títol de l’obra ha alimentat molts paral·lelismes amb el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, una trobada anual de líders polítics i empresarials marcada, com la novel·la, per l’enclaustrament i per la diversitat de temes que s’hi aborden. Però de la cimera, malgrat la varietat -dins de l'ordre que encarna- dels panells i els ponents, no en sortirà una samfaina de títols entorn el medi ambient, els mercats, l'habitatge o l'impacte de la IA. Enguany hi mana la geopolítica.

Els organitzadors constaten la preocupació creixent i demanen al seu informe anual de riscos "esperit de diàleg" en un món "que voreja el precipici" amb "les regles i les institucions que durant molt de temps han sostingut l'estabilitat sota setge" en una era en la qual el comerç, les finances i la tecnologia "s'usen com a armes d'influència". Davos és l'epítom del capitalisme globalista que ha fet fortuna en un món multilateral i liderat per les democràcies liberals. Ara, aquest statu quo està a punt de trencar-se menyspreant l'ONU o la UE o posant en risc l'existència mateixa d'organitzacions com l'OTAN per l'acció política, econòmica i militar de Donald Trump. Ahir va fer un any del seu retorn a la Casa Blanca i avui a la tarda intervindrà a Davos.

Abans d'enlairar-se cap a Suïssa va penjar a xarxes dues fotos fetes amb IA (una conquerint Groenlàndia i una altra amb aquest territori i el Canadà incorporats als EUA), va publicar missatges personals filtrats amb el francès Emmanuel Macron i el cap de l'OTAN Mark Rutte -de nou en rol de subaltern-, i va llençar una nova invectiva. No entén, va dir, que els danesos, pel fet d'haver arribat fa cinc segles amb vaixell a l'illa de l'Àrtic, n'ostentin la sobirania. Veu més lògic que ell se la pugui quedar sota coacció o militarment. 

L'informe de Davos no esmenta Trump ni la seva administració de forma directa -saben que té la pell molt fina i que el seu enuig no s'acaba ni quan una vassalla li regala un Premi Nobel- però ahir, als discursos, van aparèixer brots verds. Fins ara els líders europeus i altres de l'OTAN semblaven contemporitzar a l'espera que Trump desistís per un canvi d'interès, perquè algú li tragués del cap el seu imperialisme i afany de poder, o perquè embarranqués. Però comencen a assumir que això és estructural, que fins i tot si no hi ha Trump tal vegada l'America first ha vingut per quedar-se i que cal reaccionar amb un enfocament diferent i més actiu que reactiu. 

El primer ministre canadenc, el liberal Carney, va admetre que la tendència a "apaivagar" i a "evitar el problema" és "un error" i que cal respondre de forma cooperativa. "A més de la força dels valors, hem de tenir clar el valor de la força", va dir en un discurs que va ser rebut amb una ovació dempeus dels assistents. No menys valuoses van ser les paraules dels líders europeus. Macron va marcar preferències: "la ciència a les teories de la conspiració, l'estat de dret a l'estat de la força, el diàleg a les amenaces", va proclamar. I per si no quedava clar va dir que la llei (l'ordre i les organitzacions multilaterals) han d'estar per damunt "de bullies". 

La posició d'Espanya és ben coneguda i Pedro Sánchez confrontarà Trump també en clau interna, i serà rellevant la posició que prengui l'alemany Merz, que avui espera reunir-se a Davos amb Trump. De moment ha intentat no escalfar els ànims i esquivar la guerra aranzelària i fa dos dies va retirar el simbòlic destacament de quinze soldats que havia enviat a Groenlàndia. La quinzena de militars francesos encara hi són. La presidenta de la Comissió Europea i companya de partit de Merz, Ursula von der Leyen, va donar alguna pista prometent una resposta “ferma, unida i proporcionada" tot i que, tractant-se de la UE, la unitat pot ser contradictòria amb la fermesa i la proporció. Segons ella, Europa ha d'"accelerar l'impuls per ser independent", una afirmació de fort contingut polític i que remet a l'economia i la defensa.  

I si aquestes declaracions eren valuoses una altra genera certa expectativa. Mentre les famílies europees tradicionals es reposicionen i entomen el principi de realitat del món que ve, els populistes exhibeixen desorientació. Els aliats de Trump, que també són profundament patriotes, cada cop tenen més difícil continuar-s'hi emmirallant i fent-li de cap de pont mentre juga al Risk. És el cas del primer ministre belga, el flamenc De Wever, aliat al Parlament Europeu de la italiana Giorgia Meloni, cada cop més incòmoda i en contradicció, i dels polonesos Kaczyński. "Una cosa és ser un vassall feliç i una altra un miserable esclau. Si cedeixes ara, perds la dignitat", va etzibar el flamenc. "A nosaltres no ens importa Groenlàndia, ens importen només els espanyols", afirmava aquest cap de setmana Santiago Abascal intentant esquivar un debat que el perjudica. 

Trump no afluixa en la seva ambició i, amb la pressió militar i econòmica, intenta carregar-se les normes que fins ara han funcionat amb el vistiplau tàcit de Rússia o la Xina. Però tal vegada aconseguirà el que la política i les bones formes no havien pogut fins ara, una Europa més pragmàtica i unida en defensa d'uns interessos i principis compartits. Uns valors democràtics que s'anaven esllanguint a una UE on el cinisme i el mercat ha guanyat massa vegades sobre l'idealisme i els drets, que ara són frontalment atacats, i que, tot i les mancances a l'hora de garantir democràcies plenes i justícia social arreu, han estat un pilar de progrés col·lectiu.  

Avui no et perdis

• Rodalies suspèn tota la xarxa ferroviària per l'accident mortal a l'R4 i els efectes de la llevantada; per Neus Climent i Víctor Rodrigo.
• Entrevista a Oriol Junqueras: «Recaptar el 100% de l'IRPF ens faria estar molt més a prop del concert»; per Oriol March i Lluís Girona.
• La investigació sobre Aliança Catalana de Nació, reconeguda al Premi Planes de periodisme.
• Crítica: Ícaro: la semana en llamas no és només propaganda... és un insult a la intel·ligència; per Víctor Rodrigo.
• Futbolítica: Pàtria, esport i cultura: l’origen nacionalista txec de l’Slavia de Praga; per Ramon Usall.

El passadís

Els partits se les veuen i se les desitgen per omplir, especialment els independentistes, que no han tingut un bon cicle electoral i que tenen la parròquia força desanimada. Per això ahir a Esquerra estaven molt satisfets de la resposta a l'esforç mobilitzador en forma d'alta assistència a la conferència que Oriol Junqueras va fer a Sant Andreu de la Barca, municipi del Baix Llobregat que governen els republicans. Al setembre va fer a Barcelona l'acte Una nova ambició nacional per presentar la seva oferta política en aquesta segona etapa al capdavant d'ERC i fa setmanes que la repliquen i adapten a algunes comarques del país, com ara Tarragona o el Penedès. Ahir, a la seva comarca, al líder d'ERC el van anar a escoltar 550 persones entre militants i convidats, una xifra similar a l'acte nacional. Inicialment, la previsió d'ahir al teatre Núria Espert era de 450 persones. Els organitzadors, la potent comarcal del Baix Llobregat, assegurava que haurien arribat als 700 en el cas de disposar d'un espai més gran.     

Vist i llegit

Està molt estès el convenciment que l'extrema dreta ha guanyat la partida a les xarxes gràcies als seus discursos emocionals i simplistes que atreuen molts joves cap als seus postulats. A "Per què el teu fill no té un Jordi Wild d’esquerres” el filòsof Joan Burdeus assumia a les pàgines de l'Ara aquesta premissa. Afirmava que els progressistes, que sovint han menyspreat les xarxes, han renunciat a dominar llenguatges culturals atractius, l’humor o la creativitat que despleguen les dretes digitals. És cert, però també ho és que hi ha molts creadors joves que intenten aixecar una alternativa baixant al fang per fer el que Burdeus defineix com "lluitar millor". Precisament d'aquesta situació escrivia aquesta setmana Víctor Rodrigo al butlletí setmanal (us hi podeu subscriure aquí) que envia als lectors del Next, el canal de Nació on combatem l'escenari que dibuixa el filòsof.  

La perla del DOGC

Les emergències estan a l'ordre del dia. Tant climàtiques (les llevantades ens ho tornen a demostrar) com sanitàries (és el cas de la pesta porcina africana). Just al DOGC d'ahir l'Institut Català de Finances, encarregat del crèdit públic, publicava les condicions d'accés als seus crèdits a empreses afectades per aquestes emergències. 50 milions d'euros -des de 200.000 a 5 milions- per mitigar danys i pèrdues i evitar tancaments o acomiadaments. Els interessos són Euríbor a dotze mesos més 1-3% o tipus fix equivalent a un termini de 10 anys més un de carència i l'objectiu és finançar circulant de tresoreria, reparar o millorar instal·lacions afectades, o fer de bestretes d'indemnitzacions i subvencions. Ho podeu consultar aquí.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]