I tu, avui quin llibre triaràs? Et decantaràs per l’assaig o per la novel·la? Optaràs per un autor dels que té molta quota de pantalla i ha gaudit d’una bona promoció o, per contra, buscaràs refugi en la teva dèria, t’entregaràs a una descoberta o, fins i tot, a un llibre de vell? Nosaltres hem entrevistat autors amb coses a dir i a la redacció n'hem recomanat alguns, però tant li fa. Del que es tracta és que el llibre —i, si m’ho permeteu, en el format tradicional, que encara aguanta, i en català, sigui original o traducció— no deixi d’acompanyar-nos. Tots volem més temps per llegir i tots volem recuperar la capacitat de desconnectar, de deixar de banda les pantalles i les angoixes del dia a dia, i de poder-nos submergir dues hores seguides en una història i uns personatges ben construïts o en una tesi ben argumentada.
Sant Jordi és, segur, el dia més bonic de l’any a Catalunya. Normalment, el temps ens acompanya, la primavera ja ha esclatat arreu i, malgrat la bogeria comercial, que hi és, ens agafem a la senzillesa i el senyal d’amor i d’amistat de la rosa i el llibre. Ho fem per sentir-nos orgullosos del que som i de com volem mostrar-nos i ens allunyem, per un dia, els perills que ens assetgen en forma d’intolerància o desigualtats en un món que sembla entregat a una cursa autodestructiva.
La diada també té les seves interioritats, les seves polèmiques. I una molt recurrent, i que fins ahir al vespre no es va acabar de resoldre, és la dels rànquings. L’any passat la llista de més venuts va trigar a fer-se pública i el dia de Sant Jordi al vespre se’n va oferir només una de “tendències”. Enguany el Gremi preveu tornar, si no hi ha “empat”, a la llista de més venuts en català, castellà, ficció i de no-ficció del vespre, tot i que serà provisional i potser sense numerar perquè faltaran encara les parades i algunes llibreries.
La pressió d’alguns mitjans que esperen el titular per tancar la jornada (aquest cop conviurà amb la necessària manifestació pel català del vespre) i de moltes editorials ha fet que es recuperi un rànquing que no agrada a molts lectors i escriptors, en primer lloc, perquè és poc representatiu. Però el fet és que Sant Jordi i el món editorial són també un negoci i les llistes d’algunes llibreries, distribuïdores i de la Cambra del Llibre ja corren tot l’any en alguns mitjans, i hi ha una batalla per marcar tendència en les setmanes prèvies. Acaben condicionant distribuïdors, llibreters i paradistes a l’hora de col·locar-ne l'un o l’altre en millor posició, als lectors a l’hora de triar i als mitjans quan decidim a qui entrevistem entre els amables oferiments que ens fan els gabinets de premsa de les editorials.
I també condicionen premis que s’atorguen, és obvi, amb criteris comercials i de notorietat deixant en segon terme la qualitat literària. És el negoci del llibre, que sap també que Sant Jordi és, per sort, prou fort per a engolir aquestes i altres polèmiques -en el seu moment ho van ser els autors mediàtics- que se superen amb la complicitat dels lectors amb criteri propi i que saben on s’han d’aconsellar. Badeu, remeneu, trieu, estimeu, i passeu un bon dia!
Avui no et perdis
- Un Sant Jordi per triar i remenar; per Irene Montagut.
- Dades: El llibre en paper resisteix l'envestida de la digitalització; per Ona Sindreu Cladera.
- Sant Jordi a Catalunya 2025: un recorregut de propostes i activitats arreu del país; per Anna Mira Perich.
- Quins són els llibres sobre llengua que no et pots perdre aquest Sant Jordi?; per Mar Riera.
- 15 llibres climàtics per regalar(-te) aquest Sant Jordi; per Arnau Urgell i Vidal.
El passadís
Javier Cercas és un escriptor notable en llengua castellana, però també un personatge controvertit per les seves opinions hiperbòliques i poc fonamentades sobre el procés. Va arribar a comparar l’independentisme amb ETA i a dir que l’amnistia dona la raó a “delinqüents” i “deslegitima la democràcia”. Cercas és un dels autors de referència de Salvador Illa. Ahir va compartir amb ell una conversa sobre Sant Jordi a porta tancada que els mitjans vam poder seguir. El seu nou llibre, El loco de Dios en el fin del mundo, serà un dels més venuts avui. Perquè és d’un escriptor de referència i que gaudeix de bona promoció i perquè per temàtica —el papa Francesc— és oportuníssima. El llibre és una de les recomanacions que Illa va fer la setmana passada juntament amb Ocell de Bosc, d’Antoni Puigdvert, Wolfgang, de Laia Aguilar, i El carro de fenc, de Jaume Terrades. Illa tenia el costum, com a cap de l’oposició, de fer arribar llibres per Sant Jordi als altres líders del Parlament. El 2023 va regalar a Jéssica Albiach, dels Comuns, el que aleshores era el darrer llibre del gironí, No callar, que recollia una tria dels seus articles a El País. El president no pot negar que té una debilitat per ell.
Vist i llegit
Per tercer any consecutiu, el grup Mishima va celebrar la vigília de Sant Jordi amb "La Nit de les Roses", una festa de música i literatura a La Paloma. Ahir era la primera edició sense Marc Lloret, teclista i fundador de la banda que va morir de càncer fa uns mesos. A ell li van dedicar la cançó que van estrenar ahir. Du per títol HdHFMD i és una adaptació de la popular cançó de Bad Bunny DtmF. “Però ara vull tornar / A l’últim cop / Que ens vam poder tronxar / I explicar-te les coses que t’he d’explicar / I reveure les fotos que no vam revisar”, canta David Carabén. La podeu escoltar aquí.
El nom propi
Lluís Prenafeta (Ivars d’Urgell, 1939) va morir ahir a Barcelona. Aquest empresari serà recordat per haver estat la mà dreta (no defugia el qualificatiu de l’ombra del poder) de Jordi Pujol a la dècada dels 80 com a secretari general de la Presidència. Vinculat a CDC va ajudar a construir la nova administració, iniciatives com ara la CCMA i va ser dels que més va apostar per la normalització lingüística i per altres iniciatives “de país”. També va impulsar carreres polítiques i a l’ombra de la política, des de Jordi Pujol Ferrusola, per qui ara deia que no posaria la mà al foc, fins a Artur Mas passant per Jordi Graupera i altres articulistes vinculats a la Fundació Catalunya Oberta, espai liberal que, ja fora de la política, va animar.
Prenafeta, a qui històrics del pujolisme com ara Miquel Sellarès van atribuir haver fet “pedagogia de la corrupció” dins del partit per finançar-lo i per a l’enriquiment d’alguns, va deixar el Govern i va impulsar projectes com ara el diari l’Observador. Sobre una de les cares de la golden era pujolista va recaure sempre l’ombra de pràctiques corruptes i de superar límits ètics en molts àmbits. Es van veure confirmades el 2017, anys després de la seva detenció pel cas Pretòria de corrupció urbanística. Va acabar confessant que havia amagat a Hisenda 14,9 milions de comissions urbanístiques per tal que se li rebaixés la condemna també gràcies al pagament de 5,8 milions d’euros. Podeu llegir aquí l’obituari que li dedica Oriol March.
