El govern del PSOE negocia amb Junts i també amb la resta de socis el sostre de despesa de les administracions per a l'any 2025. Aprovar al Congrés els objectius de dèficit, cosa que el partit de Carles Puigdemont va frustrar fa unes setmanes malgrat que ara ha reprès el diàleg amb Madrid, és preceptiu per aprovar uns pressupostos generals de l'Estat expansius. Aquesta setmana seguiran els moviments i estarem atents al que pugui dir aquest vespre Pedro Sánchez en la seva visita a Barcelona per assistir a la festa de La Vanguardia. L'acompanyaran Salvador Illa, Jaume Collboni, Jordi Hereu i algun altre ministre en una demostració de força del diari dels Godó. Al migdia el president espanyol i el català dinaran amb el Cercle d'Economia, entitat que en els darrers anys ha pressionat per la millora del finançament i el diàleg.

Amb el repartiment del dèficit que es negocia, l'Estat vol tornar a reservar-se pràcticament tot el marge d'endeutament i en deixa molt poc a les administracions que considera de rang inferior. Les autonomies, lògicament, es queixen, sobre tot perquè estan governades pel PP. I també ho fan els ajuntaments, que si es complís la pretensió de la Moncloa estarien obligats a fer dèficit zero.

El finançament local continua sent una assignatura pendent. Si bé l'administració autonòmica és la que gestiona els serveis socials, els ajuntaments són, lògicament, els que estan més a prop del ciutadà i els que han de gestionar més competències sobrevingudes quan no hi ha cap administració que se'n faci càrrec. El debat del finançament singular de Catalunya, que s'hauria de resoldre aquest curs, tal vegada és una interferència massa potent que impedeix aspirar a resoldre també en poc temps el problema dels ajuntaments. La sensació que si se'n resol un és més difícil resoldre l'altre està estesa entre alguns alcaldes.

Però, en tot plegat, hi ha també un avantatge que cal convertir en oportunitat: el govern del PSOE accepta, amb la recaptació de tots els impostos, la negociació d'una quota de solidaritat i la introducció d'elements de singularitat, un canvi de paradigma en el finançament autonòmic, si més no amb Catalunya.

I això, es plasmi com es plasmi, també ho haurien d'aprofitar els ajuntaments, que tenen encara gairebé tres anys de mandat al davant per mirar de derogar, per exemple, mesures que, en plena crisi financera, va imposar el PP (el ministre Montoro) i que limiten extraordinàriament l'autonomia municipal. Als ajuntaments se'ls ha tractat massa sovint com una administració sospitosa i irresponsable.

Aquesta hauria de ser una de les prioritats dels ens locals. Les altres, com ara la millora de la convivència i la integració de tots els veïns en drets i en deures, el combat contra la percepció d'inseguretat que envalenteix l'extrema dreta, i les mesures eficaces (necessàriament transgressores) davant la crisi de l'habitatge que augmenta les bosses de pobresa, necessiten també ajuntaments amb més autonomia financera.   

El passadís

El PNB va celebrar ahir l'Alderdi Eguna, el dia del partit que reuneix milers de militants als prats de Foronda, a Àlaba. La festa, on van assistir també dirigents de Junts, arribava en un context de renovació interna després d'uns resultats electorals que els han permès seguir al poder tot i que no han estat els desitjats. Els penebistes intenten renovar la seva imatge i connectar amb els votants més joves per continuar sent intergeneracionals. Però la comunicació política no sempre és fàcil. Ho van intentar amb un vídeo i més aviat els va sortir un espot que era com un esquetx de Vaya Semanita, el Polònia d'ETB. Aquí podeu veure l'animada família anant cap a la festa del partit.

Vist i llegit

Hein de Haas és catedràtic de sociologia de la Universitat d'Amsterdam, expert en migracions i l'editorial Península acaba de traduir al castellà el seu llibre Los mitos de la inmigración. Hi explica que ni hi ha més immigrants que mai ni els estrangers augmenten els índexs de delinqüència o treuen llocs de feina als locals, tampoc els traficants són el motor del pas clandestí de fronteres, ni els ajuts al desenvolupament frenaran les aspiracions d'emigrar. Uns mantres que alimenten l'extrema dreta, tal com vam veure ahir a Àustria. A De Haas l'ha entrevistat María Martín a El País.  Lamenta que "no hi ha voluntat política per frenar la immigració clandestina perquè significaria anar a la fallida" i denuncia la "hipocresia" dels polítics de dretes i esquerres tot recordant que l'economia liberal se sosté ara en l'arribada de mà d'obra barata.

El nom propi

Els dialectes expliquen la riquesa i la vivesa d'una llengua d'ús i tenen també a veure amb la realitat política dels territoris on es parla. Defensar-los i reivindicar-los és també una forma d'afirmar que les diferents parles i accents formen part d'una mateixa llengua. I això és el que ha fet aquest cap de setmana, a l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, terra de parlar de transició entre l'oriental i l'occidental i que guarda secrets com el xipella, el festival "Posa-hi tu l'accent". El coordinador i ànima de l'original i concorregut festival ha estat el periodista Òscar Palau (l'Espluga de Francolí, 1976), company d'El Punt Avui i implicat en mil i una iniciatives culturals i socials. Llarga vida al festival i com a mínim un Òscar a cada poble!

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.