Ripoll, difícil d'explicar

No hi haurà moció de censura a Ripoll i Sílvia Orriols continuarà sent alcaldessa de la ciutat. Junts per Catalunya, en una decisió liderada per Carles Puigdemont i basada en una enquesta de què disposava la formació que constatava el rebuig a la iniciativa, ha declinat arrabassar l'alcaldia a la dirigent islamòfoba. En cas de fer-ho, hauria compartit govern municipal amb ERC i el PSC, que ja havien donat el seu sí, i amb suport extern de la CUP garantit. 

En primer lloc, cal deixar, de nou, clar que quan l'extrema dreta posa un peu a les institucions -i Aliança Catalana va guanyar les eleccions a Ripoll amb sis dels disset regidors i el 30% dels vots- no hi ha una solució bona. Ni el cordó sanitari per aïllar-los a les institucions és 100% efectiu perquè els permet victimitzar-se i les seves solucions fàcils no se sotmeten al contrast de la gestió quotidiana; ni és aconsellable tractar-los com a qualsevol altra força política perquè això acaba condicionant les posicions de la resta i normalitza els seus discursos d'odi.

Junts ha frustrat ara el canvi de govern a Ripoll malgrat que fa uns dies, quan Orriols va provocar la qüestió de confiança per tenir pressupostos si l'oposició no era capaç de posar-se d'acord, la seva portaveu, Maria Soldevila, va dir que havia arribat l'hora de treballar per fer "un govern de concentració". Ella era la que estava cridada a liderar-lo. Ahir, a la roda de premsa convocada per explicar-se a la seu de patronal comarcal amb Jordi Turull, qui va exercir com a portaveu era un altre regidor, Ferran Raigón, que va afirmar que “un pacte Frankenstein no és una bona solució” però no va donar motius programàtics per sostenir el no.

És evident que, amb més o menys pes de l'enquesta, Junts ha canviat d'opinió en un càlcul estrictament nacional, tal com retrata Oriol March i explicaven ahir dirigents del partit que recordaven que la decisió no es podia prendre en clau local. Així, de les virtuts d'un govern de concentració s'ha passat als perills d'un govern Frankenstein amb l'acatament del grup municipal a Ripoll.

Junts considera que confrontant obertament amb Orriols i el seu partit, que pretén fer forat a les pròximes municipals a capitals mitjanes on ara hi ha majories independentistes, hi té més a perdre que a guanyar. El perill de transvasament és gran en un context de desafecció cap als partits i els líders del procés i per la intersecció en debats com la immigració, l'habitatge o la seguretat. I alguns dirigents de la formació de Puigdemont assumeixen, en la línia del que va fer el PP amb Vox tot i que Feijóo té menys a l'abast altres aliats, que seria lesiu limitar-se renunciar d'entrada a establir alguna entesa local amb AC si això facilita alcaldies.

Passa, però, que és discutible parlar, com feia Raigón, de pacte Frankenstein i qüestionar la legitimitat d'una moció de censura. Som davant d'un mecanisme perfectament legali útil que hauria donat a Ripoll un govern que desitjaven les forces locals implicades (també la seva) i que haurien compartit els tres partits centrals del país: Junts, ERC i el PSC. Formacions que són flexibles per posar-se d'acord quan els convé en qualsevol àmbit, acostumades a assumir responsabilitats quan els toca, amb experiència de gestió, i que sumen 8 regidors i el 46% dels vots. Ara, a més, tenien a l'abast el suport extern dels dos de la CUP per poder tirar endavant projectes. Junts ha esquivat la responsabilitat de liderar un govern complex i que tenia l'enorme repte d'oferir una alternativa eficaç a l'extrema dreta.

El context i l'oportunitat han canviat. I si el 2023 Orriols va ser alcaldessa perquè els problemes van venir sobretot de Ripoll (ERC, la CUP i el PSC havien tancat un acord, però Junts, molt tocada després de perdre l'alcaldia, no va voler-los donar els vots i quedar-se fora del govern) ara el problema ha estat nacional. L'alternativa local estava més treballada i assegurava un govern moderat i liderat per la segona força (Junts), però Aliança, que ara té presència al Parlament, fa molta més por als juntaires tot i que també atreu alguns votants d'ERC o el PSC.

Junts ha dit que no malgrat que, en 20 mesos, Orriols s'ha estimbat diverses vegades i s'ha pogut comprovar la seva ineficàcia i el desgast a la convivència, tal com recorda aquesta informació d'Arnau Urgell. Ripoll es va quedar el febrer de 2024 sense poder beure aigua de l'aixeta a causa dels nivells d'arsènics provocats per la sequera i, un any després, encara no s'ha desencallat la millora de la potabilitzadora. Durant setmanes, parts de la vila quedaven a les fosques sense solució i, a diferència del que deia el programa, no hi ha millora en la netejadels carrers. Les accions de la policia local, això sí, són àmpliament difoses a les xarxes socials incloent -sempre que lligui amb el relat- la nacionalitat dels detinguts. A això sumeu-hi que, contra el promès, l'alcaldessa ni ha deixat d'empadronar immigrants sense papers ni ha tancat la mesquita i s'ha embolicat en polèmiques com la de censurar el cartell de la festa major.

S'havia constatat que les solucions d'Orriols no funcionen i que, per segon any consecutiu, no havia tirat endavant el pressupost. Però Junts l'ha indultada actuant en clau electoral nacional. El temps dirà si la decisió ha estat encertada en clau de país. Ripoll ha perdut l'oportunitat de ser laboratori de proves d'una resposta transversal i compromesa a l'extrema dreta que podia servir de mirall a altres ciutats temptades de posar-se en mans de cabdills populistes o xenòfobs que atempten contra la convivència i l'anhel de l'"un sol poble" que sempre havia perseguit el catalanisme. 

El passadís

Salvador Illa matinarà avui per desplaçar-se fins a Brussel·les, on aquesta setmana fa el seu segon viatge oficial. Bernat Surroca us ho explicarà en detall a Nació. L'agenda del dia és intensa i més ho serà encara dijous, amb una reunió amb António Costa entre altres. Però Illa no vol perdre els seus hàbits. Demà a punta de dia ha convidat els periodistes que l'acompanyen a córrer per la capital comunitària. En campanya ja ho va fer amb els que seguien la caravana del PSC. Veurem els valents que s'animen a seguir-los a ell i als seus col·laboradors tan aviat i amb el fred que s'espera. Illa és maratonià i diumenge va córrer la mitja marató de Barcelona. Va trigar 1 hora i 36 minuts en completar el recorregut. 

Vist i llegit

Els Pets estan ja en plena gira del seu 40 aniversari tornant a cantar els seus àlbums de més èxit. Una alegria per al grup de Constantí i, sobretot, per a la seva legió de seguidors. Els que vam néixer a finals dels setanta o primers dels vuitanta i xalem amb la seva música, primer a pavellons i festes majors i ara a teatres i més mudats, ens sentim molt identificats amb aquest article del ponentí Jordi Morell, que dissabte va ser al concert de la Llotja de Lleida, a Catorze. "¿I per què no ha de durar? Les cançons de fa vint anys ja parlaven d’amics llunyans i d’antigues nòvies empenyent cotxets. I ara aquells nens dels cotxets ja s’han fet grans i potser algun va venir al concert, però la majoria ja hi érem llavors", escriu.   

El nom propi

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz (Lumbrales, Salamanca, 1957), no passa pel seu millor moment. Per haver estat maldestre en la gestió de la informació del xicot d'Isabel Díaz-Ayuso està investigat. Una situació que s'agreuja per haver esborrat el contingut del seu telèfon. Ahir va comparèixer al Senat i, malgrat que és un càrrec de designació política directa per part del govern central, no va estar-se de donar lliçons. També de periodisme. "Les notícies que tergiversen la realitat posen en perill la democràcia", va dir. No li falta la raó, és clar, però prou feina té amb els fiscals. Més desafortunada va ser, en una línia similar, Sílvia Orriols el dilluns a Catalunya Ràdio quan va dir que a Catalunya "es venen més periodistes que diaris". 

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.