0 notícies trobades a Impacte sobre "08"

“Em preocupen l'estat de les negociacions de la COP29”. Les paraules d'António Guterres aquest diumenge són habituals a l'equador de les cimeres de canvi climàtic. Després d'una setmana sense avenços i amb l'amenaça d'un fracàs, els estats acostumen a aconseguir un acord de mínims. Serà així aquesta vegada? És possible. “Ara mateix pot passar de tot”, apunta Leo Bejarano, director de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic. Ara bé, hi ha elements més enllà de les negociacions que han fet augmentar el pessimisme a Bakú: la victòria de Trump als EUA, la retirada d'Argentina de la COP o el paper del president amfitrió, que va qualificar el petroli i el gas de “regal de Déu”. Cap a una internacional negacionista? La victòria de Trump va arribar menys d'una setmana abans de l'inici de la COP29. Ja en aquell moment, bona part dels analistes van apuntar que més enllà dels efectes directes que provoqués -es calcula que les polítiques de la nova administració suposaran 4.000 milions de tones de CO2 addicionals fins al 2030-, tindria un important efecte indirecte sobre l'acció d'altres països, especialment en la possible configuració d'un bloc negacionista. En aquest sentit, a Bakú va impactar l'ordre de Javier Milei de retirar la delegació argentina formada per 85 persones. És això un pas previ a marxar de l'Acord de París? No està clar. “És difícil que se'n vagin”, pronostica Gisela Torrents, tècnica de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic. De fet, l'expresident brasiler Jair Bolsonaro no es va atrevir a fer-ho pel temor que tingués conseqüències econòmiques negatives. Sigui com sigui, la decisió de Milei va arribar just abans de reunir-se amb Trump. El president electe, malgrat que encara no ha aclarit si tornarà a retirar els Estats Units de l'Acord de París, s'ha fet notar a la COP29 amb l'anunci que Chris Wright serà el futur secretari d'Energia. Es tracta d'un negacionista climàtic, opositor a la transició energètica i CEO d'una empresa d'extracció de gas i petroli amb fracking. Relacionat L'impacte climàtic de la victòria de Trump: «Podem dir adeu a l'objectiu de l'Acord de París» Tot obert en la carpeta clau del finançament climàtic Ja fa setmanes que la COP29 es va batejar com la del finançament, ja que a Bakú s'ha d'acordar la quantitat i les normes que regulin les transferències entre els països del Nord i del Sud global per ajudar a reduir emissions i a adaptar-se al canvi climàtic. “Ara mateix pot passar de tot: hi ha temps per a l'acord, però també que no s'aconsegueixi”, apunta Leo Bejarano des de Bakú. “La sensació és que no s'avança en cap camp”, admet Bruna Cañada, investigadora de l'Observatori del Deute en la Globalització. Ara bé, en una presidència que ha apostat tant perquè la cimera se centri en aquesta qüestió, la possibilitat que no s'assolís una entesa esdevindria un dels majors fracassos de la història de les COP. “Sabem que els vents bufen en contra, però ara és el moment de centrar-se en solucions i sé que ho podem aconseguir”, ha afirmat aquest dilluns Simon Steill, director general del Conveni de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic. Relacionat COP29 de Bakú: la consagració dels polèmics mercats de carboni? De moment, ja s'han presentat fins a quatre esborranys amb “canvis constants”. De les principals qüestions no n'hi ha cap tancada i, per exemple, l'interval de la quantitat és molt gran: des dels actuals 100.000 milions de dòlars al bilió anual passant pels 200.000 milions, que sembla una de les possibilitats més factibles. “Els països del Nord han evitat concretar qualsevol xifra i en els seus discursos donen molta importància a mobilitzar recursos privats”, lamenta Cañada des de Bakú. Tampoc està clar el calendari d'aplicació així com els subobjectius: quin percentatge es dedica a mitigació, quin a adaptació i quin a pèrdues i danys. Això sí, es dona per descomptat que s'inclourà aquest tercer element -finançament per reparar els desastres causats per la crisi climàtica-, fet que es considera una molt bona notícia. Relacionat Finançament climàtic i 10 qüestions clau més de la COP29 de Bakú Finalment, queda per definir la mare dels ous: quins països han de transferir recursos. Mantenir els mateixos -bàsicament la Unió Europea, Estats Units, Canadà, Japó i Austràlia- o bé ampliar-ho a aquells que en els darrers anys s'han desenvolupat molt com la Xina. Es tracta d'una de les reclamacions europees -i més després de la victòria de Trump-, però que els xinesos estan bloquejant a Bakú. “És molt difícil que hi hagi un canvi de regles del joc, ja que suposaria un precedent per altres països. En canvi, seria bastant possible que la Xina s'avingués a algun mecanisme voluntari que, a més, els afavoreixi en el lideratge econòmic de la transició energètica”, apunta Gisela Torrents. El paper de l'Azerbaidjan posa en qüestió el sistema de les COP climàtiques L'elecció de l'Azerbaidjan va despertar moltes suspicàcies. Per tercera vegada consecutiva se celebra en un país que no respecta els drets civils bàsics i per segona en un productor de combustibles fòssils. Malgrat que diverses veus apunten que sense comptar-hi és impossible avançar en la transició energètica, el paper del règim de Bakú ha fet augmentar les males sensacions a la cimera. El president Ilham Aliyev, per exemple, no només va qualificar el petroli i el gas de “regal de Déu”, sinó que va criticar els que parlen de país com a petroestat -representen el 90% de les exportacions-. En aquest sentit, un grup de grans personalitats vinculades a l'acció climàtica han reclamat repensar les COP. “El procés de política climàtica global ja no és adequat i requereix una revisió integral”, asseguren en una carta signada per Sandrine Dixson-Declève, presidenta executiva d'Earth4All i ambaixadora mundial del Club de Roma, Johan Rockström, director de l'Institut de Potsdam d'Investigació en Acció Climàtica, Ban Ki-moon, exsecretari general de les Nacions Unides, Christiana Figueres, Eexsecretària executiva de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i Mary Robinson, expresidenta d'Irlanda, entre altres. També reclamen millorar el procés per escollir les seus de les COP i “excloure els països que no donen suport a l'eliminació/transició gradual de l'energia fòssil”. “Els països d'acollida han de demostrar el seu alt nivell d'ambició per mantenir els objectius de l'Acord de París”, assenyalen en la carta. També reclamen reunions “més petites, més freqüents i que permetin trobar solucions per accelerar l'acció”, millorar els mecanismes de transparència així com una representació més equitativa dels diversos sectors. En aquest sentit, a Bakú s'estima que hi ha un mínim de 1.773 lobbistes del sector dels combustibles fòssils. Superen a la suma de les delegacions dels 10 països més vulnerables al canvi climàtic, segons una anàlisi de Kick Big Polluters Out, i només queden per sota de tres països: l'amfitrió Azerbaidjan (2.229); Brasil -que acollirà la COP30- amb 2.229 i Turquia (1.862). En canvi, els representants de la societat civil tenen molts problemes: l'única acció permesa a l'interior de la societat civil va ser una protesta silenciosa. Tot el que cal saber de la COP29 de Bakú Bakú, la capital de Azerbaidjan acull la 29a Conferència de les Parts del Conveni de Nacions Unindes per al Canvi Climàtic. Impacte, el canal d'emergència climàtica de Nació, en realitza un seguiment especial. Podeu consultar totes les informacions aquí. La prèvia més completa: finançament climàtic i 10 qüestions clau més de la COP29 de Bakú. Què és una COP? Per què la cimera del clima de Bakú és la 29? Quants països hi participen? Preguntes amb resposta de la cimera climàtica. Un amfitrió incòmode. Azerbaidjan, la dictadura cobejada que acull la COP29 de canvi climàtic; per Pep Martí. COP29: la consagració dels polèmics mercats de carboni?; per Pablo Castaño. Butlletí Impacte: si les COP de canvi climàtic no existissin, s'haurien d'inventar. Vuit visions catalanes sobre la COP29 de Bakú: Sonsoles Letang, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Transició Ecològica: «Com més alta sigui la temperatura global, més probable serà patir desastres com el del País Valencià». Marc Serra, responsable d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona: «No podem caure en el negacionisme o el retardisme climàtic per por de perdre vots». Bruna Cañada, investigadora en justícia financera a l'Observatori del Deute en la Globalització: «El finançament climàtic no pot generar més deute als països empobrits». Anna Pérez Català, investigadora a l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals (IDDRI) de París: «Hauria de ser una COP important, però no soc massa optimista». Jordi Vilardell, periodista especialitzat en emergència climàtica i president de Renovem-nos: «La transició energètica va ràpida, però l'escalfament molt més». Olga Alcaraz Sendra, directora del Grup Governament del Canvi Climàtic de la UPC: «Si Trump aposta pels combustibles fòssils, els Estats Units perdran competitivitat». Alicia Pérez-Porro, responsable de Relacions Internacionals del CREAF: «Les solucions basades en la natura són claus per adaptar-nos al canvi climàtic». Víctor Cusí, president de la patronal EolicCat: «S'ha d'incentivar l'electrificació en tots els àmbits, també en la reconstrucció per la DANA». I també cal tenir en compte: El planeta esgota el pressupost de carboni: el 2030 se superarà l'objectiu de l'Acord de París. El 2024 tornarà a batre el rècord anual i serà el primer any en superar el temut escalfament d'1,5 ºC. El planeta bat un nou rècord d'emissions i s'encamina a un escalfament de 3,1 ºC. L'impacte climàtic de la victòria de Trump a pocs dies de la COP29: «Podem dir adeu a l'objectiu de l'Acord de París».

0 notícies trobades a Impacte sobre "08"

Alta Newsletter

Bon dia Nació

El despertador

Impacte

Nextletter

Iniciar sessió

Crear compte

Recuperar contrasenya