La campanya del 12-M s'acaba avui. Les de diumenge seran unes eleccions a dues voltes, perquè serà tan important l'escrutini com els pactes postelectorals. Sense aliances no hi haurà investidura, perquè cap candidat aspira a un resultat que li permeti fer camí en solitari. Les sumes, per tant, seran indispensables, tot i que els vetos manifestats fins ara adverteixen del perill de bloqueig, una possibilitat a tenir en compte. En aquestes dues setmanes llargues que hem superat -puntualment radiografiades a Nació amb informació al minut i tota l'anàlisi-, els candidats han estat els protagonistes de la contesa electoral. Però el que pugui passar a partir de la setmana que ve també s'explica a partir de la irrupció d'actors secundaris de la campanya.
L'estrella convidada més rutilant dels darrers dies és Josep Lluís Trapero, l'únic policia conegut per una bossa àmplia de ciutadans, i nom propi dels atemptats del 17-A i del judici al procés al Tribunal Suprem. El major dels Mossos d'Esquadra, rellevat del càrrec de comissari en cap per l'actual Govern, es convertirà en director general de la Policia si Salvador Illa és president. Amb la condició d'esquer electoral, Trapero ha acceptat fer el salt a la governança -el càrrec al qual aspira és de confiança- després de permetre que, quan va ser apartat de la cúpula dels Mossos, es difongués la idea que s'havia produït una purga política.
Però, del pas del major dels Mossos, el més rellevant no és el que sabem sinó el que pot desencadenar. Per exemple, una desconfiança afegida a les relacions entre el PSC i ERC. El divorci entre el conseller Joan Ignasi Elena i Trapero és conegut, i la seva presència als despatxos d'Interior -si Illa accedeix a Palau- complicaria més una negociació d'entesa entre socialistes i republicans en el cas les dues forces sumessin per confegir un nou Govern. És una de les opcions de pacte, per molt que els partits hagin evitat ensenyar les cartes, i l'entesa només sigui defensada per uns comuns que no en volen quedar al marge.
Una altra aliança que només l'escrutini determinarà si és explorable la conformarien els partits independentistes. És la majoria a la qual aspira Carles Puigdemont -l'única que li permetria ser president si és almenys el segon candidat més votat-, i reclamaria el concurs d'ERC i també de la CUP, superant la barrera dels 68 diputats. Junts s'ha compromès finalment a rebutjar els vots "per activa i per passiva" d'Aliança Catalana si el partit de Sílvia Orriols -una altra actriu secundària del 12-M- és clau en l'aritmètica parlamentària.
Així ho va verbalitzar Josep Rull al debat de TV3 i Catalunya Ràdio. Rull ha estat un altre convidat estrella en aquesta campanya com a alter ego de Puigdemont, volgudament absent més enllà dels mítings, objecte de pelegrinatge a la Catalunya Nord. Junts ha amagat la número 2, Anna Navarro, presentada com a fitxatge estrella i després protegida d'aparicions públiques, per encarregar a l'últim coordinador general de Convergència els duels dialèctics de la campanya. Per cert, Rull va evitar esgarrapar més del compte Pere Aragonès en els debats: Junts pretén superar ERC i després convidar-lo a refer una unitat no practicada en els darrers anys.
La falta d'unitat sobiranista l'ha patida el Govern en la segona part del mandat, un executiu més protagonista del que era esperable en campanya. Primer, perquè s'ha afanyat a fer propostes en temps de descompte: finançament singular, acord de claredat, operativa de les pistes de l'aeroport del Prat i regulació dels lloguers de temporada. I, en segon terme, perquè la sequera i l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell l'ha conduït a ser protagonista mentre la cursa electoral avançava, amb David Mascort i Natàlia Mas com a veus governamentals.
La gestió de l'emergència climàtica -després de l'aixecament de la situació d'emergència gràcies a les pluges- haurà de ser una prioritat del nou Govern, a qui se li exigiran completar infraestructures pendents. I l'executiu que surti de les urnes també haurà d'atendre el perill de desfiguració del sistema bancari català, advertit d'una operació de concentració que restaria a Catalunya pes específic. De moment, tant la Generalitat com la Moncloa ja han expressat el seu rebuig als interessos del BBVA.
El president que triïn els catalans, que irremeiablement haurà de buscar socis per tenir recorregut, tindrà urgències sobre la taula. Urgències que només podrà atendre si no hi ha repetició electoral. Diumenge a la nit només es dissiparan algunes ombres. Paciència, que l'estiu és tan llarg... Ja ho canta La Ludwig Band.
- Tot el que sabem de l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell; Marc Orts.
- Pòdcast: «Especial 12-M. No és una campanya més».
- La pluja evita la guerra per l'aigua aquest 12-M; per Arnau Urgell i Vidal.
- La veu de Nació: «I si Vox supera el PP?»; per Oriol March.
- Les víctimes del 17-A ja poden portar el cas a Estrasburg; per Bernat Surroca.
El passadís
La campanya del PP ha suposat un desembarcament de dirigents autonòmics. La gran majoria de presidents de comunitat conservadors han aterrat a Catalunya per fer costat a Alejandro Fernández. Però cap ha generat l'expectació d'Isabel Díaz Ayuso, que va ser dilluns a la plaça d'Artós de Barcelona. Amb un discurs inflamat ("prou de saquejar Catalunya!"), va captivar el Sarrià espanyolista. Es van viure escenes sucoses, com la dona entusiasmada que li va mostrar el seu gos perquè Ayuso l'acaronés.
Dimecres, l'andalús Juanma Moreno Bonilla va voltar per diverses cases d'Andalusia, la darrera al Prat de Llobregat. El seu discurs va ser molt més suau, reclamant un retorn a la "serenor". A la sortida de l'acte, algú li va comentar la diferència entre el seu to i el d'altres dirigents del seu partit. "Des d'Andalusia veiem les coses diferents", va dir. I va subratllar el pacte social signat amb patronal i sindicats l'any passat. Moreno, content de mostrar un perfil propi, va vendre una marca diferent de la d'Ayuso. Entre els militants, alguns comentaven quin dels dos accents els agradava més.
Vist i llegit
Els companys d'El Periódico han demanat als candidats del 12-M que cuinin un plat, una excusa com qualsevol altre per descobrir un altre vessant dels aspirants a la presidència de la Generalitat. Però Salvador Illa no sap cuinar i, a diferència d'altres adversaris polítics, va decidir preparar una amanida amb enciam, pastanagues i cebes de l'hort del seu pare a la Roca del Vallès. Ho explica l'article de l'amiga Sara González, que constatava la poca afició per la cuina del cap de cartell socialista. En el perfil cultural que va publicar Paula Carreras a Nació ja ho detallava. Illa, de fet, admetia que el seu plat preferit eren les carxofes crues que li preparava la seva dona.
L'imperdible
Si us agrada escrutar en el personatge històric de JFK, no heu de desaprofitar l'oportunitat de recuperar Un adúltero americano (Anagrama en castellà), de Jed Mercurio, un retrat novel·lat del John Fitzgerald Kennedy que es llegeix com la radiografia d'una època. L'autor britànic desgrana l'agitada vida sexual del president nord-americà, en una narració que mescla el desig privat de l'home amb la dimensió política del personatge. Una lectura per assaborir encara que els vostres gustos no passin per la política o la història. Bon cap de setmana!
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.