"No es tracta de vessar llàgrimes sinó de treure les urpes". Carles Puigdemont va acabar amb aquesta frase la carta pública difosa dissabte a les xarxes socials en la qual anticipava un retorn immediat a Catalunya amb detenció. La missiva, de tres pàgines i molt dura amb el pacte validat per ERC i el PSC per a la investidura de Salvador Illa, responsabilitzava els republicans d'un eventual empresonament, descrit com "una possibilitat real d'aquí a molt pocs dies", i advertia que un escenari de privació de llibertat tindria "conseqüències". El viatge de tornada de Puigdemont, pensat com un camí de "confrontació" amb l'Estat, entra en les hores decisives. Els CDR havien convocat una protesta a l'estació de França de Barcelona aquest mateix dilluns, amb crides de suport de l'ANC a participar-hi, però finalment s'ha desconvocat. En paral·lel, Òmnium li ha promès que serà al seu "costat" per defensar l'"honorabilitat de la presidència".
El compte enrere per al retorn de Puigdemont coincideix amb la setmana decisiva per a la investidura, un calendari que s'activarà aquest dimarts després que el president del Parlament, Josep Rull, s'hagi reunit amb els grups parlamentaris. Illa li va fer saber aquest dissabte a Rull que havia reunit els suports suficients per ser elegit -68 diputats, els que sumen PSC, ERC i comuns- i que pretenia un debat com més aviat millor. El president de la cambra catalana madura la data de dijous, 8 d'agost, una decisió que certificarà després de parlar amb totes les forces polítiques amb representació parlamentària. Aquest dilluns està prevista la firma del pacte entre republicans i socialistes. Puigdemont, però, podria agitar el taulell de forma imminent.
Ja des de principis d'abril, quan ja havia fet públic que seria candidat, però encara no havia arrencat la campanya, el líder moral de Junts -no ostenta cap càrrec orgànic, però ningú té més autoritat que ell- ja va indicar que tornaria pel debat d'investidura encara que ell no en fos el protagonista, promesa que anava acompanyada del desig de deixar la política institucional si no era president. En aquell moment esperava que l'amnistia ja estigués plenament en vigor, però amb el pas dels mesos ha constatat que el Tribunal Suprem no li vol aplicar. Fa unes setmanes, de fet, l'alt tribunal va fer explícit que no li executaria la llei pel delicte de malversació. Això va fer que es mantingués en vigor l'ordre de detenció en territori estatal, un dels condicionats que fins ara li havien impedit creuar la frontera.
Gairebé set anys a l'exili
Puigdemont va marxar a l'exili el 29 d'octubre del 2017, dos dies després de DUI. Ho va fer amb cotxe, acompanyat de Jami Matamala, un amic que no s'ha separat d'ell en tot aquest periple. L'endemà, mentre el fiscal general de l'Estat presentava una querella per rebel·lió contra els dirigents que van promoure l'1-O des del Govern i des del Parlament, l'expresident va aparèixer a Brussel·les, on també s'hi va desplaçar mig Govern. Quan els consellers que es van quedar a Barcelona van anar a l'Audiència Nacional citats per la jutgessa Carmen Lamela, l'executiu del referèndum va quedar dividit en dos: uns van anar a la presó, amb Oriol Junqueras al capdavant, i la resta van quedar-se fora.
A partir d'aquell moment, Puigdemont es va centrar en la batalla judicial, de la qual sempre n'ha sortit victoriós. Bèlgica, Alemanya -després d'un període d'empresonament- i Itàlia s'han acabat pronunciant en contra de l'extradició, com també va passar amb la justícia escocesa en el cas de Clara Ponsatí. Entre els èxits que ha col·leccionat l'expresident des que va aterrar a Brussel·les també hi ha el fet d'haver pogut exercir com a eurodiputat durant més de quatre anys. El càrrec, formalment, el va deixar quan va arrencar la nova legislatura europea, i això comporta que ara no tingui immunitat europea. Una immunitat que, arran dels moviments del Suprem, no se li ha aplicat mai a l'Estat.
Puigdemont ha vist des de Bèlgica com l'altra exiliada amb més renom, Marta Rovira, sí que va poder tornar a Catalunya sense comptes pendents amb la justícia. No per l'aplicació de l'amnistia, sinó perquè la causa de Tsunami Democràtic -en la qual el jutge Manuel García-Castellón es va entestar en acusar-los de terrorisme- va decaure pels errors de l'instructor. També Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez i Josep Campmajó van poder emprendre el retorn sense conseqüències. Un cop Puigdemont travessi la frontera, només quedaran dos dirigents exiliats. Es tracta de Toni Comín, eurodiputat electe de Junts, i Lluís Puig, diputat al Parlament i exconseller de Cultura.