"En qüestió d'hores, es va passar d'una certa estabilitat a posar en qüestió el futur del Govern". Aquesta és la definició que fa un dirigent de Junts de les turbulències viscudes durant la setmana entre ERC i Junts arran de les paraules de Gabriel Rufián sobre l'entorn de Carles Puigdemont des de la sala de premsa del Congrés dels Diputats. Els qualificatius del portaveu republicà a Madrid -"senyorets", aprenents de James Bond, "no ens representen", entre d'altres frases- van enervar la formació de l'expresident de la Generalitat i van posar en tensió els ja prou castigats mecanismes de coordinació. La batalla, com és habitual, es va traslladar a les xarxes, amb Jordi Sànchez com a protagonista per l'acusació de "miserable" vessada contra Rufián.

Les disculpes del dirigent republicà -més per les formes que pel fons, i forçades per la direcció del partit- i el fet que el president Pere Aragonès esquivés una desautorització explícita des d'Alemanya no han acabat de tancar la crisi. El Parlament es convertirà en l'escenari de la pugna, perquè Junts ha demanat la compareixença de Rufián i, al mateix temps, també promou la presència voluntària a la cambra de Puigdemont, Josep Lluís Alay -protagonista de les trobades amb presumptes enviats del Kremlin, epicentre de la polèmica- i Gonzalo Boye, advocat de l'expresident de la Generalitat. En un context de permanents mirades de reüll entre socis, aquestes són els elements que nodriran les futures polèmiques entre Junts i ERC camí de les municipals.

[h3]El futur judicial de Laura Borràs[/h3]
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tancar dilluns la instrucció del cas que afecta la presidenta del Parlament pel presumpte fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Els delictes que se li atribueixen, segons consta en la causa -la Fiscalia encara s'ha de pronunciar-, són els de prevaricació, frau, malversació i falsedat documental. El reglament del Parlament, en concret l'article 25.4, estipula que quan a un diputat se li obre judici oral per corrupció, queda suspès de les seves funcions. Borràs nega que aquest sigui un cas de males pràctiques, i ho atribueix tot a una investigació prospectiva i al lawfare.

Per què aquesta situació pot generar una crisi entre socis? La reforma del reglament és un meló complex d'obrir i, en cas de voler tocar l'article 25.4 per adaptar-lo a Borràs, es pot desencadenar una pugna. La CUP, de fet, ja ha tancat la porta a tocar-lo. ERC es manté prudent, però existeix poc entusiasme al voltant de tenir la presidenta de la cambra al banc dels acusats i, al mateix temps, liderant la segona autoritat del país. Pel que fa a Junts, en públic el suport és monolític, però dins la formació -així ho assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital- també hi ha partidaris de començar a "entrenar un relleu" davant les dificultats judicials que travessarà la presidenta.

No es pot excloure, en aquest sentit, el debat permanent dins del partit presidit per Puigdemont pels lideratges orgànics. Sànchez, secretari general, porta mesos en la diana de sectors -sempre anònims en públic- que en qüestionen la tasca, i està encara per decidir l'abast del congrés estatutàriament programat per l'estiu. Una possible inhabilitació no impediria que Borràs apostés per assumir responsabilitats orgàniques, en aquest sentit. Les veus que apunten a un pas endavant de Jordi Turull -que sempre l'ha negat, per activa i per passiva- han estat notables els últims mesos. En tot cas, un judici contra la presidenta de la cambra tornaria a situar l'independentisme davant del mirall de la desobediència, amb el cas Juvillà com a precedent més immediat.

[h3]L'alineació catalana de la taula de diàleg[/h3]
Al setembre, Aragonès va descartar els noms proposats per Junts a la taula de diàleg. Eren el vicepresident Jordi Puigneró, Míriam Nogueras, Turull i Sànchez. Els tres últims no formen part del Govern i, per tant, sempre segons la visió d'ERC, s'incomplia el pacte segons el qual l'alineació només podia incloure consellers. De cara a la propera trobada, sense data i postposada pel calendari electoral a Castella i Lleó i per la dificultat per arribar a acords -se n'ultima un sobre la llengua, com va avançar NacióDigital-, Junts no té intenció de modificar els noms. De manera que el més probable és que Aragonès s'envolti, de nou, només dels consellers Roger Torrent i Laura Vilagrà.

La formació de Puigdemont pressiona des de fa mesos per tirar endavant les "alternatives" al diàleg -de moment sense concretar-les-, i ha deixat en mans del Consell per la República l'elaboració del nou full de ruta del procés. Les reunions mantingudes des de la primavera de l'any passat no han servit per generar consens, context que explica sortides de primera fila com la de Jordi Cuixart. El fet que Aragonès no posi terminis al diàleg és senyal, segons Junts, que el nou "embat" que apareix en l'acord de legislatura està molt verd. Si és que algú, per ara, se'l planteja.

[h3]La consulta dels Jocs Olímpics d'Hivern[/h3]
La candidatura al certamen del 2030 és un dels aspectes que, sovint, han generat friccions de portes endins. Tot apareixia com a tancat el 15 de febrer, dia en què es va celebrar una reunió a Palau amb Aragonès, Puigneró, Vilagrà i la consellera Victòria Alsina -encarregada de la part tècnica de la consulta territorial-, però les discrepàncies fan que tot estigui en qüestió. De moment s'ha modificat la llei de consultes perquè la població de l'Alt Pirineu i l'Aran decideixi sobre els Jocs, però la inclusió del Solsonès, el Ripollès i el Berguedà en la votació continua damunt la taula. Des de Palau insisteixen que "de moment" tot segueix igual, és a dir, que només votarà l'Alt Pirineu i l'Aran. 

Aquest és el missatge que s'ha traslladat al món local, per bé que fonts governamentals consultades per NacióDigital assenyalen que Jordi Sànchez s'està movent al territori per mirar d'incloure més comarques dins la consulta. La votació s'havia de fer a la primavera, però ara tot indica que es farà al juliol. Vilagrà insisteix que, si s'ha anat allargant, és per qüestions tècniques i no polítiques. Resta sense resoldre la coordinació amb l'Aragó, que es mostra bel·ligerant amb el protagonisme català.

[h3]La resposta estatal a la guerra d'Ucraïna[/h3]
El Congrés dels Diputats és un dels escenaris on la divisió entre socis de Govern és més palpable. ERC prefereix tenir aliances estables amb Bildu que no pas amb Junts, que queda fora de les negociacions habituals amb el govern espanyols i que no té pes específic amb quatre diputats liderats per Míriam Nogueras, a diferència del que passa amb el PDECat. Els republicans, reforma laboral a banda, s'han convertit en un dels pilars de l'estabilitat de Pedro Sánchez, que aquests dies malda per trobar el consens al Congrés sobre quina ha de ser la resposta als efectes de la guerra a Ucraïna. 

Dimecres, el PSOE es va anar reunint amb els grups per plantejar-los rebaixes en el preu de l'energia, i el dia 29 està prevista l'aprovació al consell de ministres d'un pla de xoc per mitigar les conseqüències del conflicte armat. La situació recorda a la de l'inici de la pandèmia, amb Sánchez buscant el suport de tota la cambra -també el del PP, en plena refundació-, però si van caient les aliances haurà de tornar a buscar els socis de sempre. I Junts ja ha dit en més d'una ocasió que aquest és el context propici per aprofitar la debilitat del govern espanyol, on la relació PSOE-Podem no és òptima.

[h3]Eleccions municipals a la vista[/h3]
Quan ERC i la CUP van pactar el març de l'any passat la qüestió de confiança sobre Aragonès per al 2023 i van dotar el diàleg de dos anys de marge, hi havia un aspecte indestriable del calendari que també s'havia tingut en compte: l'any vinent hi ha eleccions municipals i, per tant, s'albira de nou una competència dura entre els republicans i Junts per l'hegemonia a les urnes. Mentre a l'àrea metropolitana ERC parteix com a favorita -i intentarà sumar vots amb figures com la de Rufián a Santa Coloma de Gramenet-, en altres zones del país -les comarques gironines i Osona, però també a Lleida-, els de Puigdemont aspiren a superar-los en regidors i alcaldies.

Les campanyes, com demostren les múltiples eleccions acostumen a ser un test d'estrès per a les dues principals formacions de l'independentisme, que el 2023 poden haver acumulat un pòsit creixent de retrets malgrat la voluntat explícita d'esgotar la legislatura. El cas Rufián només ha estat la demostració palpable que la relació continua sent turbulenta i que hi ha perills imminents que la poden fer empitjorar.