Barcelona no tindrà nous pressupostos aquest any. No hi haurà trucs d'última hora i el govern de Jaume Collboni dona per tancada la possibilitat d'arribar a cap acord que pugui sumar una majoria a l'Ajuntament. Assumida la penyora per no aconseguir arrossegar prou les forces de l'oposició, l'executiu socialista interioritza que haurà d'arromangar-se perquè el maldecap pressupostari es noti el mínim possible a la capital catalana. El cert és que té un escenari favorable perquè l'impacte quedi esmorteït, però encara no s'ha aclarit si hi haurà alguna afectació econòmica rellevant. El que segur que deixa aquesta decisió és un nou allunyament entre el PSC i BComú, després d'uns mesos de cordialitat creixent.
La diferència entre el pressupost de l'any passat (3.807 milions d'euros) i el que el tinent d'alcaldia Jordi Valls va intentar tirar endavant per a aquest 2025 (3.854 milions d'euros) era mínima. Creixia un 1,2% i això suposava quedar per sota de la inflació, tal com assenyalaven diverses forces polítiques. Ara bé, es repartien les partides de tal manera que l'habitatge arribava als seus màxims històrics -es passava de 153 a més de 200 milions d'euros- i es preveia una inversió per a les obres del tramvia entre Verdaguer i Francesc Macià d'uns 114 milions d'euros. En el moment que el PSC descartava portar a votació la proposta i assumia que caldrà afrontar l'any amb els comptes prorrogats, però, s'obria tot un seguit d'incògnites sobre alguns dels principals projectes anunciats.
Valls, conscient de l'atenció sobre aquest foc incipient, el va voler apaivagar amb un joc d'equilibris. Va recordar que els darrers mesos havia estat negociant amb els comuns, a més d'ERC, i va deixar entreveure que el govern trobarà la manera d'assegurar les principals partides treballades a les converses. "A nosaltres ens correspon governar i gestionarem els nostres compromisos amb els grups dins de la pròrroga pressupostària, també amb BComú. I la ciutat no se'n ressentirà", deia l'encarregat de bastir els comptes del govern Collboni.
Després matisaria el posicionament i precisaria que tot plegat s'haurà d'estudiar "dins de les dificultats" que planteja tenir un pressupost que s'haurà d'anar ajustant. "Creiem que podrem donar resposta a bona part dels compromisos que hi havia en el pressupost del 2025. Ara, no és tan fàcil. I no tan sols no és tan fàcil, sinó que a més haurem de demanar col·laboració a les diferents forces polítiques", exposava, mentre demanava temps per aterrar quins seran els elements que puguin acabar quedant fora de la inversió municipal.
Els grans acords anunciats, via comissió de govern
La realitat, apunten diverses fonts, és que el gruix de les partides econòmiques que estaven plantejades en el pla de Collboni per al 2025 es podran tirar endavant fent modificacions puntuals dels comptes que no necessitaran el suport d'altres grups polítics. Això aplana el camí al PSC, a la pràctica, que podrà donar compliment a les seves prioritats econòmiques amb acords tramitats a la Comissió de Govern, sense necessitat de fer-les passar pel plenari municipal.
De fet, l'únic partit que s'ha mostrat especialment proper a la proposta socialista, ERC, ja va expressar aquest mateix dilluns un tarannà de confiança plena en les partides que va reclamar a Collboni. "Totes les nostres propostes estaran incloses en la pròrroga", remarcava la formació republicana en un comunicat, fent referència a peticions com la d'arribar als 200 milions d'euros en habitatge o l'augment d'agents de la Guàrdia Urbana per reforçar el torn nocturn i el patrullatge a la franja del Besòs. En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, el mateix Valls ha destacat que "la majoria" de les peticions republicanes quedarien integrades en els comptes prorrogats.
PSC-BComú, l'eixamplament de l'esquerda
Però els pressupostos no van només de números. L'afectació segurament més evident, pel que fa a la carpeta dels comptes, és la que té relació amb la sintonia política. Els darrers dies s'ha obert una esquerda que feia temps que s'estava intentant cosir, almenys momentàniament. Si bé l'any passat hi havia una distància molt més pronunciada entre Jaume Collboni i Ada Colau, després que es comprovés que no hi hauria cap tripartit a Barcelona, els últims mesos del 2024 es van caracteritzar per una mena d'alto al foc entre els dos exsocis de govern. Alguns ho van vincular al comiat de Colau, que va abandonar el consistori a l'octubre. El cert, però, és que tenia més a veure amb una finestra d'oportunitat breu, però potencialment fèrtil per arribar a acords que interessaven les dues bandes. Alguns d'ells es van materialitzar amb cordialitat, com l'inici de la regulació municipal dels lloguers de temporada, mentre van arribar a batzegades, com la petició al Port de Barcelona de tancar dues terminals de creuers els pròxims anys.
Ara, però, amb les converses pressupostàries finalitzades, la tibantor torna a emergir. Si bé estan obligats a seguir-se entenent puntualment per tirar endavant mesures de coincidència ideològica, en el cas que es vulguin materialitzar, han tornat els retrets explícits. I ja no es pot responsabilitzar Colau d'aquesta realitat. El PSC ha assenyalat als comuns com una força excessivament exigent i intransigent. "Ens hem trobat que un grup s'ha dedicat a posar constants línies vermelles, més exigències, i s'ha dedicat a estressar i tensionar constantment la negociació", verbalitzava Jordi Valls. També els retreu haver desefundat a l'últim moment una carta sensible per a la relació entre els dos partits, amb ànims de complicar les negociacions: la reserva del 30% d'habitatge protegit a les noves construccions, una política que el PSC vol retocar i que BComú considera inalterable.
Per als comuns, per contra, qui hauria boicotejat les converses haurien estat els socialistes, a qui han titllat de poc valents amb les inversions previstes, especialment en habitatge, ja que l'augment previst l'atribueixen a l'execució de projectes ja plantejats prèviament. Alhora, els acusen d'abusar d'un perfil amistós amb els grans sectors econòmics de la ciutat.
Ara, amb la desaparició de la carpeta pressupostària com a terreny de pactes, és fàcil imaginar un enduriment del to en el dia a dia municipal. Les excepcions és possible que apareguin a l'hora d'abordar carpetes com la de la regulació municipal dels lloguers de temporada, però l'esquerda entre BComú seguirà oberta, de fons. Una realitat molt similar a la que existeix amb Junts des de fa mesos, amb qui ja no s'ha comptat per negociar els pressupostos. Al bàndol oposat, mentrestant, hi ha ERC, que malgrat que cada vegada dona menys senyals de tenir a tocar l'entrada a l'executiu socialista, ha protagonitzat un acostament d'última hora als comptes de Collboni que el govern municipal ha agraït amb al·lusions generoses.
La mirada més enllà de Barcelona
De fons, queda clar també que el joc dels pressupostos barcelonins mai no es juga només de portes endins del món local. En aquest cas, és especialment eloqüent el triple bloqueig de comptes anuals que comparteix la capital catalana amb la Generalitat i l'Estat. Cap institució té pressupostos, i ERC ja ha fet saber a Salvador Illa que no li facilitarà els comptes. Els esforços, a vegades intercanviables entre administacions, aquesta vegada no han estat necessaris. De fet, l'any passat no va haver-hi acord per aprovar el pressupost de la Generalitat, i tampoc n'hi va haver a l'Ajuntament. L'any anterior, sí, a totes dues cambres i amb els mateixos agents implicats: comuns, socialistes i republicans. El pèndol dels grans acords econòmics sovint arrossega més d'un pressupost.