Feia mesos que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no es veien cara a cara, i els retrets entre les dues formacions eren la tònica dominant. De la reunió d'aquesta setmana a Waterloo en va sortir un cotxe amb la matrícula de l'1-O i el missatge de reforçar la coordinació per recuperar la iniciativa de l'independentisme després de les derrotes de l'últim cicle, sense majoria absoluta al Parlament i amb Salvador Illa a la Generalitat. Més enllà que els dirigents i els seus entorns puguin abaixar el to, la coordinació entre els dos grans partits del procés és complicada -més encara que en els anys més intensos- en un moment en què s'imposa de nou l'eix ideològic i es manté la rivalitat electoral.
A banda de les qüestions de llengua, de l'escola catalana o les iniciatives que puguin tenir a veure amb el procés -o la crítica a la poca ambició del PSC a Palau-, ERC i Junts han exhibit diferències de fons en les principals carpetes de la legislatura, circumstància que fa difícil aquest treball conjunt per fer moure els socialistes, tant a Catalunya com a Madrid. Sense anar més lluny, els republicans no comparteixen la pressió juntaire a Pedro Sánchez, en forma de qüestió de confiança, i no tenen "gens de pressa" per facilitar un govern de PP i Vox a la Moncloa. Junts tampoc, perquè no fa el pas de trencar del tot amb Sánchez, però sí que aposta per tibar la corda.
"Tenim diferències estratègiques, això s'ha de respectar", admetia aquest divendres la secretària general dels republicans, Elisenda Alamany. Tots dos partits aposten amb naturalitat per l'estratègia de negociació amb els socialistes després dels anys del procés, però alhora han mostrat divergències en els resultats obtinguts per l'altra part. Junts no ha volgut participar fins ara de l'acord sobre el finançament singular, malgrat que al programa electoral hi portava pràcticament la mateixa proposta, i considera que és un pacte insuficient perquè no és un "concert econòmic". Una aliança en aquest àmbit serviria per pressionar el PSC, però fins ara no ha existit.
Al Congrés és on s'ha fet més visible la distància entre els dos partits independentistes. Després d'anys de retrets, recuperar ara la confiança és difícil. Junts ha estat dur amb els republicans per considerar que la negociació amb els socialistes era una reculada respecte del 2017, i ERC ha aprofitat el viratge estratègic juntaire per cobrar-los algunes factures. Especialment per boca de Gabriel Rufián, un cop constatat que els de Puigdemont no han "cobrat per avançat" ni amb l'oficialitat del català, ni amb l'amnistia, ni tampoc amb el traspàs de competències en immigració.
Competències en immigració sí, però per fer què
De fet, en política migratòria, tots dos partits volen el traspàs de totes les competències, però hi ha discrepàncies sobre què fer amb aquestes competències. Rufián afirmava fa uns dies que hi havia representants de Junts que tenien postulats similars als de l'extrema dreta, mentre que ERC sosté que vol tenir capacitat de decidir en aquest àmbit per "integrar a tothom". Junts, que en algunes zones de Catalunya competeix electoralment amb Aliança Catalana, ha posat l'accent en qüestions com l'acollida i que Catalunya no pot rebre la mateixa quantitat de migrants que altres territoris, i també dona molta importància al requisit del català.
El Hard Rock i els impostos
En un moment que la independència ha deixat de ser l'eix de la política catalana s'han fet evidents els diferents punts de vista entre ERC i Junts que dificulten una cooperació àmplia. Una de les carpetes de la legislatura és, per exemple, el Hard Rock, que ERC creu que cal frenar i Junts veu amb més bons ulls. Fa unes setmanes, els juntaires van mirar de frenar la iniciativa dels republicans amb el PSC i els comuns per eliminar les rebaixes fiscals al joc. De fet, la política fiscal -la deflactació o no de l'IRPF, les reformes de l'impost de successions o patrimoni- també és una de les diferències importants entre els dos partits.
Fixar topalls o no als lloguers
La resposta a la crisi de l'habitatge tampoc és la mateixa. Mentre ERC aposta entre altres mesures per regular el preu dels lloguers, Junts és partidari d'augmentar el parc d'habitatge. Sí que hi ha consens, tot i que sense concrecions, en què cal regular el lloguer de temporada. El partit de Puigdemont defensa revertir les zones tensionades de lloguer després d'analitzar-les any a any, redefinir el concepte de gran tenidor i canviar la llei per lluitar contra les ocupacions. Aquest darrer és un àmbit en què també ha volgut marcar un perfil més contundent que no pas els republicans.
On poden coordinar-se?
En l'eix ideològic, ara com ara central, és difícil que els dos partits puguin coordinar-se, però hi ha altres àmbits on sí que poden actuar de manera conjunta. Sobretot en tot allò que fa referència a l'autogovern o les competències per a la Generalitat, i poden tibar el PSC si consideren que el Govern és poc ambiciós en aquest sentit. ERC i Junts van ser crítics amb Illa quan va rebutjar que els Mossos tinguessin competències en ports i aeroports, i el president va rectificar. També hi ha marge d'entesa -ja n'hi ha hagut- en la defensa de la llengua catalana o del model d'escola, quan es preveu imminent la sentència del TC sobre el 25% de castellà a les aules.
Tot plegat es complica, però, pels retrets creuats i per les motxilles de Puigdemont i Junqueras, de nou al capdavant dels seus partits respectius. La coordinació complexa no és pas d'ara; en els moments àlgids del procés també existia per un motiu que encara es manté: són competència electoral, i això explica bona part de les tensions dels darrers anys. La voluntat, en tot cas, és de calmar les aigües per refer el projecte i el temps dirà si aquesta vegada és la bona. Si la nova etapa de coordinació anunciada a Waterloo no es materialitza, de la trobada en quedarà només la sortida de Puigdemont i Junqueras en un cotxe amb la matrícula de l'1-O.