Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que els aplegapilotes de l'Atlètic de Madrid ja deuen estar sota arrest domiciliari de cara a la tornada de Champions al Wanda Metropolitano contra el Barça, no fos cas que Simeone vulgui que el temps efectiu de joc superi els vint minuts. El Cholo és expert en joc subterrani i trash talking, un art que també domina a les xarxes el ministre Óscar Puente. Valent darrere del teclat i generós en entrevistes, tendeix a no amagar-se mai, ni tan sols en les pitjors circumstàncies, com després de l'accident d'un tren d'alta velocitat a Adamuz. Rodalies, això sí, és la seva kryptonita. S'ha vist aquests dies.
La visita que l'ha dut a Catalunya s'ha tancat sense cap atenció als mitjans, ni tan sols després de reunir-se -en una cita de perfil baix a les 7.30 del matí al Palau de la Generalitat- amb el president Salvador Illa. Tenint en compte que és el ministre de Transports, Puente hauria pogut visitar el tram de Gelida on va morir un maquinista el 20 de gener, o bé algunes de les obres que estan afectant dia sí, dia també, el funcionament de la xarxa ferroviària catalana. També va excusar la seva presència al premi literari que ha posat en marxa Aena, el més dotat econòmicament per a llibres escrits en castellà. Les preguntes que formulava aquí Bernat Surroca continuaran sense tenir resposta.
El problema per a Puente -i també per a Illa- és preguntar-se què passaria si la situació fos al revés. És a dir: si el ministre de Transports es digués Miguel Tellado, el pitjor dels escuders d'Alberto Núñez Feijóo, què faria el president de la Generalitat? Quins tuits faria l'exalcalde de Valladolid, buldog de referència de Pedro Sánchez? Els ànims estarien més encesos i, en el cas que Tellado hagués posat només una vegada els peus en tres mesos a Catalunya, les crítiques socialistes farien fortuna. També és probable, però, que Puente hagi vist que ni la pitjor crisi de Rodalies de l'última dècada ha tret la gent al carrer. Qui dia passa, any empeny. I no fer soroll, per ara, té més beneficis que perjudicis.
Ens ha agradat
Ha estat la bona notícia de la setmana: el retorn de la consellera Esther Niubó a la feina després de ser operada per un càncer de tim, una glàndula situada entre el cor i els pulmons. Si en voleu detalls mèdics, aquí us els explica Natàlia Pinyol. Ara haurà de gestionar algunes de les carpetes més calentes del Govern: els sindicats educatius amenacen amb més jornades de vaga durant el tercer trimestre si no s'atenen les seves demandes, com desgrana aquí Gerard Mira. Sigui com sigui, que la consellera pugui asseure's amb normalitat a la taula de negociació i hagi deixat enrere els problemes físics -que l'han tingut apartada durant dos mesos- és motiu de celebració.
No ens ha agradat
Us pensàveu que el comentari sobre l'anada de Champions es quedaria amb un comentari a la primera frase? Doncs no, clar que no. Més enllà dels errors propis -complicat ser un candidat seriós a la màxima competició continental encaixant sempre un parell de gols a casa-, de les baixes -la de Raphinha la portem clavada al cor, per com es va produir en un amistós intranscendent amb el Brasil- i de la lletjor endèmica -i funcional- de l'Atlètic, el cert és que resulta incomprensible el nivell arbitral. Com pot ser que la jugada en què Marc Pubill agafa la pilota amb la mà dins l'àrea no acabi en penal? I, encara pitjor, que a ningú se li acudeixi cridar el VAR? Plorar és trist; robar, encara més.
Què fem el cap de setmana
A la portada de Nació, al llarg dels propers dies, hi anirem jerarquitzant els continguts que la redacció està acabant d'enllestir. Podreu llegir una entrevista a Ester Capella, portaveu parlamentària d'ERC, en què tindreu novetats sobre una carpeta clau de la legislatura. Pep Martí posarà el focus en les quatre dècades del referèndum que va permetre a Espanya entrar a l'OTAN -unes sigles indiscutibles fa només uns mesos i que ara trontollen per les animalades de Donald Trump-, i també us ha preparat una guia per entendre què hi ha en joc a les eleccions hongareses d'aquest diumenge. La carpeta internacional, dia rere dia, es resisteix a desaparèixer de l'actualitat. Bon cap de setmana!
