David Bondia (Barcelona, 1969) tornarà a ser al capdavant de la Sindicatura de Greuges de Barcelona durant cinc anys més. Així ho va decidir el plenari municipal el juliol passat, amb els vots de gran part del consistori (Junts, PSC, BComú i ERC), després que també guanyés la votació popular davant la candidatura de Gemma Calvet. L'expert en dret internacional públic repeteix com a síndic amb un nou lema, defensar "el dret a viure bé" a la ciutat, i encara immers en mediacions rellevants com el futur dels llogaters del Bloc Sant Agustí o el Bloc Papallona.
Assegura que té un pla per intentar acabar amb el sensellarisme als barris, integrant-hi el sector privat. Remarca que la prova pilot serà a un barri de Barcelona i a un altre barri de l'Hospitalet de Llobregat. També es mostra convençut que l'enduriment de les multes al carrer "és un error", malgrat hagi estat un dels segells de l'actual govern, i defensa que cal aprofundir en les mesures alternatives a les sancions.
Abans de començar el segon mandat, suposo que pensarà en els inicis. Li ve algun aprenentatge de la seva primera etapa com a síndic al cap?
Abans hi havia molts moments en què dubtava i em costava decidir perquè no en sabia prou. Ara no dubtaré. També perquè en cinc anys ens hem guanyat una autoritat i una legitimitat que no teníem al principi. Ens hem guanyat un respecte. Al principi els va costar acceptar el que volíem fer. Recordo unes primeres reunions que una regidora em va dir: "Et creus el 42è regidor de l'Ajuntament". I vaig dir: "No, però et puc fer propostes". No acceptaven que féssim propostes de polítiques públiques. I nosaltres sabem qui som. No som grup municipal, però sí que hem vingut a fer propostes.
"Als assentaments s'està desallotjant la gent sense oferir-li res millor"
Ara interveniu com a mediadors davant casos com la Casa Orsola, les ocupacions de Vallcarca, els abusos sexuals a l'Escola Barcelona. Són situacions delicades amb actors molt diferents. D'entrada, us fan cas o costa?
En aquests casos, sempre sé com anirà la primera reunió: fatal. També he après a com fer seure a la taula a la part que té la força, que passa per aconseguir que també hi vegi una sortida a l’embolic. Jo ja els aviso que la primera reunió serà un fracàs. Després, d'allà sempre agafes alguna cosa que es pot rescatar i la vas treballant.
El cas és que us tenen en compte, fins i tot quan són agents econòmics que estan girats amb l’Ajuntament.
Crec que ens veuen com una cosa que diuen “si no ens agafem a això, no ens en sortirem de cap manera”. Va passar amb Lioness Inversiones, a la Casa Orsola. Me’n vaig anar a parlar amb el propietari i es van posar idees sobre la taula. Llavors, en cap moment se'ls havia passat pel cap la possibilitat de tornar a insistir a comprar l’edifici. I no va ser la primera proposta. Van haver-n'hi moltes i algunes jo els hi vaig dir que no les podia acceptar, que era delicte. I en algun moment es van arribar a trencar les negociacions a Casa Orsola. Llavors, jo li vaig dir a l’alcalde que li digués als seus regidors que estiguessin dos o tres dies sense fer soroll i sense trucar l’altra part, que ja trucarien ells. I així va ser.
Ara hi ha una doble mediació ara al Bloc Sant Agustí i al Bloc Papallona, entre els llogaters i el fons New Amsterdam Developers. Com es negocia amb una gran empresa amb poca vinculació amb la ciutat?
Aquí hi ha tres parts: l'Ajuntament, el fons d'inversió i els sindicats, tant el Sindicat de Llogateres com el Sindicat d’Habitatge Socialista. Per resoldre-ho, a vegades una part no ha d’estar a la taula, però sempre s’informa totes les parts de les converses. I es van fent propostes.
Com es resol l’actual distància en casos com aquests, amb veïns que no volen marxar i propietaris que volen alliberar els seus pisos?
Fa un temps es va fer la proposta que tot el Bloc Sant Agustí passés a la borsa de lloguer de l'Ajuntament de Barcelona, amb preus assequibles. El fons no ho veia. Ara hi ha una proposta de compra col·laborativa. A poc a poc anem avançant. Però no serà ràpid. També crec que el problema aquí és que l'Ajuntament reacciona quan hi ha un desnonament. Ara que no tenim cap desnonament seria el moment de tancar-ho tot. Jo els ho estic dient. No poden anar-se'n al 2027 amb això obert.
"Volem aconseguir que en un barri visquin zero persones al carrer"
El mateix fons té una desena d’edificis a Barcelona on té situacions similars, però aquestes no formen part de les mediacions. És frustrant tapar un forat i trobar-ne deu més?
S'ha de fer una reflexió més global sobre l'habitatge i sobre com hem deixat que els fons d'inversió s'acabessin quedant les cases de Barcelona per a un ús no residencial. No només el tema dels pisos turístics, sinó els pisos buits. I això ho ha d'abordar de forma íntegra qualsevol grup municipal. Tenim fons d’inversió, perfecte. Com han arribat aquí? Què fem ara? I com recuperem això? No només es construir, que ara se n’estan omplint la boca, sinó que recuperem allò que hi ha construït i rehabilitem certs barris de Barcelona que se’ns estan caient, com el Besòs o la Trinitat Vella.
- David Bondia, durant l'entrevista amb Nació
- Miquel Homs
Com veu la sindicatura els desallotjaments d’assentaments que s’estan produint arreu de la ciutat els darrers mesos?
El que diem és que són pedaços. Entenem que és necessari el desallotjament perquè un assentament és infrahabitatge i comporta problemes de seguretat per als que hi viuen, però tu has d’oferir una cosa millor de la que tenen. I no està passant, se'ls està desallotjant sense oferir-los res millor. Si la solució que els ofereixes no és millor que el desallotjament, no té cap sentit. I per això acabem de fer una resolució sobre un assentament a la Sagrera on recomanem no desallotjar sense desplegar alternatives adequades, i per això en portem diverses així.
Vostè té una proposta contra el sensellarisme. Es diu Zero Carrer i té un pla pilot. Com es materialitza?
De moment, l'alcalde ja ens l’ha comprat i tenim una reunió al setembre per posar-la en pràctica. Aquí s'aborda una emergència i sembla que s’hagi de fer des dels serveis socials només. No. Això s'ha d'abordar des d'habitatge, serveis socials, amb les entitats i am el sector econòmic. Per això també ens hem reunit amb PIMEC, amb el Col·legi de l'Advocacia, amb la Fundació La Caixa. El sector econòmic aquí s'hi ha de sumar. I la idea és demostrar que es pot aconseguir que amb aquest esforç pilot, que en un barri es pot aconseguir que zero persones visquin al carrer.
Sembla benintencionat però utòpic.
Nosaltres tenim clar el que pretenem. Però també que és un pla pilot i si aconseguim una part del que volem, ja ens podrem donar per satisfets. Hem de ser conscients que pot anar malament, però també hem de ser conscients que pot anar bé, perquè és innovador, és col·laboratiu, mai s'ha fet.
Deien que volien fer-ho a un barri de Barcelona i a un barri d’un altre municipi de l’àrea metropolitana. Com es desplegarà?
La proposta del Pla Zero Carrer la farem a un barri de Barcelona i a un barri de l’Hospitalet de Llobregat. Provarem, en 18 mesos, de treure la gent del carrer. I ho farem a dos llocs per evitar la por a l’efecte crida que pot tenir Barcelona. Nosaltres volem que sigui al contrari, volem provocar un efecte mirall i demostrar que és replicable a altres llocs.
Què necessitaran de l’administració?
Per començar, un cens d’aquestes persones. Que tots els ajuntaments agafin els cens municipals de les persones sense llar i que hi hagi un cens col·lectiu català, cuidant-se de la protecció de dades. I també que entenguin que potser un ciutadà amb seguiment de serveis socials a Barcelona aconsegueix començar el seu projecte d’emancipació a Esparreguera o a Terrassa. Les ofertes laborals o d’habitatge potser són a altres llocs. Això no significa expulsar-les, però sí donar-los alternatives.
I de la resta d’implicats?
Moltes de les persones en situació de carrer tenen dret a la Renda Garantida de Ciutadania i no l’estan tramitant. El Col·legi de l’Advocacia ho farà. I PIMEC el que farà serà un acompanyament laboral. Són moltes peces. Però, per exemple, si tres persones soles que viuen al carrer cobren la Renda Garantida, arribem als 2.400 euros al mes per compartir un pis.
"Si s'autoritza un botellot al carrer Mandri, n'has d'autoritzar a altres llocs"
L’Ajuntament, a més de la complexitat de la convivència, fa temps que prova de donar ajudes econòmiques a persones que es queden sense llar per llogar pisos i recentment ha explicat que s’han trobat un entrebanc rellevant: que les tensions del mercat immobiliari i el racisme ho dificulten. El pla no requeriria de propietaris que lloguin aquests pisos? Aquí juga un paper important la Fundació La Caixa?
Té pisos. Una part de les converses van per aquí. Però també poden fer altres funcions. De moment, a les converses han estat receptius.
- David Bondia, al barri del Raval
- Miquel Homs
Vostè havia dit que l’ordenança de civisme anterior, la de les multes al carrer, ja era especialment punitiva i la resposta del govern -i una part del consistori- ha estat endurir més les sancions. És un error?
Sí. Tot règim que es basa en la duresa de les sancions jo crec que no funciona. Jo sóc jurista, però una ordenança està és per regular un comportament social, no per abocar-ho tot a la sanció. S'ha de buscar sensibilitzar o promoure mesures alternatives, que és el que va plantejar ERC per canviar l'ordenança. Si tu vols incorporar mesures alternatives, el que has de posar és recursos per les mesures alternatives, perquè si no, no té cap sentit. Amb l'ordenança vam trobar-nos que un sensellar a la plaça Europa li van clavar 52 sancions. Si podies oferir un pla de treball, o una mesura alternativa, per què li poses 52 multes a una persones sense recursos? Fiem-ho totes les mesures alternatives.
Entre les seves preocupacions, menciona el soroll. El síndic creu que Barcelona ha de tenir menys soroll?
No, no hi ha un excés de soroll. Hi ha zones on hi ha soroll, i cal mirar-ho, però no podem dir que sigui una ciutat totalment sorollosa. Ara hi ha gent que fa sonometries amb el mòbil. Això no és seriós. I som una ciutat mediterrània. Ara bé, s’han de respectar certs horaris i hi ha pics de soroll al carrer Blai o a Enric Granados, que s’han d’abordar. Això significa que també hem d’aplicar els mateixos criteris a tot arreu: si s’autoritza el botellot del carrer Mandri, se n’han d’autoritzar d’altres a altres llocs. O els pijos poden fer botellot i la resta no?
Estem tornant a la seva primera polèmica com a síndic, a aquella proposta d’assegurar zones de botellot amb garanties públiques?
És que no me'n penedeixo gens. I crec que va servir. Perquè en aquell informe nosaltres proposàvem que, per exemple, a les zones on es fes botellot es posessin més lavabos públics, més escombraries i es controlés més el flux de com entrava la gent. Ara mira el Sant Joan a la Barceloneta. Ara cada Sant Joan hi ha més poliklyns, més escombraries i es controla que a la Barceloneta no s'entri pel mig, sinó que hi hagi una entrada perifèrica. Nosaltres som uns canalitzadors. Fem una proposta, sense necessitat que apareguin els resultats i que l'Ajuntament ens digui que això ho vam proposar nosaltres. Ens és igual, mentre ho acabin fent.
- David Bondia, síndic de greuges barceloní per segona vegada / Miquel Homs
També assenyala que hi ha un problema amb el parc d’habitatge públic. Què ha de canviar amb la gestió dels pisos de protecció oficial en mans de l’administració?
Tot. S’està gestionant l'habitatge públic amb els recursos de fa 15 o 20 anys, quan tot això ha canviat. Si jo tinc una comunitat de propietaris privats i hi ha una gestoria que m'ho gestiona bé, de manera eficient, la pública ha de fer el mateix. Parlar d'habitatge públic no és només construir. Les grans queixes que tenim amb els pisos públics són sobre la deixadesa que hi ha en la gestió, en les tardances per reparar les avaries, en tot. En són moltíssimes.
Per acabar, en el seu primer mandat ha vist coses difícil d'imaginar, com que Cementiris de Barcelona contractés una antròpologa forense per buscar els ossos d’un mort que va llençar a una fossa comuna. Què més li ha sorprès?
Em va sorprendre que vam fer una resolució sobre "el prohibit jugar a pilota" a Sarrià, i vam dir que es traguessin totes les plaques de prohibit jugar a pilota. I la sorpresa és que Barcelona no té un cens de les places on té el cartell de "prohibit jugar a pilota" i, per tant, les van traient però de ser perquè els veïns els van dient a l'Ajuntament cada plaça on això passa. I també m'ha sorprès que encara tinguem símbols franquistes als nostres carrers, i que no pot ser que els anem traient sense donar-hi publicitat perquè si no, estem perdent l'oportunitat d'explicar a altres generacions què va significar això.
