El finançament, el camí del mig

Rep el butlletí cada matí al teu correu

De la reunió d'aquest dijous entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez —de poc més d'una hora i 15 minuts— se'n deriven tres lectures polítiques. La primera, que el president espanyol sap que ha de satisfer per igual els socis de la legislatura en la competició permanent entre Junts i ERC, i així està actuant. La segona, que els republicans tenen la intenció de fer compatible el relat sobre la negociació del conflicte polític amb les contraprestacions de gestió autonòmica, per donar gruix a la presidència d'Aragonès i el pilotatge del Govern. I la tercera, que la Moncloa ha començat a esbossar un camí del mig entre posicions tan distants entorn el referèndum: una millora del finançament amb mirada "individual" per a Catalunya, per fer servir l'expressió concreta utilitzada ahir per Sánchez. 

La cimera entre presidents va tenir contingut palpable, preparat amb discreció pels dos equips. S'hi van prendre cinc acords: l'elaboració d'una nova llei de llengües per protegir els drets dels catalanoparants que s'hauria d'aprovar abans de l'estiu; la transferència de la gestió catalana de l'ingrés mínim vital, que es validarà la setmana que ve via consell de ministres; la concreció, a partir del gener, del calendari de traspàs de Rodalies i el seu finançament; l'impuls i finançament del projecte per la instal·lació a Catalunya d’un centre tecnològic de preproducció de xips; i el compromís per reunir la taula de diàleg en el primer trimestre de 2024. El Govern es va afanyar a comunicar —fins i tot abans que comparegués Aragonès— que els pactes assolits suposen inversions per valor de 2.500 milions d'euros, comptant-hi en el paquet els 1.600 milions publicitats dimecres per incrementar els efectius de Mossos d'Esquadra fins al 2030.

Les compareixences d'Aragonès i Sánchez van deixar clars els punts d'entesa, que passen per enfortir la idea d'utilitat de la via negociada, però també els desacords. Mentre el president de la Generalitat defensarà el referèndum a la taula de diàleg —a partir de la proposta de l'acord de claredat—, el president espanyol respon amb una negativa rotunda qualsevol intent de discutir sobre l'autodeterminació. Una distància de posicionaments sobre el conflicte territorial que també van constatar el PSOE i Junts en l'acord particular de legislatura. A Aragonès, que sosté que la taula prioritària de negociació és la que conformen els governs —va dir que les taules de partits serviran per "acompanyar"—, no li devia passar per alt com Sánchez aporta pistes en públic que el punt de trobada és la reforma del finançament.

El líder del PSOE, que de moment ha demostrat la perícia necessària per fer girar els platets de les concessions a tots els socis, va recalcar ahir que aquest gener començaran els treballs per definir el nou model de finançament -caducat des del 2014-, en un debat de dimensió "multilateral", amb el conjunt d'autonomies. Que ningú esperi el pacte fiscal aquesta legislatura, una demanda que potser hauria temptat Artur Mas de contenir el procés ara fa una dècada i que Sánchez no està en condicions de satisfer. Però que ningú no descarti tampoc un recorregut transitable cap a un finançament més raonable per a la Generalitat. La Moncloa ho pot assumir i Aragonès ja ho ha definit com una prioritat del nou any, encàrrec traslladat a la conselleria d'Economia per elaborar una proposta catalana.  

Més autogovern per falcar una nova etapa a Catalunya, sense trepitjar terreny perillós després de la concessió de l'amnistia. És el solfeig que verbalitza el líder socialista, interessat en un independentisme pactista mentre confia en la victòria de Salvador Illa a les pròximes eleccions catalanes per desplegar més ancoratges d'estabilitat. I com que el referèndum no és abastable en el curt termini —per molt que es faci aparèixer a la taula de diàleg—, a la Generalitat hi ha incentius per escoltar i treballar un finançament "singular" per a Catalunya. Perquè d'aquí just un any, ja només parlarem d'eleccions. I val més retre comptes amb el màxim de trumfos al sarró. 
 

---

Avui no et perdis

»Aragonès i Sánchez encaminen la negociació cap al finançament; per Oriol March.

»Feijóo guanyaria Sánchez però seguiria lluny de la majoria, segons el CIS; per Roger Tugas Vilardell.

»El CGPJ es conjura per vetar les compareixences de jutges a les comissions de lawfare; per Maria Rabella Ytarte.

»Revés al jutge de Tsunami: l’acció del Prat no va afectar les operacions de la resta d’aeroports; per Bernat Surroca i Lluís Girona.

»Les administracions es posen d'acord per salvar la casa d'estiueig de Macià; per Àlvar Llobet.

» El cas Superlliga és una nova llei Bosman? Preguntes i respostes d'un canvi històric; per Lluís Girona.

» Almenys 15 morts i més de vint ferits en un atac armat a una universitat de Praga.

» Els 27 tanquen un acord per reformar les normes fiscals: en què afectarà Espanya?; per Maria Rabella Ytarte.

» L'Església espanyola no es creu l'auditoria sobre víctimes d'abusos que va encarregar.

» Opinió: «Un país que no sap ploure»; per Gil Hortal.

» Opinió: «La llei del silenci»; per Jonathan Martínez.

» Tot el que et cal saber abans del sorteig de la loteria de Nadal.

» Futbolítica: «Del mexicanisme fundacional als milions de Televisa: així és el Club América»; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

Bona part de la reunió que van celebrar aquest dijous Sánchez i Aragonès estava calculat al detall. Els cinc acords anunciats quan es va acabar la trobada estaven preparats i els equips de comunicació de les dues bandes —que s'han coordinat amb comoditat en els últims dies— tenien escrits els missatges difosos per fer-los públics. Hi va haver qüestions, això sí, que van ser Sánchez i Aragonès en persona els encarregats de definir-les durant la reunió. És el cas de la seva presència en la quarta reunió de la taula de diàleg, la primera d'aquesta legislatura, que hauria de servir per solemnitzar l'arrencada de la nova etapa. Tots van decidir que l'encapçalaran. Al president espanyol, en els pròxims mesos, li espera un tour per satisfer tots els aliats de la investidura.

Vist i llegit

La decisió de la justícia europea d'avalar la Superlliga pot suposar una nova revolució al món del futbol. Si la llei Bosman va canviar el paisatge a la gespa, la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), certificant el monopoli de la FIFA i la UEFA sobre les competicions internacionals de clubs, pot transformar els equilibris als despatxos. La iniciativa impulsada pel Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid s'obre pas, per bé que el tema de fons és el repartiment del poder i els ingressos. Res assegura que la Superlliga acabi sent una realitat. Per entendre l'impacte tot plegat, val la pena llegir l'article que firma Philip Buckingham a The Athletic amb la presència de totes les veus implicades. Buckingham ja deia, en la prèvia de la resolució, que el pronunciament judicial seria un "moment significatiu en la història del futbol europeu" perquè podria desembocar en una "reforma sense precedents". A Nació, Lluís Girona comparava l'impacte del cas de la Superlliga amb el que va significar llei Bosman.   

 El nom propi

Emmanuel Macron ha patit una setmana d'erosió. En primer terme, per una llei transcendent sobre immigració, que complica l'accés dels migrants a les ajudes socials i que ha estat avalada pel Regarupament Nacional de Marine Le Pen, un vot gens casual que serà una motxilla pesada per al president francès. I, en segon lloc, per la defensa que ha fet de la figura de Gerard Depardieu, en un moment en què l'actor és a l'ull de l'huracà per les acusacions de violació i agressions sexuals formulades per diverses dones. Macron es va declarar dimecres un "gran admirador" de l'actor i va descartar retirar-li la Legió d'Honor, la més alta condecoració que atorga França, tal com havia apuntat la ministra de Cultura, Rima Abdul Malak. Un altre element de polèmica per a un Macron desgastat per l'extrema dreta. Llegiu aquí com ho detallava el diari Le Monde.   

 Els imperdibles

Hi ha llibres que són obres canòniques. És el cas d'El món d'avui, de l'historiador Antoni Segura, articulista de Nació. Publicada aquest 2023, és el primer treball general en català sobre la història del món sorgit de la Segona Guerra Mundial, que abasta fins als nostres dies. Ambiciosa, precisa. Documentada i rica, l'obra del catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) i president del Cidob és per ser llegida amb deteniment. Un imperdible de la biblioteca. No us perdeu aquesta entrevista que li va fer Pep Martí. Bon cap de setmana i bones festes! Tornarem, amb ànims renovats, aquest gener!     

 ​