La situació del català continua sent delicada i preocupant. Per això, els reptes que s’han d’afrontar entorn de la llengua es van acumulant: des de potenciar-ne l’ús social i normalitzar-la al món digital fins a aconseguir-ne l’oficialitat a la Unió Europea i incentivar la transmissió lingüística. Tot i això, hi ha un desafiament que avui dia destaca per sobre de la resta: la integració dels nouvinguts a la identitat catalana i la comunitat lingüística. Les onades d’immigració dels últims anys han acabat configurat la societat actual, en què els nouvinguts representen una gran majoria. Amb tot, la immigració pot contribuir a la substitució lingüística, però si es fa una tasca de conscienciació i integració, també pot fer créixer la quantitat de catalanoparlants.
Així doncs, els cursos públics de català es converteixen una eina clau perquè els nouvinguts aprenguin la llengua, es puguin incorporar a la comunitat lingüística i s’acabin convertint en nous parlants de català. El cas és que actualment els cursos de llengua catalana del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) estan col·lapsats i no es pot cobrir la demanda d’inscripcions. Per exemple, els sol·licitants del curs més bàsic, que serveix per començar de zero, s’han multiplicat per quatre en només sis anys i el 2024 més de 9.000 persones han quedat en llista d’espera. Per primera vegada, però, el Govern de la Generalitat de Catalunya té una conselleria de Política Lingüística, que ara té el repte de mirar de gestionar aquesta problemàtica.
Aprendre la llengua, factor clau per a la integració
Catalunya té una de les taxes de natalitat més baixes d’Europa. Així doncs, al llarg dels anys ha crescut i s’ha reproduït demogràficament sobretot gràcies a la incorporació de nouvinguts. Per això, no és pas estrany que, arran de les onades d’immigració, hagi crescut la demanda d’inscripcions als cursos per aprendre català. Amb tot, la llengua té un paper clau a l’hora d’integrar nouvinguts a la identitat catalana i, de retruc, a la comunitat lingüística. És a dir, el fet d’aprendre la llengua ajuda els nouvinguts a sentir que formen part de la nostra societat i que són tractats en igualtat de condicions. A banda, no hem d’oblidar que, si aprenen català, també poden arribar a ser transmissors de la llengua i, fins i tot, contribuir a la pervivència del català, atès que avui dia comencen a representar un grup molt nombrós a la nostra societat.
De fet, “els nous parlants de català ja són la majoria dels parlants habituals”, segons afirma la sociolingüista Maite Puigdevall en una entrevista a Nació. “Un 57,6% de les persones que declaren que parlen català habitualment no tenien el català com a llengua familiar”, recalca. Per tant, això vol dir que s’han incorporat a la comunitat lingüística a través dels cursos de català o de xarxes, vincles i relacions socials amb gent que parla català, que viu aquí i que entén el país d’una certa manera. Al capdavall, “si no hi ha contacte i hi ha segregació, no hi ha possibilitat d’integració ni d’incorporació”, conclou Puigdevall.
Més enllà dels cursos: xarxes i comunitat
Els nouvinguts s’acaben convertint en nous parlants de català i s’integraran a la comunitat lingüística principalment gràcies als cursos de català, però també a la creació de xarxes comunitàries i espais de permeabilitat. No n’hi ha prou d’assistir a les classes, també cal posar en pràctica el que van aprenent. El problema, però, és que “moltes persones de procedència immigrada que aprenen català no troben amb qui parar-lo, sobretot quan tenen trets facials molt diferents dels d’aquí, perquè els catalanoparlants girem la llengua”, assegura el professor i escriptor Joan M. Serra en una entrevista a Nació. En la mateixa línia, Puigdevall destaca que “les llengües no tenen sentit si no són com a pràctiques que constitueixen comunitats, i, per tant, no té sentit aprendre una llengua si no es té una comunitat amb qui parlar-la”.
Per aquest motiu, el CPNL crea campanyes com les de “17 raons per parlar català” i “Parla’m en català”, que pretenen convèncer la població catalanoparlant de parlar en català als nouvinguts a partir de diversos testimonis. Per exemple, la Shirley, arribada de l’Argentina, declara que el català la “connecta amb les persones i la cultura”, i l’Ángela, arribada de Colòmbia, explica que aprendre català li ha servit per “comunicar-se i trobar feina”, però també per “ajudar la filla a fer els deures”. D’aquesta manera, veiem que aprendre la llengua no només els ajuda a integrar-se socialment i culturalment, sinó també a tirar endavant i superar els obstacles del dia a dia.
Desequilibri entre l'oferta i la demanda
Actualment, els cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística estan col·lapsats i la demanda no es pot cobrir. Aquest any, 9.104 persones han quedat en llista d’espera. I, precisament, la majoria dels aspirants sense plaça, un 83%, són nous parlants que esperen per entrar al curs més bàsic. Concretament, la demanda que s’ha registrat —persones inscrites i persones en llista d’espera— ha crescut de 20.000 persones l’última dècada i de 10.000 des del 2019.
Així mateix, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, admet que l’oferta del CPNL no ha estat suficient davant “l’arribada disparada” de població i deixa clar que s’està treballant en “un rellançament del CPNL per no deixar fora ningú”. Tot i això, des de la conselleria asseguren que, en el context actual de gran creixement demogràfic, Política Lingüística “ha donat prioritat pressupostària al CPNL”. El departament comandat ara per Vila remarca que el 2022 el Govern hi va invertir 28.006.310 euros, i el 2023, 34.211.927. La previsió del 2024 és de 34.366.743 euros d'inversió. L'executiu recorda que els dos anys amb pressupostos prorrogats ha dificultat "la contractació de més professors".
Si bé és cert que s’ha reforçat l’oferta de cursos presencials en més de 1.500 places els últims cinc anys —de fet, l’oferta disponible per cursos presencials aquest any ha estat de 91.337 places, més que mai— i s’ha ampliat la xarxa de municipis on es pot fer algun curs —de 143 localitats el 2013 a 170 el 2024—, “fer més no vol dir prou”, ja advertia fa uns mesos el filòleg i professor Gerard Furest en un reportatge a Nació. I també avisava que, una vegada creat el Departament de Política Lingüística, calia “emprendre accions”, com ara “reformar el Consorci per a la Normalització Lingüística”, perquè, per exemple, a banda de la falta de places, “els horaris no estan adaptats a les necessitats dels treballadors”.
Malgrat tot, des del Departament de Política Lingüística remarquen que “els 140 punts de servei del CPNL distribuïts arreu de Catalunya ofereixen cursos de llengua catalana de tots els nivells i procuren cobrir el màxim d’horaris, tant en format presencial com en línia”.
En aquest sentit, Puigdevall assegura que “el Consorci per a la Normalització Lingüística ha fet una feina ingent i ofereix moltes places, però no n’hi ha prou, perquè també hi ha molts forats de gent que no arriba als cursos, ja que viu en barris marginats, no té transport o hi ha dones no alfabetitzades”. Per això, proposa que, per exemple, “Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, el Consorci per a la Normalització Lingüística també es coordinin i vagin de bracet, que es distribueixin la feina encara que cadascú tingui la seva parcel·la”.
Pel que fa a les persones en llista d’espera en aquests moments, des del Departament de Política Lingüística apunten que “les últimes setmanes s’han anat fent esforços per recol·locar els candidats que no havien trobat plaça en primera instància”. En qualsevol cas, aclareixen, “les persones que no han tingut plaça aquest trimestre podran optar a inscriure’s a nous cursos a partir del desembre”. Mentrestant, les pròximes setmanes “el CPNL els adreçarà una comunicació per informar-los del funcionament del portal Parla.cat, d’aprenentatge en línia, en què hi ha tota mena de materials i recursos per aprendre o millorar els seus coneixements de llengua, com també el servei de suport que ofereix el mateix CPNL per als autoaprenents”, assenyalen des de la conselleria.
La falta de recursos, de docents i d'organització
El Consorci per a la Normalització Lingüística no pot cobrir tot sol la demanda de places. “Segons l’última Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP), hi ha 2,3 milions de persones adultes a Catalunya que volen aprendre català, però el sistema només ofereix 120.000 places”, exposava fa unes setmanes el periodista i editor Eduard Voltas, opinador d’aquest diari. I afegia que “aquests més de dos milions de persones es reparteixen de la manera següent: 800.000 són nascuts a l’estranger; 360.000, a la resta de l’estat, i la resta són adults nascuts a Catalunya que tenen nocions de català, però el volen millorar”.
Així doncs, veiem que en aquest cas el repte no és pas polític ni ideològic, sinó logístic. “Tots els horaris disponibles, matí, tarda i nit; aules per tot arreu i de tota mena, carpes a les places si cal; professors titulats, però també voluntaris formats expressament per fer la feina; arribar a tot arreu i en tots els formats”, planteja Voltas. En aquest sentit, Núria Lopera, una de les professores de català del CPNL, coincideix que el problema no són les places, sinó la falta de recursos i d’infraestructures. “Calen més aules, ara mateix el Consorci ha de recórrer a escoles i centres cívics perquè no té prou espai per impartir tots els cursos i, a més, molts dels edificis no són òptims per fer-hi classes”. A banda, assenyala que també hi ha falta de docents i tècnics: “Cal contractar més personal, perquè ja s’ha arribat al final de la borsa de treball del Consorci i, en canvi, hi ha molta gent en llista d’espera que vol fer cursos”. Per això, “el Parlament ha anunciat un pla de xoc que, entre altres millores, preveu un augment de places per al CPNL” i, actualment, també “s’està fent un estudi per preveure el creixement més adequat en termes de recursos humans, innovació docent i solucions tecnològiques”, insisteixen des de la conselleria de Política Lingüística.
Malgrat tot, la professora destaca que en tota aquesta problemàtica no es té prou en compte la taxa d’abandonament dels cursos: “Molta gent es queixa que no ha pogut entrar als cursos, però ningú diu que en alguns casos la taxa d’abandonament supera el 50%; per exemple, tinc un grup de 29 persones en un curs, però només en venen 17 a classe”. Un dels motius principals d’aquest abandonament, apunta Lopera, és que moltes de les persones inscrites no tenen com a prioritat aprendre català, sinó obtenir l’acreditació del nivell perquè la necessiten per treballar. Per tant, no només es tracta de fer classes, sinó també d’aconseguir que els aprenents de català es converteixin en nous parlants: “No som una acadèmia d’idiomes, som una empresa pública dedicada a promoure l’ús social de la llengua catalana”, remarca Lopera.
Al capdavall, “els nous parlants de català representen una gran majoria a la nostra societat, però encara no en produïm prou perquè ens ajudin a garantir la pervivència de la llengua”, conclou Puigdevall. Així doncs, si no es cobreix la demanda d’inscripcions als cursos de català, encara serà més difícil crear nous parlants i integrar-los a la comunitat lingüística com a possible recurs per també capgirar la situació actual de la llengua.