José Antonio Donaire (Salamanca, 1968) és el primer comissionat de turisme de Barcelona. Va arribar al càrrec després d'una trajectòria en què havia alternat classes universitàries, fer de diputat pel PSC, articles acadèmics i l'assessorament a les administracions catalanes, sovint desorientades al voltant de les tensions del boom turístic al país, durant les darreres dècades. Doctor en geografia, entra al govern de Jaume Collboni (PSC) amb l'encàrrec de pilotar un "canvi de paradigma" que havia de passar "de la promoció turística a la gestió", deia oficialment l'Ajuntament en el moment de nomenar-lo. Això, a la pràctica, implicaria mantenir les xifres actuals de turistes -uns 16 milions de visitants anuals- però amb menys tibantors veïnals. I ho exemplifica amb la reducció de l'aforament del Park Güell o amb les noves condicions als autocars turístics.
Però hi ha més intencions, a la política turística barcelonina. Una de les claus és canviar el tipus de turistes. Donaire vol més congressistes i menys visitants de "sightseeing", explica a Nació, en referència als turistes que fan rutes "una mica superficials" per les principals icones de la ciutat. També mira amb interès cap a l'Àsia, i sosté que cal continuar projectant Barcelona perquè vinguin més visitants de països nous. Tot això, inclosa l'ampliació de l'aeroport, que a ell no l'entusiasma, no hauria de provocar un increment de visitants, assegura. La clau és un instrument molt concret que menciona amb intensitat durant l'entrevista: el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) que es va aprovar en el mandat d'Ada Colau i que limita el nombre de llits turístics. Els creixements, si es donen, haurien de mirar cap a l'entorn metropolità, defensa.
Fa nou mesos que va arribar a l’Ajuntament. En què treballa més intensament el comissionat de turisme de Barcelona?
Primer, en la gestió de la mobilitat. Amb el criteri del bus 4.0 estem permetent la descongestió del centre dels busos turístics. I, en segon lloc, en la gestió dels espais de gran afluència, i de quina manera aconseguim pacificar els grans volums de visitants als espais on hi ha més concentració de turistes, i com aconseguir dinamitzar el comerç per als residents.
Es plantegen polítiques més concretes per evitar les saturacions?
Hi ha una mesura molt important que ja hem pres al Park Güell, que és la de reduir el nombre de visitants. És un espai gestionat públicament i en el qual tenim la capacitat d'incidir, i allà hem decidit reduir en mig milió de persones els visitants permesos. Ens agradaria que els grans equipaments culturals privats de la ciutat, que reben molts milions de turistes, prenguessin aquesta iniciativa. Els interpel·lem perquè redueixin el volum de visitants.
Es refereix a la Sagrada Família, però també a la Pedrera, la Casa Batlló, etc.?
Sí. El mateix esforç que ha fet l'Ajuntament estaria molt bé que el fes la Sagrada Família o la resta de grans equipaments culturals que tenen un nombre de visitants molt important.
Sembla difícil, demanar-los que ingressin menys diners. Hi heu tingut converses directes?
Hi hem començat a parlar. Hi ha dos grans elements: un és com podem millorar la gestió de cues, l'ocupació de l'espai públic, l'efecte que té sobre l'espai públic, però l'altre és el volum. En la gestió de les cues ja s’està millorant, amb la regulació horària que permet distribuir les afluències al llarg del dia, abans es concentraven molts visitants en un pic horari, i ara es fa de manera molt més homogènia. Però també volem parlar del volum.
I ells què us diuen?
De moment hem obert aquestes converses per intentar que això sigui un nou model.
- Donaire, en conversa amb Nació / Miquel Homs
Entre les preguntes que ens hem de fer a partir d’ara vostè assenyalava, ja com a comissionat de turisme, que una pregunta clau és quines són les condicions laborals del sector. Té cap idea de com millorar-les?
La qüestió laboral és fonamental perquè el turisme sostenible vol dir millorar les condicions de vida dels treballadors i treballadores del sector. Però honestament, és complicat entendre què vol dir el sector laboral turístic perquè interpel·la molts sectors, no és només el sector hoteler, no és només el sector de restauració, sinó que són tots els sectors comercials, de transport, de gestió d'esdeveniments, de fires, que o bé parcialment o bé totalment estan en contacte amb el sector turístic. Per tant, quan parlem de condicions laborals del sector, no només estem parlant d’un sector clàssic, sinó de tots ells. I la nostra aposta és la que s’ha fet per exemple els hotels, que recentment han signat un conveni que regula unes condicions substancialment millors de les que hi havia abans. Interpel·lem el sector en tres àmbits: el salarial, el de les condicions laborals i el dels horaris.
"Si ara tenim un 19% de visitants que venen per motius professionals (congressistes) i volem pujar fins que representin el 33% de visitants de tota la ciutat, això vol dir que hem de fer un esforç molt important"
Amb el Mobile, el sector turístic ha insistit que mantenir aquest volum de congressistes sense les seves places és inviable. Què en pensa el comissionat, d'aquest argument?
Que no és cert. En el conjunt de l'any, el 12% de les persones que fan turisme professional utilitzen un habitatge d'ús turístic. Vol dir que el 88% de les persones que fan turisme professional el que fan és usar les altres formes d'allotjament que no són habitatge d'ús turístic i, especialment, en els grans esdeveniments, aquest percentatge s'incrementa senzillament. Pensa que els grans operadors treballen amb grans volums i això ho ofereix d'una manera més eficient l'oferta hotelera. De fet, és conegut que el responsable del Mobile en persona ha manifestat que no hi ha cap problema per mantenir el Mobile en les mateixes condicions que ara l’any 2029, quan s'hagi fet efectiva l'eliminació dels habitatges d’ús turístic.
Barcelona ha de preparar-se per compensar la pèrdua de 58.000 llits turístics amb nous hotels o ha d’aprofitar per rebaixar totes aquestes places de turistes a la ciutat?
És clar, d’entrada, 58.000 places és un volum teòric. Són les places que hi hauria si s'ocupessin els pisos amb 5,8 persones de mitjana a cada habitatge d'ús turístic. Pensa que el 21% de les persones a Barcelona venen sols i una quarta part aproximadament venen en parella. La mitjana està al voltant de dues persones, 2,2 persones. Per tant, sis persones és una situació totalment excepcional. A més d'aquests 10.000 habitatges d'ús turístic, hi ha un percentatge molt elevat que pràcticament no s'utilitzen, no tenen ús turístic. Però, sobre el que vindrà després, el PEUAT actual ja preveu que puntualment en algunes determinades zones pugui créixer una relativa planta hotelera i jo crec que també hem de parlar en clau metropolitana. Una part d'aquesta reducció que hi hauria a Barcelona es podria compensar també en termes metropolitans.
A la zona 1 del PEUAT, que engloba zones com el front marítim, Ciutat Vella o l’Eixample, està previst que si tanquen pisos turístics no s’hi puguin obrir noves places a altres allotjaments. Això es mantindrà? A principis de mandat, el govern s’havia apropat a la idea de permetre algun nou hotel singular.
Si la pregunta és si es compensaran els habitatges d'ús turístic que estan en la zona 1 per hotels a la zona 1, la resposta és que en aquests moments aquest no és l'escenari previst.
Ara que es planteja la possibilitat de fer nous hotels allà on encara és possible, a les zones més allunyades del centre, com la Sagrera, entén l’oposició que han protagonitzat totes les associacions de veïns del nord de Nou Barris contra un pla que prometia portar-los-hi turistes?
Jo diferenciaria la zona 3 [el perímetre de la ciutat més allunyat del centre] de la zona 4 [punts específics com la Sagrera, el 22@ nord o la Marina del Prat Vermell]. La zona 4 és molt clara perquè parla de zones amb noves formes de creixement, i hi ha una zona on entre tots podem tenir un consens, que és la nova estació de la Sagrera, que serà un pol de creixement industrial, residencial, una nova zona verda, però essencialment serà una centralitat basada en una estació de tren de rang internacional que necessita planta hotelera.
Totes aquestes tipologies d'estacions ferroviàries, i més amb aquest caràcter intermodal, tenen al seu voltant una planta hotelera en una zona de nova creació en la qual jo crec que té molt de sentit. Aquest és l'esperit del pla quan plantejàvem aquestes zones de nova creació. Una altra cosa molt diferent són els barris de la zona 3. Aquí, les condicions que preveu el pla jo crec que són prou estrictes per no entrar en col·lisió amb els interessos dels residents. No estem parlant de grans hotels, no estem parlant de cadenes internacionals, estem parlant de petits hotels integrats dintre de la dinàmica del barri o del districte.
"Sense dir que volem que desaparegui el sightseeing, que és la pràctica majoritària dels turistes que venen a Barcelona, a nosaltres ens agradaria reduir el seu pes"
L’Ajuntament defensa que la ciutat ha arribat al seu límit turístic i, alhora, promou la captació de més congressos, el nou sector turístic d’interès. No és contradictori?
No ho és. Si la ciutat té un llindar, un topall màxim de visitants que pot assumir atesa la seva oferta, és normal que la ciutat decideixi, com has esmentat, que determinats perfils han de ser privilegiats i, en termes percentuals, això voldrà dir que determinats perfils es reduiran. I aquest és l'exemple. Barcelona actualment és la ciutat del món que rep el nombre més gran de congressistes, però si ara tenim un 19% de visitants que venen per motius professionals i volem pujar fins que representin el 33% dels visitants de tota la ciutat, això vol dir que hem de fer un esforç molt important. Primer, per captar grans esdeveniments mundials, però també per ser una ciutat de congressos mitjans. En això és important recordar que en el turisme professional la connexió entre turisme i l'activitat productiva és molt elevada. És a dir, a Barcelona no només li interessa captar congressos, sinó molt especialment li interessa captar aquells congressos en aquells sectors econòmics que estan alineats amb el posicionament internacional de la ciutat: biomèdic, tecnologia, mòbil, i jo hi afegiria el turisme.
Si és tan fàcil identificar els turistes que potencien i posar-los-hi nom -“volem potenciar els congressistes”, quin nom li posen als perfils de turistes que volen reduir?
No és que deixin de venir, sinó que tinguin un menor pes percentual. Barcelona té sobretot un perfil majoritari, que és el turista de sightseeing. A Barcelona, la meitat de la gent ve per primera vegada, i l'altra meitat ve dos cops o més. D'aquests que venen per primera vegada, la pràctica turística més habitual és la d'anar a visitar aquelles icones urbanes que formen part de la iconografia de Barcelona. I nosaltres pensem que està molt bé que els visitants ens vulguin conèixer perquè és una actitud que tots tenim quan viatgem a altres espais, però aquest ritual turístic, si és majoritari, provoca una pressió molt elevada en determinades zones. Genera una pressió molt forta en aquell espai i, a més a més, té una relació una mica epidèrmica, una relació una mica superficial. A nosaltres ens agradarien relacions molt més intenses amb la ciutat. Sense dir que volem que desaparegui el sightseeing, que és la pràctica majoritària dels turistes que venen a Barcelona, a nosaltres ens agradaria reduir el seu pes en favor d'aquests perfils que hem comentat abans.
- José Antonio Donaire, comissionat de turisme a Barcelona des del juny del 2025 / Miquel Homs
Com encaixa l’ampliació de l’aeroport amb el fre a l’arribada de més turistes? Podria haver-hi 25 milions de passatgers més cada any. Hi ha algun estudi que sostingui que es captaran executius o congressistes i no un altre tipus de turisme?
Crec que és prou coneguda la meva posició al voltant de l'ampliació de l’aeroport, però, sobretot, jo destacaria que ja fa anys que Barcelona va prendre una decisió en la qual identificava el mecanisme que permetia limitar el creixement del turisme a la ciutat i mantenir aquesta estabilització. Barcelona va optar per una línia que crec que és intel·ligent que és la de limitar l'oferta d’allotjament. Qualsevol altre factor extern que aparentment pot tenir una incidència en aquesta limitació no generarà un flux sobrevingut perquè la ciutat no té capacitat de resoldre-ho. Per tant, una potencial ampliació de l'aeroport no afectaria la limitació que ja ha determinat l'Ajuntament, mentre mantingui el PEUAT.
"Barcelona pot convertir-se en un hub del cicloturisme"
Ara és el principal aeroport low cost d'Europa. Això es vol canviar?
D’entrada, jo diria que és el primer o el segon aeroport d’Europa amb connexions directes amb Europa, la qual cosa jo crec que és molt important en aquest context europeu en el qual vivim. I a banda, jo diria que hi ha un cert perjudici amb el baix cost. Hi ha bastants evidències empíriques que demostren que no hi ha una correlació entre la utilització del low cost i nivells de renda molt baixos. Moltes vegades passa al contrari: tot allò que no gastes en el transport t’ho gastes de la butxaca a la destinació.
Vostè té una frase que deia abans de ser comissionat que diu que si el turisme genera problemes, els macroesdeveniments generen macroproblemes. En aquest context, emergeixen anuncis barcelonins com La Copa Amèrica, el Tour, el Mundial o la final de la Champions. Li fa patir l’agenda de captació esportiva de grans esdeveniments internacionals?
Jo crec que no tots els esdeveniments són iguals i que hem de fer una anàlisi per a cadascun dels casos. El Tour de França és un esdeveniment que posiciona la ciutat en l'àmbit internacional, en un context en què hi ha una certa inestabilitat geopolítica. Aconseguirem, tant amb la Sagrada Família com amb el Tour, mantenir la ciutat dintre de l'imaginari internacional. Hem estudiat molt bé quin ha estat l'impacte d'aquests esdeveniments en les ciutats de fora de França on s'han portat a terme. Cada esdeveniment té una singularitat i hi ha diversos esdeveniments als quals els hem dit que no per les seves condicions o per les seves característiques o perquè no estaven alineats amb els interessos de la ciutat. En canvi, alguns puntualment sí que responen a aquests interessos.
Al final és molt important en qualsevol esdeveniment, no només tingui un impacte puntual. El turisme cada vegada més necessita un llegat. Els Jocs Olímpics serien l'exemple paradigmàtic. Què li queda a la ciutat després que hagi passat aquest esdeveniment? Ara donem molta més importància a la part de llegat, a la part de com això afecta positivament el desenvolupament esportiu, i no tant a l'esdeveniment en sí. I aquí estem treballant molt en la importància del cicloturisme català, que és una peça molt important, i com Barcelona pot convertir-se en un hub, un punt d'entrada, a un país que està apostant molt fort per aquesta aposta cicloturística.
Diu que alguns d'aquests esdeveniments ajuden a mantenir a Barcelona l'imaginari col·lectiu internacional. Creu que una ciutat com Barcelona, que rep 15 milions de turistes cada any, ho necessita?
Jo crec que Barcelona és molt coneguda en determinats àmbits i no tant en d’altres. El món s'està polaritzant i les ciutats estan cridades a tenir un paper molt important en aquest nou entorn geopolític. Barcelona aspira a ser una ciutat global i ser una ciutat global sobretot vol dir ser una ciutat atractiva. I per això necessitem una imatge internacional. Jo estic convençut que amb la coronació de la Sagrada Família de la Torre de Jesús situarem en el món una icona, serem una de les 10-15 grans icones mundials. I penso que hi ha àmbits en què se’ns coneix moltíssim, i que Barcelona és una ciutat molt coneguda a Europa, molt coneguda a Nord-Amèrica, i parcialment coneguda a Amèrica Llatina. Però a l'Àsia encara hi ha molts països en els quals som una ciutat llunyana i una mica exòtica i desconeguda i ens convé posicionar-nos-hi, ja no per l'atracció de visitants sinó també perquè ens volem posicionar en l'atracció de capitals, de talent, d’start-ups o d'estudiants internacionals.
"La tendència en el món serà un increment del viatge i no una reducció"
Vostè deia també en el passat que París necessitava antimàrqueting. Barcelona no necessita antimàrqueting?
París necessita antimàrqueting perquè és una ciutat que ha assumit ella mateixa, com ho ha fet Amsterdam o altres ciutats europees, la conclusió que fins i tot una reducció del nombre de turistes seria beneficiós per a la ciutat. Jo penso que Barcelona ha optat per la via de la limitació i que aquesta és la via més adequada.
Per tant, Barcelona no necessita antimàrqueting?
Barcelona no necessita antimàrqueting.
- Donaire, al carrer Ferran de Barcelona / Miquel Homs
Ampliem el focus. Per més que es posin límits, hi ha res que pugui combatre que viatjar s’hagi convertit en la principal aspiració material de la majoria de persones amb ingressos quan no treballen?
No, no hi ha manera. Assumim que l'Organització Mundial del Turisme fa una projecció d'arribar a 1.800 milions de turistes internacionals el 2035 i de duplicar de 7.000 a 14.000 milions els turistes domèstics, que no travessen una frontera. Hem d'assumir que està creixent la classe mitjana i també que està creixent el nombre de viatges de mitjana que estan fent les persones dels països occidentals. Per tant, la tendència en el món serà un increment del viatge i no una reducció.
Ara, hi ha dos factors que sí que poden incidir. Un, que l'hem de tenir molt present, que és el canvi climàtic i de quina manera el sector del turisme s'adapta a la necessitat de reduir dràsticament les emissions. I, en segon lloc, el conflicte, la tensió geopolítica, que és potser l'antídot més efectiu contra el viatge, que és la por. Si anem cap a un món multipolar en el qual les tensions són constants, això sí que farà un fenomen de retracció. Si aquestes tensions estan relativament controlades, jo no tinc cap mena de dubte que hi haurà un increment del viatge. En el fons, aquesta democratització és una aspiració històrica de la societat, és una conquesta social de les classes populars.
La democratització d'un bé com és viatjar, però que afecta territoris infinits, és un problema?
Entenc la pregunta, però si fem una projecció d'una distribució relativament racional d'aquests fluxos en el conjunt del territori, és possible repartir els fluxos turístics d'una forma homogènia. Per desgràcia, el turisme té tendència, lògicament, a concentrar-se en les zones més atractives. Per tant, tenim entre tots una tasca molt important, que és la de distribuir millor els atractius dels territoris i imaginar noves centralitats.
