13
de juliol
del
2023
Després dels bons resultats obtinguts a través de la línia de finançament per a projectes de medi ambient a l'acció pel clima com és el programa europeu Life, recollits en el document Layman Report, la lluita per aconseguir la preservació d'aquesta espècie segueixen amb diverses accions. Entre els principals reptes hi ha la creació d'un Pla de recuperació que ha d'aprovar la Generalitat de Catalunya i diverses iniciatives finançades per fons del programa europeu Next Generation, per mantenir el cabal ecològic a les rieres del Montseny en un context de canvi climàtic
Així, dins el marc conegut com a After Life, en els propers cinc anys es faran accions complementàries amb finançament europeu. La voluntat del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny és que l'experiència obtinguda amb el projecte Life Tritó Montseny en aspectes com les polítiques ambientals, aquestes siguin la norma de treball a aplicar en el Pla de Protecció que actualment s'està redactant. Així mateix, el Parc espera poder sumar més sinergies amb els habitants d’aquest territori.
Segons el biòleg i coordinador del projecte, Daniel Guinart, per a la seva supervivència, el tritó s'enfronta a dues problemàtiques: per una banda el canvi climàtic, que és difícil d'atacar a nivell local, i per l'altra, l'amenaça de l'home i l'activitat humana, l'únic aspecte en que es pot intentar emprendre accions.
Entre els principals resultats de conservació obtinguts gràcies al projecte europeu, hi ha la implicació de la població local i la millora de l'hàbitat on viu, així com la creació d'acords de gestió tutelada en finques on viu el tritó i que de moment se n'han fet tres. Aquesta línia de treball es vol continuar fent des del mateix Parc per poder garantir l'aplicació de bones pràctiques ambientals, com per exemple que l'extracció d'aigua no comprometi el cabal ecològic i, per tant, el seu hàbitat.
Així mateix, es vol condicionar la gestió de l'hàbitat de ribera i la gestió forestal perquè són temes clau que amenacen la supervivència d'aquesta espècie, juntament amb altres accions de conservació que passen per millorar els centres de cria, augmentar el nombre d'individus i l'àrea de la seva distribució.
S'han alliberat tritons en vuit localitzacions, cinc d'elles en el marc del projecte. Un comitè d’experts decideix on i quan es fan les reintroduccions en funció dels estudis i prospeccions que es realitzen. Gràcies al programa europeu s’està consolidant la reserva genètica a nivell mundial, amb més d'un miler d'exemplars entre els centre de cria de Torreferrussa i el Pont de Suert, el Zoo de Chester, a la Gran Bretanya, i el Zoo de Barcelona.
També es vol promoure, en el context de sequera, la recollida d'aigües de pluja, com ja es fa a la finca de Fontmartina, treballant en el conjunt de municipis de la Reserva de la Biosfera per a la instal·lació de dipòsits de recollida de pluvials.
Pel que fa a la connectivitat dels cursos d'aigua, s'han fet diverses accions com ara ponts o passos d'aigua i s'han eliminat algunes pistes forestals, com les que tradicionalment s'usaven per les tasques de desembosc.
Així, dins el marc conegut com a After Life, en els propers cinc anys es faran accions complementàries amb finançament europeu. La voluntat del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny és que l'experiència obtinguda amb el projecte Life Tritó Montseny en aspectes com les polítiques ambientals, aquestes siguin la norma de treball a aplicar en el Pla de Protecció que actualment s'està redactant. Així mateix, el Parc espera poder sumar més sinergies amb els habitants d’aquest territori.
Segons el biòleg i coordinador del projecte, Daniel Guinart, per a la seva supervivència, el tritó s'enfronta a dues problemàtiques: per una banda el canvi climàtic, que és difícil d'atacar a nivell local, i per l'altra, l'amenaça de l'home i l'activitat humana, l'únic aspecte en que es pot intentar emprendre accions.
Entre els principals resultats de conservació obtinguts gràcies al projecte europeu, hi ha la implicació de la població local i la millora de l'hàbitat on viu, així com la creació d'acords de gestió tutelada en finques on viu el tritó i que de moment se n'han fet tres. Aquesta línia de treball es vol continuar fent des del mateix Parc per poder garantir l'aplicació de bones pràctiques ambientals, com per exemple que l'extracció d'aigua no comprometi el cabal ecològic i, per tant, el seu hàbitat.
Així mateix, es vol condicionar la gestió de l'hàbitat de ribera i la gestió forestal perquè són temes clau que amenacen la supervivència d'aquesta espècie, juntament amb altres accions de conservació que passen per millorar els centres de cria, augmentar el nombre d'individus i l'àrea de la seva distribució.
Treball de camp amb el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) Foto: Iñaki Relanzón / Diputació de Barcelona
Reintroducció d'exemplars
Les primeres reintroduccions del tritó es van iniciar el 2010. Segons Sònia Solórzano, biòloga del Parc Natural del Montseny, per valorar el seu èxit, cal que els individus reintroduïts tinguin descendència i l'únic que de moment es pot dir, és que, amb els seguiments que es realitzen anualment, s'han trobat els tritons que es van alliberar i en un torrent que s’han reproduït.S'han alliberat tritons en vuit localitzacions, cinc d'elles en el marc del projecte. Un comitè d’experts decideix on i quan es fan les reintroduccions en funció dels estudis i prospeccions que es realitzen. Gràcies al programa europeu s’està consolidant la reserva genètica a nivell mundial, amb més d'un miler d'exemplars entre els centre de cria de Torreferrussa i el Pont de Suert, el Zoo de Chester, a la Gran Bretanya, i el Zoo de Barcelona.
Gestió de l'hàbitat
Altres accions realitzades i que cal continuar son la promoció d'un ús sostenible de l'aigua dels torrents, afavorir l'hàbitat de ribera amb bones pràctiques forestals i amb la millora de la connectivitat ecològica.També es vol promoure, en el context de sequera, la recollida d'aigües de pluja, com ja es fa a la finca de Fontmartina, treballant en el conjunt de municipis de la Reserva de la Biosfera per a la instal·lació de dipòsits de recollida de pluvials.
Pel que fa a la connectivitat dels cursos d'aigua, s'han fet diverses accions com ara ponts o passos d'aigua i s'han eliminat algunes pistes forestals, com les que tradicionalment s'usaven per les tasques de desembosc.