L’ascens de Marc Murtra a la presidència de Telefónica ha estat un moviment inesperat en el món econòmic i és la darrera de moltes notícies que han tingut com a protagonistes en el darrer any figures rellevants del poder empresarial català. El canvi a la cúpula de la companyia de telecomunicacions s’ha produït a instàncies del govern espanyol, que hi és present amb una participació del 10% a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI).
L’any passat ha estat farcit d’esdeveniments que han implicat de ple companyies de l’Íbex arrelades o amb forta presència a Catalunya. Com la sortida a borsa de Puig o el gir estratègic experimentat per Criteria. Però, com recordava l’exconseller Andreu Mas-Colell en un recent article, la presència catalana en la crème de la crème econòmica dependrà sobretot de com evolucionin dues grans partides ara obertes: l’opa al Sabadell i la situació a Grifols. Més enllà d'això, hi ha molts catalans en càrrecs directius en grans companyies. Veiem qui són els més destacats “catalans de l’Íbex”.
Murtra, moviment geopolític
Segons els analistes, la sortida de José María Álvarez-Pallete respon a un moviment de fons en què han confluït la caiguda de l’acció en borsa i els canvis que s’han produït en l’accionariat, així com el fet que aquest 2025 concloïa el mandat del president, el que facilitava que el canvi fos menys abrupte. En tot cas, l’entrada del grup saudita STC i l’increment de la participació de Criteria, ara amb un 9,9%, oferia un nou panorama de la correlació interna a la companyia.
Marc Murtra ha estat la persona ideal en el moment precís. Enginyer industrial format a la UPC, amb màster en direcció d’empreses a la Universitat de Nova York, l’empresari coneix el sector públic, on va presidir la companyia Red.es. Tots els perfils que se li han fet el presenten com un home amb més que bones connexions amb el PSC i amb Salvador Illa, que no era aliè a l'operació. De fet, va treballar a l'administració socialista a Barcelona. Va ser cap de gabinet de Joan Clos quan l’exalcalde de Barcelona va ser ministre d’Indústria, en el govern de Rodríguez Zapatero.
Al capdavant d’Indra, ha reforçat el vessant de la tecnològica més vinculat a la defensa just en un moment en què, després de la invasió russa d’Ucraïna, a la UE s’obre pas una visió que inclou la urgència d’una major autonomia estratègica. Murtra ha respost bé a aquest reclam. Una línia que serà continuada pel seu successor a Indra: Ángel Escribano. En l’operació de l’aterratge de Murtra a Telefónica, hi han tingut molt a dir altres catalans a més del govern espanyol.
Fainé-Simón, clau de volta
Criteria, el hòlding inversor de la Fundació la Caixa, ha estat escoltat per la Moncloa abans de comunicar la decisió d’optar per Murtra. Pel que fa a la fundació cal apuntar la dada que Murtra n’és patró. Dies abans de fer-se públic el seu pas a Telefónica, el president espanyol, Pedro Sánchez, va reunir-se amb Isidre Fainé, el president de la Fundació, que continua sent el nom més potent en el poder econòmic català. Fainé manté el timó a la institució i és l’arquitecte del canvi efectuat a Criteria, on el febrer passat va situar Ángel Simón com a conseller delegat del hòlding.
L’arribada de Simón ha anat acompanyada d’un salt per guanyar presència en grans companyies, en alguns casos animada per la Moncloa. Caixabank va integrar Bankia, participada per l'Estat després del rescat. En pocs mesos, Criteria va multiplicar per dos la seva participació a Telefónica (Fainé segueix de vicepresident de la tecnològica), es va convertir en el primer accionista d’Immobiliària Colonial i va adquirir el 9,4% de la constructora ACS, que presideix Florentino Pérez. Per la seva banda, hi ha hagut canvis també a Caixabank, sempre sota l'atenta mirada de Fainé: José Ignacio Goirigolzarri va cedir la presidència a Tomàs Muniesa, home de la casa.
Maurici Lucena, ideòleg del programa del PSOE
El català Maurici Lucena va fer-se amb els regnes d’Aena poc després que Pedro Sánchez guanyés la moció de censura contra Mariano Rajoy. Economista de formació forjat a la UPF, Lucena va formar part del grup entorn Miguel Sebastián que va elaborar el programa econòmic del PSOE l’any 2004, quan José Luis Rodríguez Zapatero va guanyar les eleccions, després dels atemptats de l’11-M.
Després, va ser director general del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial, president de l’Agència Espacial Europea i assessor del president José Montilla, exercint durant un temps com a portaveu del grup del PSC ja a l’oposició. El 2018, aterrava a Aena, des d’on ha defensat amb vehemència l’ampliació de l’aeroport i ha donat joc a figures com Josep Antoni Duran i Lleida. Després dels acords PSC-ERC per investir Salvador Illa que inclouen una referència a un paper “determinant” de la Generalitat en una futura gestió del Prat, Lucena va deixar clar que defensaria els interessos d’Aena.
Eloi Planes, empresari i poeta
Amb seu a Sabadell, la companyia de piscines Fluidra ha esdevingut una de les grans del sector a nivell global, especialment després de l’adquisició del fabricant nord-americà Zodiac. Una gestió que ha comportat unes vendes de més de 1.600 milions i en què ha estat clau l’empresari Eloi Planes, al capdavant de la companyia des de fa nou anys. Enginyer de formació, va succeir el seu pare al cim de Fluidra.
Planes és un home inquiet, amb un vessant humanista, segons expliquen persones que el coneixen. Sardanista de jove, atret per la poesia, catalanista, forma part de l’actual equip de govern de la Cambra de Barcelona com a vicepresident. Planes va entrar en el ple de la mà de la patronal Foment del Treball i és una peça clau a la institució, on el seu tarannà conciliador l’ha fet ben acollit per sensibilitats diverses.
Puig, centrat en els perfums
El Grup Puig de perfumeria i cosmètics va sortir a borsa l’any passat en el que va ser un dels grans moviments estratègics de la companyia, amb uns beneficis el tercer trimestre del 2024 de 1.257 milions. Marc Puig, que suma presidència executiva i càrrec de conseller delegat, pilota la companyia i és reticent a sortir de l’àmbit de la gestió del negoci. Aquesta és probablement una de les raons per les quals s’ha resistit a ocupar la presidència del Cercle d’Economia, en la junta directiva del qual hi ha estat present. El seu pare, Marian Puig, mort el 2021, va estar molt actiu el 2017 amb altres empresaris partidaris de la "tercera via" per buscar una solució acordada que no va prosperar.
Grifols: cedir els regnes
No tots els noms catalans de l’Íbex viuen un moment plàcid. La farmacèutica Grifols, una de les grans de l’índex borsari que no va traslladar la seva seu el 2017, ha viscut un 2024 agitat, en un procés encara incert amb caigudes en borsa i que ha obligat la família Grífols a cedir la direcció de la companyia, avui presidida per Thomas Glanzmann. La publicació, el gener passat, per la gestora nord-americana Gotham City Research d’un informe molt crític sobre la farmacèutica, a la qual acusava de mala governança i manipulació de les dades d’explotació, van causar estupor en els mercats i forçaren una caiguda borsària. L'assumpte ha acabat als tribunals.
El patriarca de la farmacèutica, Víctor Grífols Roura, va abandonar la presidència a finals del 2023, abans que les coses es posessin més negres. Aleshores semblava que seria la quarta generació del que havia estat un laboratori fundat el 1909 la que dirigiria el negoci. Els ensurts borsaris del 2024 van forçar la sortida de posicions executives dels altres membres de la saga, Raimon i Víctor Grífols Dou, per deixar pas a Nacho Abia, nou conseller delegat. De Grífols Roura es recordarà el paper determinant en l’expansió de la companyia als Estats Units. També les seves simpaties pel procés, quan va dir al president Artur Mas: “No afluixi!”. Declaració matisada més tard, quan va explicar que ell voldria per Catalunya un estatus similar al de Califòrnia.
Josep Oliu, sota el foc
L’actual president del Banc Sabadell és un dels rostres catalans de l’Íbex. Fill d’una família estretament vinculada a l’entitat vallesana, n’ha liderat l’expansió, tot i acabar cedint-ne el govern efectiu en un conseller delegat, César González-Bueno, qui ara dirigeix les tropes del banc enfront l’opa hostil llançada pel BBVA. El paper d’Oliu, però, ha estat activíssim a l’hora de fer front a l’intent d’adquisició, emprant totes les seves connexions polítiques. Que en té i moltes. Oliu va mostrar les seves simpaties ideològiques quan, davant l’emergència de Podem, va assegurar -pensant en Ciutadans- que calia un “Podem de dretes”.
Ara, Josep Oliu viu amb l’ai al cor mentre l’opa ha passat a fase 2, alhora que l’executiu espanyol ha expressat les seves reserves per l’operació del BBVA. L’octubre del 2017, Oliu va apressar-se a traslladar la seu del banc fora de Catalunya. Davant l’opa, però, l’entitat que presideix ha pogut comptar amb el suport del gruix dels partits i patronals de tot signe. El resultat de la maniobra del BBVA dirà molt de com queden els catalans de l’Íbex.