Newsletter

Obrir joc de nou

La situació del PSC, Junts i ERC fa preveure un 2025 amb contingut en forma de compliment o no dels acords i d'estabilització o no. Avui també són notícia les rebaixes, la lluita judicial per Olmo, el pessebre de Sirera i Joan Delort que ja en té prou

Carles Puigdemont, Salvador Illa i Oriol Junqueras
Carles Puigdemont, Salvador Illa i Oriol Junqueras | Aleix Pérez
07 de gener de 2025, 07:00
Actualitzat: 7:10h

Bon dia i bon any! Espero que els Reis d'Orient hagin estat generosos amb vosaltres i els que més estimeu. Ens hi tornem a posar amb ganes i esperant que aquest sigui, com us deia al darrer Despertador de 2024, un any més del nosaltres malgrat tot. A Nació provarem d'explicar-nos encara millor, de descobrir-vos més coses i de fer-ho amb uns formats més atractius que ens connectin més amb vosaltres.

L'any comença com va acabar a Madrid i al País Valencià. A la capital espanyola, la crispació no recula i, si Pedro Sánchez no se'n surt d'aprovar pressupostos i posar en marxa una agenda de reformes i traspassos, la legislatura, enmig de l'esbroncada de la dreta judicial, política i mediàtica, passarà de tensa a agònica. Les darreres enquestes haurien d'animar la reacció. A les comarques del sud de València continuen netejant, traient fang i esperant ajudes, peritatges i una mica d'eficàcia del govern de l'incapaç Carlos Mazón. L'ocurrència de situar un militar com a vicepresident de la reconstrucció dels estralls de la dana sense competències, calendaris i pressupost clar no sembla que estigui funcionant.

A Catalunya, l'any s'encara amb algunes expectatives en l'àmbit polític. Salvador Illa ha de concretar els seus compromisos d'investidura i "bona gestió" i fer-los compatibles amb què l'acció dels partits independentistes a Madrid, que són oposició a Catalunya i que negocien traspassos en immigració o rodalies o una millora del finançament, no el lesioni políticament i enforteixi l'executiu. Si l'agenda s'ha de concretar i desplegar amb ambició és segur que hi haurà tensions amb el govern de l'Estat. El PSC i el Govern han d'estar preparats. El rellotge corre i cal aprofitar el context.

Junts mesura fins on tiba la corda amb Sánchez per fer realitat alguns dels grans enunciats que ha acordat el darrer any, com ara l'oficialitat del català a Europa o el traspàs "integral" de les competències d'immigració. Carles Puigdemont sap que l'alternativa a Sánchez és el PP de bracet de Vox i que no hi tindria res a pelar en aquests assumptes. A molt estirar, acords en política econòmica que agradarien a algunes patronals però que no satisfarien el gruix dels seus votants.

En el que queda de curs, i mentre esperem que el TC resolgui sobre l'amnistia, és possible que veiem acords en fiscalitat o habitatge entre el PP, Vox, Junts i el PNB valent-se de la majoria de dretes del Congrés. Només si el PSOE posa a treballar i a produir la majoria plurinacional, l'altra que opera a la cambra i que sosté el govern, pot evitar-ho. És any de fer política i obtenir resultats, també a Junts.

I a ERC l'any comença encara amb endreça. Al març hi ha el congrés de debat de les ponències estratègiques i organitzatives. Les candidatures alternatives a Oriol Junqueras, Nova Esquerra Nacional i Foc Nou, es repensen després de quedar derrotades fa unes setmanes i un corrent d'esquerres, integrat entre d'altres per Joan Tardà, vol constituir-se i incidir en la línia del partit tal com us avancem.

Per ara, sabem que l'actual direcció vol encarir la negociació pressupostària a Illa, però no quines condicions posarà. Tampoc quines propostes farà perquè els socialistes compleixin, l'independentisme surti de l'atzucac o fer front a reptes de país com ara les desigualtats i l'aturada de l'ascensor social, la crisi de l'habitatge o la demogràfica a les ponències. Si no comencen a concretar, corren el risc que debats sobre la identitat del partit, com ara si ERC s'ha de seguir o no definint com a independentista en la línia del que Tardà vol portar al congrés, monopolitzin la conversa dins i fora.

El tema crida poderosament l'atenció perquè si alguna posició conquerida havia deixat el procés era, després d'anys de picar pedra i sumar arguments, la normalització del sobiranisme com a opció electoral. De fet, sent-ho ERC ha estat capaç de guanyar i governar i d'apel·lar a qui no ho era, però no es tancava a la idea. Ara, sembla que s'assumeixi que l'etiqueta d'independentista tingui limitacions. ERC opera en el que encara és el vector més gran (i disputat) de la política catalana, el sobiranista i progressista. Per això sembla evident que el sentit comú aconsella, més en l'actual context, concentrar-se en fer-s'hi forta per fer-lo més atractiu i ampli en lloc de desdibuixar-se.

La situació del PSC, Junts, Esquerra i els seus àmbits d'incidència fan preveure un 2025 amb contingut en forma de compliment o no dels acords i, per tant, d'estabilització o desestabilizació amb el que implica, també de contradicció. Us ho explicarem!

 

El passadís

El PP de Barcelona va posar fa dies la banya en el fet que Jaume Collboni hagués posat una estrella i no el tradicional betlem a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Vox i grups ultracatòlics van acompanyar la reivindicació, fins i tot amb concentracions. L'equip de govern sí va instal·lar, dins de l'ajuntament, un naixement visitable pels veïns. Buscant acabar de treure tot el suc possible a la polèmica Daniel Sirera va protagonitzar aquest cap de setmana un forçat vídeo amb tres suposats Reis de l'Orient queixosos que no trobaven el nen Jesús per adorar-lo. Un d'ells, el blanc, s'assemblava enormement al coordinador de districtes del PP de la capital, Antonio Verdera. Els reis portaven carbó per Collboni. Sirera deixava clar que no era per ell i que li donaria a l'alcalde. Fa poc més d'un any que, amb el seu sí, va fer batlle el socialista. Podeu veure aquí el vídeo

Vist i llegit

És una d'aquelles coses que costen d'entendre, però l'exseleccionador espanyol de futbol Vicente del Bosque fa anys que formava part del consell d'administració de la companyia elèctrica Iberdrola Energía España. No consten la seva aportació o els seus mèrits, més enllà de la seva fama i notorietat esportiva -acreditada- per formar-ne part fins que ha decidit deixar-ho. En la informació que, al diari econòmic Cinco Días, signa Juan Cruz Peña s'apunta que la raó podria ser que Del Bosque és coetani i paisà del president de la companyia, Ignacio Sánchez Galán. Tots dos van néixer a Salamanca l'any 1950. Un dels consellers més destacats de la companyia, que acull diversos expolítics, és Ángel Acebes, exministre de l'Interior amb José María Aznar.

El nom propi

Joan Laporta (Barcelona, 1962) no té una segona etapa gens plàcida al capdavant del club. La dificultat per complir les promeses electorals (per començar la continuïtat de Leo Messi) i consolidar esportivament l'equip se suma a les complicacions en la gestió del club. Està cada cop més sol al capdavant del club, no ha complert els terminis de retorn al Camp Nou i no pot redreçar l'economia, fet que es tradueix en no inscriure jugadors valuosos com Dani Olmo. Avui el club recorrerà al Consell Superior de l'Esport espanyol amb l'aval d'un informe federatiu per tal que li acceptin la inscripció cautelar del terrassenc i de Pau Víctor.

Mentrestant, l'oposició s'organitza, estudia un vot de censura i Laporta ha de veure com personatges que van defensar Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, que seran recordats per la seva nefasta gestió, l'alliçonen diàriament. Ahir, en un dur article a l'Ara, Jaume Giró, ara diputat de Junts i que havia de ser vicepresident econòmic de la seva junta, alertava sobre la degradació institucional i financera del Barça. "Fa angúnia veure com persones que perpetren negligències flagrants se les empesquen per fer passar bou per bèstia grossa", escrivia entre avisos contra els lideratges "carismàtics" i "messiànics" que, constatava, també proliferen a la política. Mala peça al teler.

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.