Fa setmanes que Junts projecta impaciència amb Pedro Sánchez per l'incompliment dels acords. Aquest malestar, cristal·litzat amb la proposta de Carles Puigdemont, per ara desatesa, que el cap de l'executiu central se sotmeti a una qüestió de confiança, conviu amb dues realitats difícils de casar: els juntaires han fet acords fiscals amb el PP, i el president del govern espanyol té la intenció de presentar i aprovar pressupostos amb els vots de Junts i la resta del bloc de la investidura. Què hi ha darrere del soroll de les declaracions i les piulades? Quina via té més recorregut? Vegem-ho.
El 2024 Sánchez va renunciar a presentar comptes després que Pere Aragonès constatés que ell no en tindria per la negativa dels comuns a aprovar-los-hi i avancés les catalanes al maig. Sánchez ha assumit que la legislatura lliscarà de crispada a agònica si, mentre afronta l'ofensiva de la dreta judicial i mediàtica, no té un oasi al Congrés en forma de pressupostos i altres mesures aprovades. Per això pressiona, i per això Junts juga tan fort com pot les cartes que li atorguen els seus set diputats per aconseguir rèdits ara que el "cobrar per avançat" ja reposa al mausoleu dels eslògans processistes.
Mentrestant, ERC es llepa les ferides d'un procés intern dolorós que ha constatat el desgast d'Oriol Junqueras. La nova direcció busca un cercle virtuós que els revifi: una via per collar més els socialistes que no lesioni l'estratègia de diàleg i negociació avalada per la militància, que els permeti recuperar part de l'electoral decebut, i que sigui compatible amb recosir el partit.
Tres categories de greuges
En el memorial de greuges de Junts hi ha tres categories d'assumptes pactats a la investidura o a canvi del suport als decrets anticrisi. D'una banda, qüestions que depenen del govern espanyol, com ara el traspàs "integral" de les competències d'immigració (Junts ha rebaixat l'enunciat i ara exigeix que l'Estat les hi delegui sense capacitat normativa, però Madrid només contempla que Catalunya remeni paperassa) o les dades per fer les balances fiscals.
De l'altra, els que no estan a les mans de la Moncloa, però en els que es podria implicar més en públic i en privat per fer-les avançar. Bàsicament, el català a Europa i l'aplicació de la llei d'amnistia que la dreta judicial boicoteja. I, finalment, una qüestió personal (i política) que viu en el terreny dels gestos. És el reconeixement a la figura política de Puigdemont (que Sánchez i Illa viatgin a Bèlgica per reunir-s'hi més enllà d'una foto) i que li autoritzin l'escorta policial.
Però, quins límits té l'estratègia de Junts de tibar la corda i flirtejar amb Feijóo? Els darrers dies, a més de llençar avisos que el PSOE ha intentat aplacar amb gestos com la possible cimera, Junts ha buscat un doble efecte. Ha passat amb l'impost a les energètiques. L'ha tombat sumant els seus vots als del PP, Vox i PNB per demostrar que no se'ls pot enquadrar al bloc governamental. I, de pas, han acontentat sectors econòmics que havien tingut una relació privilegiada amb el món convergent. En aquest cas, companyies de l'Íbex-35 que brandaven la possible retirada d'inversions al Camp de Tarragona, com ara Repsol.
La majoria de dretes
Al Congrés no hi ha una majoria d'esquerres per més que Sánchez i Sumar governin; els sosté la lògica plurinacional. Sí hi ha una majoria de dretes. La majoria absoluta és en 176 escons i el PP, Vox, Junts, PNB, Coalició Canària i UPN en sumen 183. Aquesta aritmètica, ara desplegada per Junts, explica una frase icònica de la legislatura, la del "no soc president perquè no em venc" d'Alberto Núñez Feijóo. Algun dia explicaran fins on van aprofundir l'estiu de 2023 Junts i el PP en les seves trobades per temptejar el terreny després d'anys amb la Bàltica glaçada entre uns i altres.
El "perquè no em venc" de Feijóo mostra també els límits de Junts i la contradicció de tot plegat. Un dia el PP pacta amb ells i vol normalitzar-los, l'endemà diu que Sánchez no s'ha de reunir amb Puigdemont i sí fer-lo detenir mentre Isabel Díaz-Ayuso dibuixa línies vermelles, i a l'altre el PSOE li recorda que fa quatre dies demanava il·legalitzar els independentistes dels qui ara busca els vots. El mateix es podria aplicar als socialistes. No fa tant que Sánchez deia que la sentència del Suprem s'havia de complir "íntegrament" i que faria tornar Puigdemont detingut de l'exili.
El tresor de l'actual escenari
Però el que més redueix el marge de maniobra és l'escenari alternatiu. Una convocatòria electoral no deixaria en millor posició Junts, i tampoc ERC. En podria sortir un govern del PP o el PSOE amb majoria absoluta (improbable), un govern en minoria amb geometria variable (era el que passava a l'anterior legislatura, quan el PSOE no necessitava Junts i podia prescindir d'ERC quan pactava amb Ciutadans), o, de nou, un escenari on fossin del tot imprescindibles. No n'hi ha un de més procliu. "Bloquejar" ara ja no és al catàleg i ni Míriam Nogueras ni Gabriel Rufián presidiran el govern espanyol, per més que millorin els seus pobríssims resultats.
Feijóo diu que no cedirà a cap "xantatge". Es pot afirmar, i ningú ho desmentirà, que amb el Pacte del Majestic el PP sí que ho va fer. Sense concessions identitàries, però sí econòmiques i competencials. Les més vistoses, el pas del 15% al 30% de la cessió de la recaptació de l'IRPF, les competències de tràfic o l'entrada en la governança dels ports.
Què es pot pactar amb el PP?
Les enquestes marquen certa estabilitat en els blocs si la legislatura acaba abans d'hora i també la recuperació de Vox ajudada pels vents que bufen a Europa i també als Estats Units. Es consolidarien amb claredat com a tercera força i tindrien la clau si Feijóo pogués governar. Un PP collat per la dreta extrema de dins i de fora del seu partit tindria marge per lluitar l'oficialitat del català a Europa, fer efectiva la llei d'amnistia o traspassar les competències d'immigració, un tema central per Vox? La resposta és òbvia.
Junts sí que podria aprofundir en les polítiques econòmiques des d'una majoria que no sedueix els seus votants -segons l'últim CEO el 40% vol Sánchez, el 2% Feijóo, i la resta a d'altres, no ho sap o no respon. Seria factible rebaixar els impostos (uns i altres coincideixen a fer desaparèixer successions i patrimoni, per exemple), les exigències ambientals, o allunyar una reducció de jornada sense acord dels empresaris. Sí, es podria.
Però quedarien fora de l'abast els assumptes que Junts presenta com a centrals. Per això Puigdemont es reunirà amb Sánchez i Junts negociarà els pressupostos. Els postconvergents han de tibar la corda perquè no poden enterrar la dialèctica dels darrers anys que els ha fet surar i han de marcar distàncies amb ERC. Però fora del bloc que sosté l'actual govern del PSOE saben que hi tenen molt poc a guanyar en termes de país i que hi pot fer molt fred.