Les pistes de les enquestes

Ahir va ser l'últim dia per publicar enquestes. Hi va haver una autèntica allau d'estudis als mitjans de comunicació. Bé sigui perquè realment gairebé totes detecten el mateix patró de comportament o per la por de les empreses que les fan a dir coses diferents de la resta, marcaven una constant: el PSC seria el còmode vencedor de les eleccions i rondaria els 40 escons, el seguiria Junts gràcies a un evident, però fins ara insuficient efecte Puigdemont, i a certa distància ERC, que obtindria un resultat escàs per a qui porta un any i mig governant en solitari. Tindria, això sí, la clau de la governabilitat en la partida que es començarà a jugar la nit del 12-M. 

Moltes enquestes posen en dubte la majoria independentista i també coincideixen a assenyalar un mal resultat de la CUP i dels comuns i l'entrada al Parlament de l'extrema dreta independentista mentre que el bloc de la dreta i l'extrema dreta espanyolista es manté o puja.

El CIS, com en el seu moment el CEO, han coincidit, en canvi, a rebaixar les expectatives de Junts i a mantenir viva ERC en la batalla per la segona posició i, per tant, per la presidència si l'independentisme sumés. Els estudis dels dos organismes governamentals tenen mostres molt més àmplies que els dels mitjans de comunicació. La del CIS d'ahir, que no atribuïa escons, està feta amb més de 4.000 entrevistes i les dels mitjans solen oscil·lar entre les 800 i les 1.500, cosa que fa més difícil afinar els darrers escons i obliga a treballar amb marges d'error més amplis.

Les enquestes no fan una predicció de què passarà la nit electoral. Són una foto fixa del moment i, per tant, ens expliquen quina era la posició dels votants en el moment en què se'ls va preguntar. La cuina no fa projeccions de què pot passar o de l'efecte que, en el darrer moment, té l'anomenat vot útil. Senzillament, introdueix variables com el record de vot o corregeix la sobre o la infrarepresentació d'alguns col·lectius per ajustar.

Però les publicades ahir són la foto de la setmana passada, no del diumenge vinent. Encara hi ha una gran bossa de persones que diu que anirà a votar, però que no sap per qui (alguns estudis, com el del CIS, parlen del 40%!). La majoria són independentistes, un col·lectiu que, per la seva desafecció i desorientació, podria veure's també més afectat per l'abstenció.

Roger Tugas Vilardell, ja ho sabeu els lectors habituals, és l'expert en dades i enquestes a Nació. En aquesta completa peça a NacióPolis sobre enquestes hi ha tot el detall de les darreres publicades i també cinc consells per interpretar-les sense deixar-se enganyar per la propaganda dels partits o la mala praxi d'alguns mitjans. Ahir, i en els dies que falten continuarà sent així, sentíem a dir que Puigdemont està frec a frec amb Illa (fins ara no ha passat i només pot passar si polaritza al màxim aquesta setmana malgrat que no participarà aquesta nit a l'important debat de TV3 ni al de la Sexta d'ahir), ens continuaran parlant de percentatges de vot a la centèsima, i ja sentim alguns partits dir amb rotunditat amb qui es juguen l'últim escó a Lleida o a qualsevol altra demarcació. Aquest cap de setmana els comuns ja deien que se'l disputen a Girona amb Vox. No amb el PSC, la CUP o ERC, és clar. Amb Vox. No sé què ho deu fer que la lluita sempre és amb l'antagonista.

Cadascú mobilitza com pot o com vol els indecisos o els votants més freds, però la tendència a fer dir a les enquestes el que no diuen o no poden dir és excessiva. Aquests estudis són atractius i necessaris, però no són boles de vidre. Ens ajuden a veure quines són les tendències. I, com deia el principi, són clares. Però no són definitives. Aquesta setmana poden canviar coses, és clar. Ho vam veure les darreres eleccions espanyoles, quan l'esquerra es va imposar a una suma de les dretes que la majoria d'estudis donaven per feta. És moment d'ajustar els missatges. 

El passadís

Debat rellevant ahir a la Sexta. Hi van anar tots els caps de llista llevat de Carles Puigdemont, que va delegar en el número tres Josep Rull (la número dos, Anna Navarro, no es deixa veure ni en entrevistes, ni en rodes de premsa ni en debats), i de Laia Estrada, que va fer-ho en la barcelonina Laure Vega. Cada candidat portava membres del seu gabinet per donar-li suport i consells d'última hora. Vega va optar per dues 'ex' de pes de la CUP i que, com ella, s'ubiquen en l'entorn d'Endavant, un dels partits que forma part de la coalició. Parlem de Mireia Vehí, exdiputada al Parlament i al Congrés, i d'Anna Gabriel, que va ser cap de files dels anticapitalistes en la legislatura de l'1-O i es va haver d'exiliar a Ginebra fins fa uns mesos. Gabriel ja no forma part dels òrgans de direcció de la CUP, però mai ha deixat d'estar-hi implicada. A Vega també l'acompanyava Jordi Barbero, santboià com ella i un dels estrategs de la formació.       

Vist i llegit

El traspàs integral de Rodalies a la Generalitat va ser negociat per ERC en el marc dels acords per investir Pedro Sánchez. Però serà costós, tècnicament complex i s'ha de negociar per assumir en condicions un servei que és clarament deficient. Les administracions ja s'hi han posat, però el clima electoral no ajuda a avançar. Ahir, de fet, el govern espanyol no es va ni presentar a la reunió amb la Generalitat i ha aprovat "unilateralment" el nomenament d'Antonio Carmona, de Renfe, com a director de Rodalies. Al final, els responsables de Territori es van reunir amb si mateixos en un gest un punt surrealista. 

Ahir, a El Periódico, Carlos Márquez Daniel posava xifres a la magnitud de la tragèdia que cada dia provoca contratemps a milers de persones per un servei que el govern espanyol és incapaç de prestar amb eficàcia. Aquest 2024, fins a l'abril, s'han produït 373 incidències, tres cada dia. Les línies més afectades són l'R15, l'R16 l'R14, l'R3 i l'R4. La meitat d'elles tenen a veure amb el mal estat de la infraestructura viària que gestiona l'empresa pública estatal Adif. Ho podeu llegir aquí.

El nom propi

Josep Oliu és un banquer de tota la vida. És el president del Banc Sabadell i, per ara, ha decidit no vendre'l al BBVA malgrat que, segons els experts, l'oferta de fusió per absorció era raonable i té lògica en clau de negoci bancari. I és que la té, però és una evident pèrdua de pes financer de Catalunya i comporta una afectació negativa en termes de competència. Segur que per a Oliu pesa més el negoci que no pas les veus que, a Catalunya, s'han alçat contra aquesta operació que avançaria cap a l'oligopoli bancari al nostre país. El consell del banc, reunit ahir a Madrid, va rebutjar la primera oferta dels bascos que infravalora l'entitat vallesana amb seu social a Alacant des de 2017. El BBVA oferia al Sabadell tres cadires al seu consell d'administració i una difusa intenció de mantenir l'aposta per Catalunya.   

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.