Els Jocs Olímpics són la gran festa de l'esport, però la seva història demostra que és indissociable del context polític de cada moment. Per viure la cita olímpica més enllà de les medalles, de les pistes i de les piscines, l'historiador i escriptor Ramon Usall, col·laborador habitual de Nació, ha escrit sobre nou episodis que descriuen la relació entre l'olimpisme i la política.
Els Jocs nazis de la vergonya
Berlín, la capital del Tercer Reich, va acollir l'estiu de 1936 l’edició més vergonyosa de tota la història olímpica; tot i les veus contràries que es van alçar, només va ser boicotejada per la República espanyola.
Una marató contra l'ocupació imperial japonesa de Corea
El podi de la marató dels Jocs de 1936 es va convertir en un acte de protesta contra l’ocupació japonesa de Corea quan dos atletes coreans van mirar cap a terra mentre sonava l'himne japonès.
Els fills de la Gran Depressió que van humiliar el Führer
Durant els vergonyosos Jocs del nazisme, un equip de remers nord-americans d’origen humil va derrotar, sota la mirada de Hitler, el totpoderós equip alemany en una de les proves reina.
El boicot olímpic de Franco
La dictadura va boicotejar els Jocs de Melbourne de 1956 justificant-se en la invasió soviètica d’Hongria, però realment amagava l’escassa competitivitat i la manca de recursos econòmics de l’esport amateur de l’època.
Una piscina tacada de sang pel combat entre hongaresos i soviètics
El 6 de desembre de 1956 Hongria i l'URSS van disputar la semifinal de waterpolo dels Jocs de Melbourne sota un clima de molta tensió política per la intervenció de l’exèrcit soviètic a Budapest.
Olimpisme pels drets humans
El moviment pels drets civils va impulsar la lluita contra el racisme en l'esport i va promoure el boicot als Jocs de Mèxic de 1968, fins que el COI va excloure els estats que practicaven l'apartheid.
El tirador nord-coreà que va guanyar l’or disparant «als capitalistes»
L'hermètic règim asiàtic va debutar en uns Jocs d’estiu a l’edició de Múnic del 1972, on Ri Ho-jun va obtenir la primera medalla d’or del país imaginant que disparava contra "l’enemic capitalista".
L'atleta polonès que va fer botifarra als soviètics
El 1980 Moscou va acollir els primers Jocs celebrats en un país comunista, una cita marcada pel boicot liderat pels EUA i per les botifarres d'un atleta polonès al públic soviètic, provocant un conflicte diplomàtic.
Quan atletisme rima amb feminisme
L'algeriana Hassiba Boulmerka va convertir-se durant els Jocs de Barcelona en un símbol de llibertat després de guanyar la primera medalla d'or pel seu país enmig d’un auge islamista i masclista.
