La tragèdia del País Valencià ha obligat tothom a moure fitxa, també al Govern. Una gestió activa i amb molta previsió dels episodis de pluja dels darrers dies s'ha combinat amb l'anunci de la revisió i actualització dels mapes d'inundabilitat a partir de les dades meteorològiques que recullen l'impacte del canvi climàtic.

La consellera Sílvia Paneque ja fa dies va obrir la porta a “allunyar” habitatges i empreses de les zones de més risc. Aquesta setmana, tanmateix, el focus s'ha posat en els càmpings. N'hi ha 16 en situació crítica, especialment a l'Alt Pirineu i la costa, per estar en zones amb períodes de retorn de 100 anys. El sector, per cert, lamenta ser assenyalat i no es vol que se'n faci pública la llista.

En els càmpings coincideixen dos factors: hi ha casos flagrants d'estar situats en espais amb molt risc amb el fet que una desconstrucció és més fàcil que edificis d'habitatges o industrials. En aquest sentit, caldrà veure en les pròximes setmanes quines alternatives es posen sobre la taula en cada cas i, si com s'ha repetit aquesta setmana, es “prendran decisions complicades”.

Els càmpings seran la prova del nou sobre si la reacció del Govern es converteixen en fets, però seria important no quedar-se aquí. Caldrà esperar els resultats de la revisió anunciada dels mapes d'inundabilitat, però mentrestant hi ha diverses veus que reclamen anar més enllà i, com a mínim, establir una moratòria als projectes urbanístics en zones inundables. Barris de nova construcció com el de les Tres Xemeneies, però també el del Calderí de Mollet, que el govern municipal acaba de decidir aturar.

Amb moratòria o sense -Territori la descarta-, també caldria analitzar si la llei actual és prou estricta. “És urgent i necessari tornar almenys a la legislació que hi havia el 2010”, m'explicava aquesta setmana el geògraf Josep Bàguena, president de la Societat Catalana d'Ordenació Territorial.

Amb canvis legislatius o sense, el que hem de tenir clar -ho mostren exemples com la restauració encallada de la Tordera, l'adequació del barranc de Barenys de Salou o el projecte de basses de laminació per prevenir inundacions a Alcanar- és que la prevenció costa molts diners. Cada projecte pot suposar desenes de milions d'euros. Però, com passa en mitigació i adaptació climàtica, sempre seran menys que reparar els danys i, especialment, lamentar la pèrdua de vides humanes.

2024: nou rècord d'emissions de combustibles fòssils

Un dels informes més esperats de cada COP de canvi climàtic és l'actualització del pressupost de carboni, que realitza un ampli equip de científics coordinat pel català Pep Canadell.

Aquests en són els principals titulars:

• El 2024 hi haurà un nou rècord d'emissions per combustibles fòssils.
• Carbó i gas assoliran nous rècords mentre petroli està a punt d'igualar l'anterior a la Covid.
• La Xina redueix al mínim el creixement i frega el pic d'emissions.
• A aquest ritme, en sis anys s'haurà esgotat el pressupost per arribar a un escalfament permanent d'1,5 ºC.

La volta al món en quatre notícies

1. Javier Milei ordena retirar la delegació argentina a la COP29 de Bakú just abans de reunir-se amb Trump (llegit a Clarín).
2. L'èxit judicial de Shell als Països Baixos no posarà fi a les demandes pel clima contra les empreses petrolieres (llegit a The Guardian)
3. Demostració de força de la dreta i l'extrema dreta al Parlament Europeu per endarrerir i afeblir la regulació europea contra la desforestació (llegit a Le Monde)
4. La contaminació de l'aire engoleix parts del Pakistan i l'Índia: a Lahore es van tancar totes les escoles i recomanar el teletreball (llegit a Semafor)

🙏 Gràcies per llegir-me! Fins a la setmana vinent!