Pedro Sánchez donarà explicacions aquest dijous sobre la crisi migratòria a Ceuta i tant Junts com ERC, amb discursos diferenciats, preveuen collar el president del govern espanyol. Al centre hi ha la previsible acollida de bona part dels 1.600 menors que, segons càlculs del govern espanyol, encara es troben a la ciutat autònoma. Tots dos partits independentistes coincideixen a dir que Catalunya s'apropa al límit de la capacitat d'acollida, però la recepta no és la mateixa: els republicans vinculen la participació en el repartiment a l'arribada de recursos per part de l'Estat, mentre que el partit de Carles Puigdemont demana l'exclusió de Catalunya de la nova acollida.
La distribució dels menors que no puguin tornar al Marroc serà un dels temes de debat al Congrés. El PP, que primer va dir que compliria la llei, s'ha apropat altre cop a Vox i les autonomies que governen en coalició -Castella i Lleó, Extremadura i l'Aragó- on l'extrema dreta gestiona les competències d'infància. Així doncs, queda clar que la dreta no s'hi posarà de cara i que el govern espanyol necessita de la col·laboració dels socis de la investidura. També els d'ERC i de Junts, que deixaran clar quina posició tenen sobre el repartiment dels migrants de Ceuta.
ERC posa condicions en el repartiment
"Catalunya no pot acollir infinitament" va ser el missatge que va donar Oriol Junqueras aquest dilluns. Això no vol dir que ERC es posicioni en contra que Catalunya participi del repartiment, asseguren fonts republicanes, sinó que la qüestió és que la participació en l'acollida vingui acompanyada de recursos per part de l'Estat. "No es pot negar l'ajuda però hi ha uns límits vinculats al benestar", apunten des del partit, que es refereixen tant a la capacitat de poder protegir el menor com a la necessitar de garantir el correcte funcionament dels serveis públics.
Creuen, però, que en el repartiment final, Catalunya rebrà un grup reduït de migrants pels esforços que Catalunya ja ha fet fins ara. ERC ja es va abstenir en el repartiment de migrants quan estava a la Generalitat perquè no es reconeixen les xifres catalanes d'acolliment. En paral·lel, des de les files republicanes detallen que aquesta crisi humanitària té a veure amb la geopolítica i incidiran en el paper del Marroc, més després de l'informe que vincula el país africà amb l'arribada massiva de migrants. Per altra banda, diuen estar "sobtats" per la "deixadesa" del govern espanyol: "Calia celeritat tant pels migrants com pels habitants de Ceuta i l'Estat ha mostrat negligència i deficiència en la gestió", diu una font dels republicans.
Junts demana l'exclusió catalana
Per la part de Junts, la posició és clara i així es transmetrà al ple del Congrés: volen que Catalunya quedi exclosa del nou repartiment de migrants mentre que defensaran altre cop el traspàs de competències en immigració. El partit ho ha expressat públicament en les últimes setmanes i confirma a aquest diari que se centrarà en aquestes qüestions davant les explicacions de Sánchez. El plantejament dels de Carles Puigdemont és que Catalunya és el territori que més acull i que ja no té més capacitat i ho deslliga de l'arribada o no de recursos per part de l'Estat, un vincle que sí que dibuixa ERC. També és un canvi respecte al 2025, quan Junts va pactar amb el PSOE un repartiment de menors que implicava que, segons els catalans, només arribarien entre vint i trenta menors a Catalunya dels 4.000 que es trobaven llavors a Canàries.
Sobre el traspàs de competències en immigració, Junts l'ha recuperat després de la crisi migratòria amb un text pràcticament calcat al que ja va registrar de la mà del PSOE ara fa un any i que va caure pel rebuig frontal de Podem al preàmbul, que va qualificar de "racista". Per esquivar aquest veto, els de Puigdemont han reduït el preàmbul i han deixat una redacció tècnica que ja no parla de la immigració com un risc per a la cohesió social. Podem, malgrat els canvis, ha mantingut que la "intenció" és el problema de la llei i que es referma a apuntar que és racista.
La immigració en la pugna Junts- Aliança
Dos posicionaments de Junts en la qüestió migratòria que no es poden deslligar de la pugna amb Aliança Catalana. La immigració és el principal problema del 31% dels votants de Sílvia Orriols mentre que només ho és del 8% de votants de Junts, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió. Si se sumen la previsible fuga de vots de Junts cap a Aliança i que, segons un estudi recent, els votants de Puigdemont marxen cap a l'extrema dreta per la carpeta migratòria i no pas per la independentista, es pot entendre part dels plantejaments de Junts entorn de la crisi a Ceuta.
Mentre que la qüestió migratòria centre el debat públic i és utilitzada per l'extrema dreta per disparar-se a les enquestes, el mateix baròmetre del CEO reflecteix que la immigració és només el principal problema del 10% dels catalans. Una xifra general que es troba estancada en el 8-10% des de fa dos anys i que està molt per sota de la preocupació per l'habitatge, que és el principal problema per al 28% dels catalans. La inseguretat ciutadana, vinculada per l'extrema dreta amb la immigració -recentment de manera falsa amb l'assassinat a Manresa- només és el principal problema també per al 10% dels catalans.
El Govern demana recursos per acollir els migrants
El cas és que tant ERC com Junts tenen part de raó perquè és cert que històricament Catalunya ha fet grans esforços per acollir un volum important de migrants. Actualment en gestiona al voltant de 2.000 mentre que la seva capacitat és de 2.829, segons el repartiment que va establir el govern espanyol. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, defensava aquest dimarts la capacitat d'acollida que "té i ha de tenir" Catalunya, però advertia que això no ha de ser "una quota", sinó que ha d'anar acompanyat de recursos econòmics per oferir totes les garanties. Per tant, el Govern s'alineava prou amb els plantejaments d'ERC, amb qui té converses sobre la qüestió.
“Ens hem posat a disposició en allò que puguem fer per ajudar en àmbit de la salut i solidaritat, i hem recordat el necessari compliment de la llei”, deia Paneque. Des del Govern s'ha participat en les diverses reunions convocades pel govern espanyol, per tractar l'acollida o les partides econòmiques per ajudar Ceuta. “El paper del Govern és ajudar en allò que pugui, complir la llei i demanar ordre en la gestió de les fronteres”, va indicar la portaveu de l'executiu, que va recordar els valors de solidaritat i acollida que Catalunya té com a país. Sigui com sigui, i amb tots els matisos, cap dels tres partits grans de la política catalana s'atreveix a obrir portes sense límits.
