Quan Ferran Adrià parla de Joël Robuchon, ho fa amb un respecte profund i una admiració que va més enllà de la simple relació professional. La mort de Robuchon, considerat un dels cuiners més influents del segle XX, va ser un cop dur per a Adrià i per a tota la gastronomia mundial. La figura del xef francès va ser decisiva per elevar el prestigi de la cuina espanyola a escala global, i el reconeixement que va donar a Adrià com a successor seu va ser un gest sense precedents.
Als anys 80, Robuchon era ja una icona mundial. Amb el seu restaurant Jamin, a París, havia assolit el cim de la perfecció culinària i ostentava el títol de millor xef del món. En aquest context, elBulli encara estava en una etapa de creixement, amb dues estrelles Michelin i sense la projecció internacional que assoliria anys després. L’arribada de Robuchon al restaurant va ser un punt d’inflexió, i la seva aprovació no només va reforçar la confiança d’Adrià, sinó que també va situar elBulli al radar global.
La trobada decisiva
Joël Robuchon va visitar elBulli per primera vegada amb pressa, sense gairebé temps per gaudir del que li oferirien. Però després de tastar un dels plats estrella del restaurant –la medul·la amb caviar–, tot va canviar. La seva actitud es va relaxar, i aquell dinar es va convertir en una experiència crucial per al futur de Ferran Adrià i el seu equip.
Amb el temps, Robuchon es va convertir en un mentor indirecte per a Adrià, oferint consells que esdevindrien fonamentals en l’evolució d'elBulli. Un dels més importants va ser la necessitat de tancar temporalment el restaurant per dedicar temps a la creació i la innovació. Aquest enfocament seria l’embrió d’idees revolucionàries com elBulliLab.
Un hereu inesperat
En un gest que va sorprendre el món gastronòmic, Robuchon designà Adrià com el seu hereu. En un país com França, on la cuina és gairebé una qüestió d’estat, hauria estat esperable que el títol recaigués en un altre xef francès com Alain Ducasse. Però Robuchon va trencar amb la tradició i va apostar per Adrià, un xef espanyol que representava una nova manera d’entendre la gastronomia.
Aquesta decisió no només va ser un gest de generositat, sinó també una declaració d’intencions. Robuchon reconeixia en Adrià creativitat i visió destinades a canviar el rumb de la cuina moderna. A més, el seu suport va servir per legitimar la cuina espanyola a ulls d’un món que tradicionalment havia mirat cap a França com el bressol de l’excel·lència culinària.
Una herència que perdura
Ferran Adrià no amaga la seva gratitud envers Robuchon, a qui atribueix gran part de la seva projecció internacional. “Sense ell, la nostra cuina no seria on és avui”, ha afirmat en diverses ocasions. Però l’impacte de Robuchon va més enllà d’aquest reconeixement. Va trencar esquemes, va fer la cuina més accessible i va crear un estil propi que encara avui inspira generacions de xefs.
L’homenatge que aquests dies li reten a Madrid Fusión posa de manifest la importància d’aquesta figura irrepetible i el llegat que va deixar en la història de la gastronomia. La relació entre Robuchon i Adrià és un recordatori del poder de la generositat i la capacitat de transformar vides amb un simple gest d’aprovació.
Quan Ferran Adrià recorda aquells moments clau amb Joël Robuchon, no només celebra el seu llegat, sinó també la humanitat que hi havia darrere del cuiner. Una lliçó de vida que, com els seus consells, segueix ressonant en la seva trajectòria i en la d’una gastronomia que no deixa de reinventar-se.