No hi ha horitzó clar per resoldre el caos de Rodalies. Als problemes habituals i que s'han accentuat fins al col·lapse actual deixant en evidència la incapacitat de Renfe, Adif i els governs espanyol i català per donar-hi resposta, s'hi suma des d'avui i fins dimecres una vaga dels maquinistes i la resta del personal d'aquestes empreses públiques estatals. Després dels accidents de l'alta velocitat a Andalusia i de l'accident a Gelida i la resta d'incidències a Rodalies, protesten perquè volen més seguretat i que es revisin els protocols.

La vaga és legítima i, en aquest cas, diria que fins i tot necessària perquè és evident que cap treballador ha de posar de forma innecessària la seva seguretat per culpa d'una infraestructura que no té el manteniment que toca. La protesta generarà inconvenients als usuaris, però no seran sobrevinguts ni fruit de la mala gestió o de les injustificables vagues de zel o encobertes a què també ens tenen acostumats. Quan s'han fet no s'han previst serveis mínims o transports alternatius.

La protesta està justificada i també és obligat, malgrat el que defensa la consellera Sílvia Paneque, un debat rigorós i sense determinismes sobre el futur del servei. En aquest sentit, cal, en la línia del que demanaven les manifestacions de dissabte liderades per l'independentisme i que van tenir menys assistència de la que es mereixien atesa la situació, plantejar si és bo que quan s'executi el traspàs Renfe i Adif continuïn prestant el servei i el manteniment de la infraestructura. Els drets dels treballadors s'han de respectar i se'ls ha de donar opció de quedar-se i mantenir les condicions, però la gestió de les direccions de les empreses estatals no genera cap confiança, ni quan governa el PSOE ni quan ho feia el PP.   

A la vaga dels ferroviaris se li afegeix dimecres la dels mestres de la pública. En vindran més. Protesten per les condicions laborals, però també per la manca de recursos per atendre la diversitat (no només de nacionalitats) i evitar la segregació escolar. La situació de l'escola pública és alarmant i així ens ho diuen els resultats de nivell. No s'ha acabat de recuperar de les retallades, no s'ha invertit prou en aules d'acollida i la desmotivació i desorientació de bona part del professorat és a l'ordre del dia davant la gestió erràtica de l'actual govern i els anteriors.

Tot plegat dibuixa uns serveis públics en crisi i estressats, que són víctima de polítiques públiques conservadores en tant que poc atrevides i també de la deixadesa de l'Estat i de la manca de recursos de la Generalitat. Aquest conservadorisme, que no coneix colors, i un establishment amb poca ambició ha dut a ajornar debats i a no prendre decisions. Ahir es feia, per exemple, públic un informe del Cercle d'Economia que alertava de "l'esgotament" del model turístic del país. Després d'anys de creixement i no qüestionament, n'admetia les externalitats negatives en forma de gentrificació i banalització dels centres urbans, petjada ecològica, sous baixos...

És la mateixa entitat que, en una nota el 2021, criticava l'intervencionisme i les regulacions per ser "fortament ideològiques" (ja se sap que només l'esquerra és ideològica) i poc "pragmàtiques" i beneïa una certa barra lliure. Això incloïa, entre altres mesures, l'ampliació de l'aeroport del Prat, que defensaven de forma contundent. Si passa, com es pretén, de 55 a 80 milions de passatgers i segueix només en mans d'Aena, ho farà per aprofundir en el model que l'ha convertit en l'aeroport low cost més gran d'Europa. Benvingut sigui, en tot cas, l'aterratge a la realitat amb el turisme del Cercle. Esperem que no calgui dir, ni en el model turístic, ni en el traspàs de Rodalies que és en camí o en la posada al dia de l'escola pública, allò de què quan fou mort el combregaren.

Avui no et perdis

• Investigació: Les empreses de la residència impulsada per Sílvia Orriols fa anys que no presenten comptes; per Arnau Urgell i Vidal i Lluís Girona Boffi.
• A l'Aragó només hi guanya Vox; per Oriol March.
• Rufián obre ronda amb els partits d’esquerres a l’Estat per anar en bloc a les properes eleccions espanyoles. 
• «Sirât» triomfa als Gaudí amb vuit premis i posa la directa als Goya i als Oscars; per Víctor Rodrigo i Laura Vilalta.
• Altres Barcelones: Les orenetes, la tortuga i la maledicció: el secret de la bústia més tocada de Barcelona; per Dani Cortijo.

El passadís

La setmana passada, al Saló del Tinell de Barcelona, on el 1263 va tenir lloc una disputa religiosa entre savis jueus i cristians presidida pel rei Jaume I, es va presentar la fundació Emet-Veritat de "lluita contra l'antisemitisme". Està impulsada per la comunitat jueva a Catalunya que, arran del genocidi a Gaza, ha multiplicat les seves accions per explicar-se i reivindicar-se tal com evidencia l'entrevista que li fèiem aquest cap de setmana al rabí conservador Dovid Libersohn.

La nova fundació va ser, en l'intent de mostrar transversalitat, apadrinada per Xavier Trias (Junts), Manuel Valls (ex de Ciutadans) i Gabriel Colomé (PSC). El que no estava anunciat i va ser fruit de la improvisació causant una certa sorpresa va ser un homenatge a la periodista Pilar Rahola pel seu activisme en favor de l'estat d'Israel i les seves polítiques. Va dir que el que fa "no hauria de ser excepcional". Una opinió celebrada a la sala.

Vist i llegit

Llegir Rafael Ramos, el veterà corresponsal de La Vanguardia a Londres, és un plaer. Pel seu bagatge i per com esquiva els formalismes i convencionalismes que fan alguns textos avorrits. Ahir escrivia sobre els papers d'Epstein i del cas Mandelson per la relació entre el magnat i el dirigent laborista i l'impacte que podria tenir a la política britànica. La informació era al final i al text es dedicava a fer un irònic i documentat retrat dels escàndols sexuals dels polítics al Regne Unit.

"Anar de purista sempre és un perill, i John Major va tenir la pèssima idea de promoure els “valors familiars”. A això va seguir que el seu ministre d’Economia (Norman Lamont) es va enrotllar amb el seu terapeuta sexual, un altre (Steven Norris) tenia tres amants alhora, un tercer (David Mellor) feia l’amor a una actriu d’ascendència espanyola vestit del Chelsea, i el diputat conservador Stephen Milligan va aparèixer mort a la cuina de casa seva practicant un acte eròtic d’autoasfíxia. Per predicar amb l’exemple, ell mateix va tenir un affaire amb una col·lega", escrivia. Ho podeu recuperar aquí.   

Pilota a l'olla

Recta final cap a les eleccions del Barça, que se celebraran el 15 de març. Joan Laporta va aprofitar ahir per oferir una entrevista als mitjans del club. El president va defensar Deco, director esportiu del futbol, i va assegurar que fa un gran tàndem amb l'entrenador Hansi Flick, que ha aconseguit que l'equip reconnecti amb l'afició. El que va dir era ben diferent del del principal aspirant a rellevar-lo, Víctor Font, que assegura que crearà una estructura que acompanyi millor el tècnic alemany. El candidat vincula Deco a l'excunyat de Laporta, Alejandro Echevarria, que formalment no té cap càrrec al club i a qui Font assenyala com una mala influència en el president tot recordant-ne les simpaties franquistes. Sobre la gestió de Laporta us deixo el balanç esportiu, econòmic i social que fa, amb fonts diverses, Guillem Delso en aquest treballat reportatge.     

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]