El 10 de febrer era el límit perquè els 195 països signants de l'Acord de París entreguessin els nous objectius de reducció d'emissions, les denominades contribucions determinades a escala nacional (NDC, per les seves sigles en anglès).
Tanmateix, com si fos una aula on la majoria d'estudiants ni tan sols fan l'esforç de respectar els terminis, només 13 estats van complir amb aquest compromís. Entre altres, hi havia el Brasil -obligat, ja que és l'amfitrió de la COP30-, els Emirats Àrabs Units, el Regne Unit i Andorra. També els Estats Units, però simplement va ser un brindis al sol de l'administració Biden, poques setmanes abans que Trump signés l'ordre executiva per abandonar per segona vegada l'Acord de París.
Les NDC no són un simple tràmit. El mateix Simon Stiell, director del Conveni de Canvi Climàtic de les Nacions Unides, les defineix com “els documents polítics més importants del segle”. Són els compromisos que assumeix cada estat per intentar baixar a la seva realitat l'objectiu comú d'intentar “limitar l'escalfament mundial molt per sota dels 2 ºC, preferible a 1,5, en comparació amb els nivells preindustrials”.
Malgrat que ara s'ha allargat el termini fins al setembre, les perspectives no són massa favorables. L'anàlisi de Climate Action Tracker assenyala que la majoria dels plans presentats -per exemple els del Brasil, els Emirats Àrabs Units o Suïssa- no són compatibles amb la via de limitar l'escalfament a 1,5 ºC mentre que només ho compliria el Regne Unit -això sí, hauria d'augmentar el finançament als països del Sud global per contribuir a la justícia climàtica-. I la Unió Europea? De moment, sense notícies. Ha de presentar una NDC conjunta, però que depèn de la suma de voluntats polítiques dels estats membres, en una realitat força més adversa que quan fa cinc anys es va engegar el Pacte Verd Europeu.
El context no és fàcil -Trump i l'auge de l'extrema dreta, les guerres d'Ucraïna i Gaza, l'impacte de la intel·ligència artificial o el retorn dels aranzels-, però el planeta està, literalment, en ebullició. Després dels dos anys més càlids de la història, el mínim que es pot demanar als estats és fer els deures i presentar a temps unes NDC ambicioses. Un recordatori final: amb les polítiques actuals ens dirigim cap a un escalfament de 3,1 ºC i, si es complissin al 100% els compromisos assumits fins ara, tot just es rebaixaria a 2,6-2,8 ºC. Són uns registres que no ens podem permetre.
Catalunya accelera la retirada de rescloses
En plena pèrdua generalitzada de biodiversitat i on els peixos -juntament amb les papallones- són els grups faunístics més afectats, Catalunya pretén accelerar la retirada de rescloses abandonades per mitigar la manca de connectivitat fluvial.
- La biodiversitat als rius ha caigut un 40% en dues dècades.
- A les conques internes hi ha un total de 1.167 estructures, de les quals quasi 170 estan abandonades.
- Des del 2010 s'han eliminat totalment 13 rescloses (parcialment 12 i s'han fet 48 actuacions més de connectivitat fluvial).
- Territori pretén realitzar vuit projectes aquest 2025 i invertir 36 milions d'euros fins al 2027.
Aquesta setmana també ha estat notícia
La volta al món en quatre notícies
- 🇨🇭 Suïssa rebutja adaptar l'economia del país als límits planetaris: el referèndum impulsat pels Joves Verds va suposar una amplíssima victòria del “no” amb un 69,9% dels vots (llegit a swissinfo.ch)
- La crisi climàtica contribueix a disparar el preu de la xocolata i afecta especialment la producció de països com la Costa d'Ivori i Ghana (llegit a The Guardian)
- Dimiteix Susana Muhamad, ministra de Medi Ambient de Colòmbia i una de les grans impulsores de l'agenda verda a l'Amèrica Llatina (llegit a Tiempo.com).
- El principal port de Xile es ressent per l'impacte de les fortes onades i del canvi climàtic (llegit a El País).
🙏 Gràcies per llegir-me... i fins a la setmana vinent!