Pedro Sánchez no tenia prevista cap celebració al carrer la nit del 23-J. La coreografia davant la seu del PSOE a Madrid era discreta, pensada per fer menys dolorosa la derrota a mans del PP i de Vox. Però Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal van fer curt, la resistència del president espanyol va aflorar per enèsima vegada i, amb un resultat inesperat sota el braç, va sortir a gaudir de la derrota de la dreta amb els afiliats. Aquest dimarts es compleix un any de les últimes eleccions a l'Estat, que van permetre a Sánchez continuar a la Moncloa amb l'amnistia com a passaport. El líder del PSOE resisteix, almenys per ara, l'embat de tots els espectres de la dreta a l'espera del desenllaç de la investidura catalana.
Cita davant del jutge
El cas de presumptes males pràctiques que afecta Begoña Gómez, dona de Sánchez, és el maldecap més urgent que afecta el govern espanyol. El jutge es desplaçarà a la Moncloa el 30 de juliol per prendre declaració del dirigent socialista en qualitat de testimoni. Es tracta del tercer president de la democràcia que es veu sotmès a aquest tràmit en exercici del càrrec: Felipe González ho va fer per escrit, i Mariano Rajoy a l'Audiència Nacional per la trama Gürtel. Divendres passat, Gómez es va acollir el dret de no declarar. Des que va esclatar el cas Koldo, amb José Luis Ábalos com a principal perjudicat -ara és diputat no adscrit-, l'ofensiva judicial i política s'ha multiplicat contra Sánchez.
De fet, a finals d'abril, en un d'aquells episodis d'incertesa i sacsejada profunda del tauler que són marca de la casa, el líder del PSOE va fer pública una carta en què insinuava que podia deixar el càrrec després de la investigació contra la seva dona. Al cap de cinc dies de reflexió, però, va comparèixer públicament per anunciar que continuaria exercint la seva responsabilitat. D'aquella reflexió n'havia de sortir un pla de regeneració democràtica que, presentat dimecres passat al Congrés, encara ha d'aterrar per convertir-se en integral. De moment, Sánchez ha fet del finançament públic de "pseudomitjans" de la dreta i l'extrema dreta la principal batalla d'aquest front per la regeneració a l'Estat.
La investidura de Salvador Illa
Des que l'independentisme -ERC i Junts- va votar Sánchez el novembre de l'any passat a canvi de l'amnistia, el Parlament i el Congrés estan íntimament lligats. Els republicans i el PSOE estan negociant la investidura de Salvador Illa a canvi del finançament singular -Marta Rovira i l'equip negociador han enviat un nou ultimàtum a través d'un article publicat a La Vanguardia-, i s'ha posat en marxa una cadena de compliment d'acords ja signats amb Rodalies com a principal emblema. Si Sánchez aconsegueix que ERC desbrossi el camí d'Illa, l'aliança de republicans i socialistes es farà més forta. No serà suficient, això sí, per tenir estabilitat completa: tot continua passant per Junts i per Carles Puigdemont.
L'efecte del retorn de Puigdemont
L'expresident està compromès a tornar a Catalunya pel debat d'investidura, encara que existeixi risc de detenció. Una detenció que pot alterar tots els plans: a Junts es pregunten, en privat, si seran capaços d'investir Illa en cas que Puigdemont sigui privat de llibertat quan travessi la frontera. I això comporta una altra qüestió: saltarà la legislatura espanyola pels aires amb el dirigent exiliat entre reixes? Tanmateix, ja fa setmanes que l'expresident adverteix el PSOE que, sense finançament singular, ja es pot oblidar dels pressupostos estatals. Davant d'un escenari d'incertesa, Sánchez seria capaç de convocar eleccions espanyoles? Sosté que vol governar tres anys més, però els cops d'efecte són la marca de la casa.
El flanc esquerre, debilitat
Sánchez va resistir el 23-J gràcies a capitalitzar el vot de l'esquerra i al fet que Sumar, tot i perdre escons, va mantenir-se unit gràcies a un acord amb Podem que no va trigar a esquerdar-se. L'últim any, de fet, s'ha convertit en una concatenació de crisis per a Yolanda Díaz, que es va comprometre a deixar el lideratge orgànic de Sumar després de la desfeta de les europees. Una desfeta que ha tancat el cercle d'un reguitzell de fracassos tant a Galícia com a Euskadi i a Catalunya, on només tenen sis escons. Davant de la certesa d'un pacte entre el PP i Vox si sumen majoria absoluta, Sánchez continua necessitant que a l'esquerra del PSOE hi torni a haver una mínima unitat estratègica i de sigles.
La renovació del CPGJ, únic pacte d'estat
Malgrat l'ambient crispat, el president espanyol i Feijóo s'han posat d'acord per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) després de sis anys de bloqueig. Ha estat un miratge, perquè immediatament després de concretar els nomenaments va quedar clar que no hi hauria més pactes d'estat en el curt termini. El líder del PP, de fet, va aprofitar la citació judicial com a testimoni per demanar la dimissió de Sánchez. El volum de l'oposició, però, no ha tombat encara el líder del PSOE. Tampoc ho han fet les sis manifestacions en contra de l'amnistia, ni els problemes judicials de Begoña Gómez. Un any després del 23-J, Sánchez continua resistint. Almenys per ara.