- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
Qui passa de les eleccions europees? Radiografia dels comicis amb més abstenció
Una de les lectures de les eleccions europees és en clau espanyola, perquè el 9-J era també com una nova pugna entre el PSOE i el PP, i entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. Els populars partien com a favorits, però els socialistes han retallat distàncies en els darrers dies fins a pràcticament arribar a l'empat. Les urnes han estat clares: malgrat quedar segon, Sánchez aconsegueix resistir i Feijóo no obté una victòria prou folgada que li permeti consolidar el lideratge al capdavant del partit. Dels 61 eurodiputats que aporta Espanya, el PSOE n'ha obtingut 20 i el PP, 22. Sánchez dona per superat el "plebiscit" que plantejaven els populars.
Què explica que Sánchez hagi aguantat l'embat del PP? Hi ha diversos elements. El PSOE ha aconseguit polaritzar les eleccions i situar-se com l'única força capaç de frenar la dreta i l'extrema dreta, que ha crescut a Europa. Aquesta carta ja la va jugar, també, a les eleccions del 23-J, i li va permetre revalidar la Moncloa. Els socialistes s'han erigit en el "dic de contenció" de l'onada ultra i han aconseguit concentrar el vot de l'esquerra. Hi ha ajudat la divisió a l'esquerra espanyola, amb Sumar i Podem que s'han presentat, una vegada més, per separat. El projecte de Yolanda Díaz no acaba d'enlairar-se i Irene Montero s'apunta un èxit.
El reconeixement de Palestina, reivindicació història dels partits a l'esquerra del PSOE, gestada des de fa mesos per anunciada en plena campanya electoral, ha ajudat a mobilitzar el vot. També la batalla diplomàtica oberta amb el president ultra de l'Argentina, Javier Milei, ha permès a Sánchez marcar perfil internacional contra qui anomena "la internacional ultra", que es va reunir a Madrid poc abans de l'inici de la campanya electoral, amb insults contra el president i la seva esposa, Begoña Gómez.
Precisament la causa judicial contra Gómez, que ja va beneficiar Sánchez en les eleccions del 12-M, ha permès al PSOE tornar a denunciar la "màquina del fang" de la dreta i la persecució judicial contra l'entorn del president. Sánchez va optar per fer una altra "carta a la ciutadania", en què va acusar el jutge d'intentar influir en les eleccions, però sense anunciar cap mesura concreta. També va aparèixer en un míting acompanyat de la seva dona just l'endemà de ser citada a declarar com a investigada pels seus negocis.
En aquest context, el PP ha optat per intentar desgastar Sánchez amb l'amnistia -el Congrés va aprovar-la definitivament a l'equador de la campanya- i amb la causa contra Gómez. La cap de llista dels populars, Dolors Montserrat, ha remarcat que aconseguiran aturar la llei a Europa, mentre que Feijóo va arribar a acusar Sánchez a "ficar la mà a la caixa". Ni l'amnistia ni els pactes amb els independentistes han erosionat Sánchez i el PP no ha aconseguit la victòria contundent que necessitava per posar contra les cordes la legislatura espanyola.
El PSC completa el cicle guanyador i és clau per a Sánchez
En el seu particular manual de resistència, Sánchez hi haurà de reservar un capítol especial per al PSC. Sense els socialistes catalans no s'explica la seva continuïtat a la Moncloa, i el 12-M va veure validada la seva estratègia per desactivar l'independentisme amb la victòria clara de Salvador Illa. Les europees no han estat una excepció: amb un independentisme a la baixa -el 2019 es va imposar amb claredat Carles Puigdemont- el PSC ha estat el partit més votat a Catalunya, amb una clara victòria amb el 30,6% dels vots.
El candidat Javi López, que arrencarà la tercera legislatura com a eurodiputat, ha tingut una campanya plàcida, centrada també a polaritzar amb l'extrema dreta, amb l'advertència que el projecte europeu està en risc, i a reivindicar que el vot als socialistes és el més útil per obtenir èxit a Europa, pel seu paper important en el grup dels socialistes i demòcrates. Amb poca participació i Junts i ERC de baixada,els socialistes completen el cicle victoriós. Després de les municipals, les espanyoles i les catalanes, ara també han guanyat amb claredat les europees, i seran l'únic partit català amb dos eurodiputats al Parlament Europeu.