Toni Comín: «Per a ERC i la CUP és millor anar a una repetició electoral amb una llista conjunta»

• Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
• El PSOE guanyaria al PP a les eleccions europees, segons el CIS

Toni Comín (Barcelona, 1971) viu aquests dies la primera campanya com a candidat des que va iniciar la seva trajectòria política al costat de Pasqual Maragall. Eurodiputat de Junts des de l'exili després d'haver format part del Govern del referèndum a proposta d'Oriol Junqueras, Comín ve d'una setmana especialment intensa, fent campanya arreu d'Europa -Itàlia, Suïssa, Eslovènia-, i en els dies que queden es quedarà a la Catalunya Nord per la recta final. En aquesta entrevista, aposta per una llista unitària si hi ha repetició electoral i dona per fet que els catalans hauran de tornar a anar a votar si Carles Puigdemont no arriba a ser candidat a al investidura.

Ja fa uns quants anys que és en política de primer nivell, però mai havia estat cap de cartell en unes eleccions. Com ho afronta? Quines sensacions té?
Es viu com una responsabilitat molt gran que ja arriba amb el disseny de la candidatura i de la campanya. Ho estic afrontant amb entusiasme i il·lusió. Tinc un sentiment d'estranyesa: els últims cinc anys els he passat amb el president Puigdemont, colze a colze, i ara penso que ja no treballarem tan a prop. Tenim els despatxos paret per paret.

El trobarà a faltar?
Continuem en el mateix vaixell, amb el mateix objectiu, i continuarem remant cap al mateix lloc. Però és veritat que els despatxos no seran contigus.

Amb l'amnistia aprovada, el retorn és cada vegada més a prop. Què està passant perquè la llei encara no s'hagi publicat al BOE?
És d'aquelles coses que només passen a la política espanyola, aquesta falta de respecte per l'esperit de l'estat de dret. És un tacticisme una mica barroer. Suposo que l'objectiu era impedir que comencessin a haver-hi persones amnistiades durant la campanya electoral, no fos cas que això reforcés les opcions dels partits independentistes. El PSOE intenta minimitzar els costos que pugui tenir per a ell la llei d'amnistia de cara al 9-J. Pensen que, si no s'aplica la norma fins després de les eleccions, els anirà millor.

Que encara no s'hagi publicat la llei d'amnistia és un tacticisme una mica barroer

Deia l'altre dia a RAC1 que el marge per tornar a Catalunya es movia entre la primera investidura, el 25 de juny, i la data límit per tenir nou president, el 25 d'agost. Es pot donar per fet que serà així?
Sí, sí, sí. La decisió és tornar junts, però no només per motius personals, sinó també per raons polítiques: volem expressar amb el nostre retorn el sentit de l'amnistia. Volem que el retorn d'entengui com el que és, que és la conseqüència d'una gran victòria política. Li volem posar tota l'èpica necessària, i perquè la tingui és millor que tornem tots junts. El president ha insistit que el retorn és per la primera investidura, el 25 de juny.

Han parlat amb exiliats d'ERC, com ara Marta Rovira, per tornar junts?
No ho he fet. Ells tampoc s'han posat en contacte amb nosaltres per aquesta qüestió. Sí que he tingut contacte amb Ruben Wagensberg, perquè hi ha amistat des de fa temps. Els veterans de l'exili hem intentat donar consells als qui s'han exiliat recentment.

Com s'imagina el moment de creuar la frontera? Hi ha pensat gaire?
Hi pensava molt quan faltava molt. Ara que falta menys, intento no pensar-hi. Emocionalment se'ns remouen moltes coses. Fa molt vertigen, però positiu. He decidit no pensar en això, centrar-me en la campanya i, a partir del dia 10, podré respondre.

Estan disposats a córrer el risc de ser detinguts per creuar la frontera, encara que l'amnistia ja estigui en vigor?
El problema el tindrà Espanya, si hi ha una detenció. Estem naturalitzant una eventual prevaricació dels jutges. La llei és molt clara, i diu que, així que entri en vigor, s'han d'aixecar les mesures cautelars. A partir d'aquí, no tenen cap dret a detenir-nos. Si quan es publica la llei -que entenc que s'haurà publicat abans del 25 de juny- els jutges no aixequen les cautelars, estaran prevaricant. Estaran negant-se a aplicar una llei que tenen el deure d'aplicar. Les lleis les fan els parlaments, i els jutges es dediquen a aplicar-les.

Si hi ha una detenció en el retorn, el problema el tindrà Espanya. Si no aixequen les mesures cautelars, els jutges estaran prevaricant

Tenen preparat amb Gonzalo Boye l'escenari d'una detenció? Seria més fàcil de recórrer, tenint en compte que ja estaria en vigor la llei d'amnistia?
No vull que naturalitzem la hipòtesi de la prevaricació dels jutges.

Creu que la futura mesa del Parlament, que s'ha de triar el 10 de juny, estarà en disposició proposar Carles Puigdemont com a candidat a la investidura?
Si no proposen el president Puigdemont com a candidat a la investidura, haurem d'anar a una repetició electoral. Nosaltres no la volem, però l'alternativa a la investidura del president és la repetició. No veig cap altre candidat amb opcions de ser investit.

Junts hauria de permetre que ERC tingués la presidència del Parlament per plantejar, precisament, la investidura Puigdemont?
Prefereixo que de les negociacions en parli qui li correspon, jo només soc el candidat a les europees (riu). Comparteixo el que faci el partit en aquesta qüestió.

En un escenari de detenció de Puigdemont, això pot suposar un reforç a la seva figura per tal que sigui investit o, si més no, candidat a la investidura? Un president empresonat faria encara més inevitable la seva candidatura?
És inevitable que sigui candidat pel resultat de les eleccions del 12-M. Em sembla inimaginable que cap partit independentista faciliti la investidura de Salvador Illa. Junts és obvi que no ho farà. Un cop investit, Illa tindria un Parlament amb majoria unionista, i podria jugar amb la geometria variable per fer passos en la línia de la destrucció de l'auotogovern i de desnacionalització. Quin partit independentista vol aparèixer com a responsable de tots els passos que es farien en aquesta desconstrucció? És inimaginable. A partir d'aquí, no veig cap altre candidat possible que el president Puigdemont. Té a favor el resultat de les eleccions, no cal una detenció. El bloc unionista progressista són 48, i el bloc independentista són 59. A més, té a favor seu l'Acord de Brussel·les. Si ens atenem a l'esperit d'aquest pacte entre Junts i el PSOE, penso -parlo en primera persona- que el més coherent és que els socialistes facilitin la investidura de Puigdemont. Seria el més intel·ligent per part del PSOE, també conseqüent. I no és cap amenaça. És una reflexió política.

Si no es facilita la investidura de Puigdemont, Junts retirarà el suport a Pedro Sánchez?
Junts el que farà serà ser lleial amb els seus acords. I l'acord diu que, si les negociacions a Suïssa no prosperen, no tenim per què garantir l'estabilitat de la legislatura. Per tant, l'estabilitat és que avancin les negociacions. En quin escenari avançaran més: si el president es diu Carles Puigdemont, o si el president es diu Salvador Illa? Si el president es diu Carles Puigdemont, això és una evidència. El PSOE vol l'estabilitat de la legislatura espanyola? S'entén que sí. El PSOE vol que les negociacions a Suïssa prosperin? Ho diu l'acord, ho van acceptar. I avançaran més amb el president restituït. És evident que si les negociacions de Suïssa es bloquegen, la legislatura espanyola entra en terreny inestable.

La negociació a Suïssa queda debilitada o mor si la Generalitat està en mans del PSC?
Queda debilitada. Per una raó molt senzilla: quin sentit té que a Suïssa s'avanci en uns acords que després ha d'aplicar a Catalunya un Govern que està en mans de l'unionisme? Encara més quan resulta que les converses tenen a veure amb la negociació del conflicte polític amb un eventual referèndum.

Es podria donar la possibilitat que Junts avalés una moció de censura contra Sánchez si no s'avança en les converses?
No em correspon a mi contestar això. És molt prematur fins i tot fer-se preguntes com aquesta. Estaria en el terreny de l'especulació.

Tenint en compte el caràcter polític de Sánchez, temen que en algun moment pugui anticipar eleccions a l'Estat per no dependre de vostès?
No ens fa cap por. S'enduria una sorpresa i continuaria depenent de nosaltres. La seva afició a la ruleta no sé fins on arriba, però li sortiria el mateix número. Està en el seu dret, però no crec que la situació canviés gaire.

Si hi ha una repetició electoral a Catalunya, seria desitjable que l'independentisme es presentés en una llista unitària, com ja ha proposat Lluís Llach, nou president de l'ANC?
A mi m'agradaria molt.

Amb ERC i la CUP?
M'agradaria molt, pensant en el país i en el moviment independentista. El millor escenari és la investidura del president Puigdemont, però si no, el segon millor escenari és aquest. Va en benefici de tothom. Hem de prioritzar l'interès general del país, però si mires els interessos particulars i específics de cada actor, de cada partit, per a ERC i la CUP és millor anar a una repetició electoral amb una llista conjunta que no pas per separat. Entenc que estan en una situació molt complicada pel resultat de les eleccions del 12-M, i anar per separat els pot debilitar més. En el seu lloc, no em miraria malament aquest escenari. Però bé, màxim respecte pel que facin les altres forces polítiques.

Tenint en compte que en la legislatura passada es va constatar l'esgotament del model de coalició ERC-Junts i que s'ha perdut la majoria independentista, la llista conjunta no seria esprémer una opció ja testada?
La unitat és un instrument, no una finalitat. Quan la unitat, des del nostre punt de vista, estava al servei de la desmobilització, millor desmarcar-se'n. Però el procés avançarà molt més si hi ha unitat que si no n'hi ha. Per tant, volem la unitat no per ella mateixa, sinó per posar-la al servei d'un objectiu: que el procés recuperi velocitat de creuer. La nostra força, quan planteges un pols a l'Estat de manera estrictament democràtica, procedeix de la unitat, com es va veure l'1-O.

Una moció de censura a Madrid? No em correspon a mi contestar això. És molt prematur fins i tot fer-se preguntes com aquesta. Estaria en el terreny de l'especulació

La setmana passada defensava que Puigdemont no s'havia d'enretirar si no era president. Quin rol hauria de tenir? Hauria de ser cap de l'oposició?
Vaig fer una interpretació de les paraules del president sobre què farà si no és restituït. El càrrec institucional que té sentit que exerceixi és el de president, té poc sentit que faci de cap de l'oposició. Això vol dir que ell abandoni el lideratge de l'independentisme? No. En aquests moments només hi ha un líder de l'independentisme. Per sort, un lideratge ha quedat consolidat, que és el seu. El resultat de les eleccions és molt clar. No té cap sentit que qui quedi reforçat es retiri.

Ja porta des del 2019 com a eurodiputat. En aquestes eleccions, el més greu que pot passar és que el centredreta i la dreta legitimin l'extrema dreta com a actor?
És una de les coses més greus que poden passar. En 70 anys, això no ha passat. La UE s'ha construït pels grans consensos entre el centredreta, el centreesquerra i l'esquerra, fins i tot l'esquerra situada més a l'esquerra, però mai l'extrema dreta. Són partits euroescèptics, sobiranistes antieuropeistes. Nosaltres volem una Europa més integrada i democràtica. Hi ha dos aprenentatges al llarg del segle XX: sense lliure mercat no hi ha democràcia, i el lliure mercat sol acaba carregant-se la democràcia. Com ho resolem? Amb l'estat del benestar, que és el tercer actor en concòrdia. Això és el que l'aliança entre la dreta i l'extrema dreta posa en risc.

Un dels aspectes que marcaran l'agenda internacional en els primers compassos de legislatura a Europa és el conflicte entre Israel i Palestina. Què pensa Junts del reconeixement de l'estat palestí per part d'Espanya?
Hem estat claríssims des del primer minut: condemna dels atemptats de Hamàs del 7 d'octubre i alliberament immediat dels ostatges; condemna de l'ofensiva militar d'Israel a Gaza perquè contravé el dret internacional humanitari, amb exigència de l'alto el foc; i solució dels dos estats. Però denunciem dues coses. La primera, l'ús electoral. Això és utilitzar el dolor dels gazatís per treure vots, després de tants anys sense fer-ho. No és honest. I dos: la incoherència de reconèixer -tot i que no es pot comparar la situació- Palestina i no Kosovo. Què vol dir? Si cregués en el dret a l'autoderminació de Palestina de manera sincera, estaria reconeixent el dret a l'autodeterminació de tots els altres. La prova que fa electoralisme és que ho fa amb Palestina i amb ningú més. Aquesta doble vara de mesurar del PSOE és molt inquietant.

Dins de les carpetes obertes hi ha l'oficialitat del català a Europa. Li demanen un esforç més a Sánchez. Arribarà?
Ha d'arribar perquè té a veure amb coses que són nuclears. El nervi de la nació és la llengua. Tot el que té a veure amb el català és una línia vermella. El govern espanyol no havia arribat mai tan lluny? D'acord. Qui l'ha empès? Junts. Fantàstic, continuarem empenyent. Volem pensar i estem convençuts que els farem arribar fins al final, perquè es pot. El govern espanyol ha de posar en marxa tots els seus recursos diplomàtics, cosa que encara no ha fet.

Va ser prematur dir que s'havia cobrat per avançat?
No, perquè vam demanar que presentessin la petició abans de la investidura de Francina Armengol com a presidenta del Congrés, i la van presentar unes hores abans. L'altra cosa és que ells facin passos que no s'havien fet mai, com ha estat el cas. En el primer intent del 2005, quan els serveis jurídics del Consell Europeu diuen que l'oficialitat depèn que una llengua sigui llengua de tractat, resulta que fins que no es reformessin els tractats no podia ser possible. El govern espanyol va dir: "Sí, bwana, res a dir". El gran canvi és que quan els serveis jurídics del Consell han estat temptats de tornar a dir això, la Moncloa ha fet saber que aquest govern no és vàlid.

Que no cal reformar els tractats.
Que no hi ha cap raó perquè una llengua hagi de ser de tractat per ser oficial. S'obre jurisprudència, de manera que hem fet un pas molt important. Hem convençut el govern espanyol que no hi ha cap impediment legal perquè el català sigui oficial. Ara cal que la Moncloa faci els passos definitius. Segurament serà menys ràpid del que voldríem, però tindrem tota la paciència necessària i farem tota la pressió perquè això acabi el més aviat possible.

Com es poden establir complicitats pel referèndum en un moment en què els estats han endurit la posició sobre la sobirania arran de la guerra d'Ucraïna?
El marc jurídic internacional concerneix la Unió Europea. No es poden desentendre dels pobles d'Europa que volen ser estat i es volen autodeterminar. Si el món té una constitució, el més semblant és el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que no és un text qualsevol. A partir d'aquí, la Comissió Europea no pot continuar dient que és un afer intern. No ho és. És un afer en el qual les institucions europees han de fer una intervenció més equilibrada i constructiva. Amb mediació, fins i tot.

Han trobat a faltar que les institucions europees no hagin pressionat per una solució acordada?
Sempre hem dit que hem tingut sort de l'Europa judicial, perquè sense exili no hi hauria amnistia: hem posat les bases narratives de la llei. Hem notat molt suport de partits i de països -com Eslovènia o Flandes, o l'esquerra italiana-, perquè es miren amb respecte l'autodeterminació. Però si anem a la Comissió, som molt crítics: només parlen d'afer intern. I al Consell és pitjor, perquè hi ha els estats. Però si anem al Parlament Europeu, què ens trobem? Que es vota el nostre suplicatori per aixecar la nostra immunitat, i el 40% dels diputats no hi voten a favor. No havia passat mai. Quasi la meitat de l'Eurocambra no veu clar què fa l'Estat amb l'independentisme.

Segurament l'oficialitat del català serà menys ràpida del que voldríem, però tindrem tota la paciència necessària i farem tota la pressió perquè això acabi el més aviat possible

El Consell de la República, que vostè vicepresideix, continuarà si s'acaba l'exili?
Sí. Segur que s'ha de reformular, i segur que continuarà. No és un Consell pel Retorn, perquè considerem que el mandat de l'1-O, fins que no el revoquin els ciutadans de Catalunya amb un altre referèndum, continua vigent. Aquesta és la nostra posició de partida, que ens sembla inequívocament democràtica.

En una entrevista a Nació l'abril del 2019, mostrava la decepció per no haver estat capaç de refer ponts entre Puigdemont i Junqueras. Li sap greu que hagi estat així?
Sí. Moltíssim. Espero que el procés de reflexió interna que ara obrirà ERC per determinar el nou lideratge -sigui el mateix que fins ara o un altre, no hi entro, tinc el màxim respecte per ells- fos una oportunitat per refer els ponts. Si l'objectiu és la independència, costarà més sense unitat. La necessitem. No vull posar en dubte el compromís d'ERC, i és molt important que ens puguem entendre. Em sap molt greu no haver aconseguit la unitat estratègica, i estem disposats a fer el que calgui per recuperar-la.

Es pot recuperar la unitat amb els mateixos lideratges que el 2017?
Vull ser molt respectuós amb el que decideixi cada organització. Nosaltres tenim molt clar, encara més des del resultat electoral del 12-M, que el líder natural de l'espai de Junts és Carles Puigdemont. Ara mateix, és l'únic líder de l'espai independentista mentre les altres formacions no s'aclareixin. La unitat s'ha de refer amb qui sigui, no pot dependre d'això.

Vostè ha passat per Ciutadans pel Canvi, pel PSC, per ERC i per Junts. On s'ha sentit més còmode?
Em sento còmode amb un projecte polític. Quan em ve a buscar Pasqual Maragall, em diu que aposta seriosament per intentar una reforma federal d'Espanya. Maragall era la màxima expressió de l'ànima catalanista del PSC. Amb la marxa d'ell i el procés de l'Estatut, trenquen amb la tradició catalanista. El PSC fa un gir, jo no, i per això alguns ens quedem fora. I, a partir d'aquí, un 40% del país es mou cap a l'independentisme. I amb ERC m'he trobat amb una cosa similar: van collar per la DUI, deien que la via unilateral era innegociable. Arribem a l'exili i qui fa un canvi estratègic és ERC, ho sap tothom. Qui comença a desmarcar-se de l'1-O és Esquerra, fins i tot renunciant per escrit a la via unilateral. Jo no he canviat. El que no té cap sentit és fer la DUI i no defensar-la, o després abandonar la batalla.