Divendres el Centre d'Esports Sabadell va tornar a la divisió de plata del futbol estatal. Un ascens meritori d'un històric amb una afició de gran tradició i lleialtat. Cal felicitar-se'n. La celebració de dissabte va quedar enrarida per la intervenció del porter, Diego Fuoli, que des del balcó de l'Ajuntament la va dir grossa: "Ara deixaré anar una expressió i contesteu amb el que surti... Pedro Sánchez...". A la plaça, plena d'aficionats, alguns el van correspondre amb l'esperat "fill de puta!", uns quants van protestar, i la majoria va quedar desubicada perquè no s'esperaven la cantada. L'ocurrència, que s'esdevenia en una ciutat còmodament governada pel PSC i on a les darreres generals el 40% va votar socialista, va ser amplificada per la dreta mediàtica. Ahir, el jugador es va disculpar "amb qui s'hagués sentit ofès" (deu considerar-los uns llepafils) i el club va emetre un comunicat de "lament i rebuig" a un comportament "impropi".
El que va esguerrar la celebració està estès a Madrid i a molts altres territoris de l'Estat, també a l'Aragó, d'on és Fuoli, nascut en el si d'una família acomodada de Saragossa. Tot arrenca quan, al debat d'investidura, la presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso, del PP, li va dir "fill de puta" a Sánchez des de la tribuna del Congrés després que aquest esmentés les comissions que, en pandèmia, havia cobrat el seu xicot d'empreses que facturaven a l'administració regional.
El seu equip va admetre l'insult, però ella ho va negar després davant la gravetat de l'estirabot i va dir que havia dit "m'agrada la fruita". El PP i el seu estol de mitjans afins va convertir-ho en un running gag i en qualsevol fòrum, per seriós que fos, li regalaven paneres de fruita donant pàtina de normalitat a tot plegat. A les festes populars, discoteques, camps de futbol o manifestacions espontànies es va començar, sobretot per part del jovent, a cridar "Pedro Sánchez, fill de puta!".
Pot ser vist com una anècdota, però no ho és. S'explica per la concepció que la dreta i l'extrema dreta, que en condiciona formes i discursos a més de les polítiques públiques amb ocurrències com la "prioritat nacional", tenen de la política a Espanya. Accepten amb dificultats el joc democràtic i els seus orígens ho expliquen perquè, a diferència de la majoria de les grans dretes europees, ells no pouen en l'antifeixisme. Així com hi ha una esquerra que pot caure en el despotisme il·lustrat o que es presenta com a moralment superior, aquesta dreta té un sentit patrimonial del poder i paeix malament perdre'l o no guanyar quan ho espera.
Va passar el 1993, quan José María Aznar va perdre contra tot pronòstic i Jordi Pujol va socórrer el PSOE, o el 2004 quan, després de mentir sobre l'11-M, van passar a l'oposició i crispar i prendre els carrers contra l'Estatut, el matrimoni gai o la pau a Euskadi. El 2018 van acusar Sánchez de vendre Espanya a canvi dels vots de la moció de censura i el 2023 esperaven capgirar-ho. Els aliats i les concessions del PSOE -tant li fa que moltes no s'hagin materialitzat- han acabat d'alimentar una dreta rabiosa i intolerant que, amb raó, espanta molts catalans. No cal ser un murri, només s'ha de tenir memòria.
Criden "fill de puta" a Sánchez o "a por ellos" quan acomiaden els policies que anaven a Catalunya l'1-O (és el mateix personal) als carrers mentre personatges com Aznar insisteixen que "qui pugui fer que faci" i, coordinats o per lliure, jutges, policies i alts funcionaris van a matadegolla contra el govern espanyol i els seus socis tal com retrata Roger Pi en la seva anàlisi. Hi havia socialistes que demanaven respecte per als poders de l'Estat i la seva actuació quan no anaven contra ells.
Sánchez no és un ésser de llum i al seu entorn polític -i veurem si personal- hi ha hagut corrupció o, com a mínim, conductes poc ètiques i denunciables. El plom a les ales és un fet. I el PSOE paga amb el cas Leyre haver provat de combatre de forma matussera i inadequada el que no van desfer ni Felipe González ni José Luis Rodríguez Zapatero quan governaven. Ara tampoc ho ha fet Sánchez. No sembla pas que sigui un fill de puta, però sí un president que no ha mesurat bé i que ha badat deixant passar l'ocasió d'usar la majoria suficient que tenia per desmuntar l'estat profund i trencar les velles hegemonies i formes que ara el corsequen.
El dubte és si del clima de confrontació i intolerància de la dreta i les seves terminals, i dels excessos comesos i els que vindran en àmbits com el judicial -el PSOE està segur que és així en el cas de l'esposa de Sánchez, per exemple- en sortirà una reacció del cos central de l'electorat. Encara que sigui per por o per castigar la hipèrbole. En cas contrari, no només intentaran que Sánchez vagi "pa'lante", tal com assegura el cap de gabinet d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, un dels pares intel·lectuals de l'actual clima.
Hi ha poc dubte que, de bracet dels neofranquistes de Vox, el PP voldrà blindar o reforçar l'hegemonia dretana en els poders durs de l'Estat, els mitjans o al món econòmic per dificultar l'alternança. Madrid DF i el "Pedro Sánchez, fill de puta!" marquen en el fons i la forma el camí davant la pusil·lanimitat d'Alberto Núñez Feijóo.
Avui no et perdis
- Anàlisi: Toc d'atenció a Puigdemont: guanyadors i perdedors de les primàries de Junts a Barcelona; per Oriol March.
- L'Autoritat Aeroportuària: una sola veu catalana que no treu el control d'Aena sobre el Prat; per Bernat Surroca.
- Primícia: Limitaries els lloguers de les botigues? Frenaries els súpers 24h? Les consultes que prepara l'Ajuntament de Barcelona; per David Cobo.
- Reportatge: La història del centre comercial de Barcelona que ningú vol; per David Cobo.
- Anàlisi: Una pau amb l'Iran que explica la caiguda de Roma; per Antoni Segura Mas.
El passadís
Després de que el coronel Daniel Baena -que els anys del procés va fer fortuna com a trol espanyolista a les xarxes com a Tácito- passés de la comandància de la Guàrdia Civil a Barcelona a ocupar un altre comandament a Catalunya, feia mesos que estava pendent de formalitzar el nomenament de la coronel Cristina Moreno. És la primera dona a dirigir el cos a la demarcació i l'acte de presa de possessió a la caserna de Sant Andreu de la Barca va estar presidit per la directora general del cos, Mercedes González, i pel delegat del govern espanyol, Carlos Prieto. Entre els propòsits de Moreno hi ha incentivar la cobertura de places a Catalunya i fer que els agents s'hi quedin a més de fer "respectar drets constitucionals", segons va dir. La coronel, abillada amb tricorni de gala i ulleres de sol Ray Ban, va voler deixar clar el seu patriotisme, no fos cas. No van passar desapercebudes les seves arracades de la bandera espanyola. El nacionalisme espanyol té estat i cossos militars com el seu, però encara necessita afirmar-se.
Vist i llegit
El Reuters Institute de la Universitat d'Oxford publica cada any un informe sobre la salut del periodisme i la confiança que hi té la ciutadania en diferents estats. És, sens dubte, un treball a tenir en compte per al sector i per la ciutadania preocupada per la salut de la democràcia. A Mèdia.cat, l'observatori crític dels mitjans del Grup de Periodistes Ramon Barnils, la seva editora, Anna Schnabel, destaca vuit aspectes de l'informe que ajuden a contextualitzar-lo bé i aterrar-lo a la nostra realitat. "Es mostra un ecosistema informatiu més fragmentat, més intermediat per plataformes i amb una confiança fràgil. Enmig d’algoritmes, IA, nous creadors i desconfiança, quin paper pot jugar un periodisme rigorós, independent i compromès en aquest nou mapa?", es pregunta el seu interessant article.
Pilota a l'olla
Després d'embarrancar al primer partit contra Cap Verd, Espanya va guanyar ahir amb autoritat a l'Aràbia Saudita, un país amb el qual, per cert, tots els presidents espanyols i la monarquia han tingut sempre unes excel·lents relacions polítiques i comercials malgrat els seus dèficits democràtics. El contundent 4 a 0, amb Lamine i Oyarzabal actius i golejadors, deixa Espanya en bona posició per ser primera de grup. Tot es decidirà a l'últim partit de grup amb l'Uruguai, el rival de més entitat en la primera fase. Quedar primer és important perquè, del contrari, es corre el risc de trobar-se a setzens a l'Argentina, vigent campiona liderada pel motivat Messi, que va debutar amb un hat-trick. El 10 de Rosario encara no vol cedir el tron mundial al jove de Rocafonda, el seu hereu al Camp Nou.
