Dolors Feliu no optarà a un nou mandat per formar part del Secretariat Nacional de l'ANC, l'òrgan que després haurà d'escollir els principals càrrecs de l'entitat, entre ells la persona que l'ha de presidir. Feliu va explicar en una entrevista a Vilaweb que ja no té "forces" per tornar-hi i que s'ha "buidat" en l'exercici del càrrec. La seva no ha estat una presidència fàcil. Al context de lluita sense treva entre les forces independentistes s'hi ha afegit la paradoxal confluència de Junts amb ERC en l'aposta pel diàleg amb el govern espanyol, i això ha complicat l'operativa de l'Assemblea, que continuava apostant per la unilateralitat i la confrontació. La conjuntura l'ha deixada en una posició pràcticament residual dins del moviment independentista i Feliu no ha estat capaç de gestionar-ho hàbilment.

Feliu diu que s'ha buidat, però abans de fer-ho ha comès errades que han desenfocat la missió fundacional de l'ANC i que li han fet perdre transversalitat i credibilitat. L'Assemblea va ser un moviment de masses imprescindible quan va pressionar i acompanyar els partits i s'ha empetitit quan els ha combatut. Fins al punt que amenaça, com també l'AMI i el Consell de la República, de convertir-se en un zombi. Primer va confrontar l'estratègia i el Govern d'ERC (aconseguint complicitats evidents del món de Junts, que hi veia l'ariet cívic ideal tal com es va constatar a la Diada del 2022) i després la de Junts quan, desencisada per l'aposta de Puigdemont pel pacte amb el PSOE, va tirar endavant l'anomenada "llista cívica" incorporada en documents estratègics de l'entitat com a mesura de pressió als partits.

La idea d'una agrupació d'electors per competir amb Junts, ERC i la CUP no va rebre, però, l'aval dels socis, com tampoc el va rebre en el seu moment la proposta de promoure un boicot en forma de nul o abstenció a les eleccions espanyoles de juliol passat. En tots dos casos amb una participació baixa. Pel mig, aportacions extemporànies, poc treballades i sense buscar les necessàries complicitats al moviment, com ara la d'aixecar la DUI i fer efectiva la república durant la presidència de torn espanyola de la UE. 

A la consulta de la "llista cívica" Feliu va veure com se li revoltava una part del secretariat (l'Assemblea sempre ha patit turbulències internes) i com exsecretaris nacionals es mobilitzaven per intentar refundar l'ANC i evitar que prengués un camí que en comprometia la trajectòria o que podia anar contra els interessos electorals d'alguns partits. Feliu i el seu cercle no han estat capaços de mantenir en peu campanyes com la del consum estratègic (van acatar la prohibició judicial tot i que encara litiguen als tribunals contra la patronal Foment) ni de donar gruix i suport cívic a la idea de la unilateralitat. Ni ha fet això ni ha acompanyat amb pressió al carrer conquestes tangibles i que són èxits per al moviment com ara els indults o l'amnistia arrencats al govern espanyol. L'últim gran moment constructiu va ser quan el 2016 va pressionar pel referèndum unilateral de l'1-O.

La marxa de Feliu, que va arribar al càrrec amb suport de la presidenta sortint, Elisenda Paluzie, i després d'haver obtingut menys vots que Jordi Pesarrodona, una de les veus crítiques, obre un nou temps. És possible que el 12-M obligui a l'independentisme en conjunt o a un o més dels seus actors a repensar-se. Però l'ANC és segur que ho haurà de fer. I segurament serà útil si recupera transversalitat i torna a ser un moviment de suma i empàtic i no d'independentistes enfadats amb idees divisives posant en pràctica un cert replegament identitari com el que explicava ahir. Els partits, és clar, intentaran controlar-la. Ho van provar quan hi havia pressió sobre Artur Mas per accelerar el procés, quan es burxava Oriol Junqueras perquè acordés una llista conjunta amb Convergència, o quan usaven l'entitat d'arma llancívola contra Pere Aragonès. I n'han xuclat líders: Carme Forcadell va acabar a les llistes d'ERC i Jordi Sánchez de secretari general de Junts.

El cantautor Lluís Llach, una de les figures més rellevants de l'independentisme cívic i que havia estat diputat de Junts pel Sí des d'una posició propera a ERC i amb un rol rellevant el 2017, s'ha proposat ja per ser al secretariat i està disposat a liderar-la. En els darrers temps, Llach, ara molt proper al líder de Junts, Carles Puigdemont, i que fins fa poc formava part del "govern" del Consell de la República, ha expressat opinions contundents. La seva hiperactivitat a les xarxes no convida, per ara, a imaginar la seva ANC com un espai generador de complicitats dins i fora del moviment vistes les afirmacions emeses o amplificades sobre líders, llistes electorals o periodistes.

Fora bo per al moviment independentista (encara s'hi és a temps) que la figura de Llach o de qualsevol altre servís per redreçar l'Assemblea amb un esperit utilitari, mobilitzador i integrador —que no ha d'estar renyit amb l'exigència— i per desproveir-la dels partidismes i les revenges divisòries. Fer més fonda la fossa que ha cavat Feliu serà una errada, encara que la "llista cívica" ja sigui història i s'hagi estalviat el fracàs sonat a les urnes. 

El passadís

Hi havia dubtes de si, després de l'atemptat, l'exlíder del PP català, Alejo Vidal-Quadras, tornaria per Catalunya i de si ho faria de bracet del seu antic partit després del seu pas per Vox. I sí. El dia de Sant Jordi tindrem un dels referents de l'espanyolisme més conservador i radical signant el seu darrer llibre, España a la deriva, a la capital catalana. Passarà per la paradeta del PP de Barcelona a la Rambla Catalunya, on és possible que coincideixi amb Alejandro Fernández. El candidat del PP el 12-M ja va convidar fa uns dies la diputada Cayetana Álvarez de Toledo. Hi ha sintonia entre Vidal-Quadras i Fernández. L'exlíder del PP català ja va participar en la seva campanya a les eleccions del 2021 irritant aleshores sectors del partit pròxims a l'exministre Jorge Fernández Díaz, el seu rival històric. Vidal-Quadras també signarà llibres a la parada de la bufonesca associació Tabàrnia i a la de plataforma unionista S'ha acabat.  

Vist i llegit

Un càncer et fa parar de cop. Provoca que et miris les coses d'una altra manera, que triïs millor la gent i els moments, que assaboreixis els moments que et regala la vida amb una altra perspectiva... Poder-lo superar i explicar-ho és una sort. En això està la cronista política María Jesús Güemes, una de les que més en sap del que passa al PP i a la vida política madrilenya. Güemes, que ara treballa a l'agència Servimedia i abans a Tiempo, a Público i a la Ser, s'estrenava ahir com a articulista a un nou diari, Artículo 14, que aborda l'actualitat amb una perspectiva femenina. "Aleshores, vaig contemplar el pas de les hores d'una forma diferent. Ja no anaven tan de pressa com jo, però amb la por també se m'escapaven de les mans. La meva incertesa em va devorar, el meu físic es va transformar i, per fi, vaig entendre que l'únic que importava ja era sobreviure", escrivia la periodista. 

El nom propi

Malauradament, el nom propi ha de ser el del filòsof gironí Josep Maria Terricabras, que ens va deixar ahir als 77 anys. Pensador de verb esmolat i agut i irònic en les reflexions va ser un intel·lectual compromès amb les idees independentistes i progressistes, que va compaginar amb el seu treball en el camp del pensament a la Universitat de Girona al capdavant de la càtedra Ferrater Mora i a l'Institut d'Estudis Catalans. Això el va dur a formar part d'Òmnium, de l'Assemblea i el 2014 a fer el pas a la política. Va fer tàndem amb Ernest Maragall a la llista europea d'ERC, partit al que ja havia fet costat públicament, i van guanyar aquelles eleccions. Al Parlament Europeu va liderar l'Aliança Lliure Europea, el subgrup dels Verds en el que s'integren els diputats de les esquerres nacionalistes. A les darreres eleccions espanyoles va ser candidat dels republicans al Senat per la demarcació de Girona. Us deixo l'entrevista que li va fer Pep Martí arran de la publicació del seu darrer assaig. Les mostres de condol es van succeir a les xarxes des que, al vespre, es va conèixer la trista notícia.  

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.