Els pisos de Sánchez i Illa

Cada cop genera més consens (i preocupació) el fet que l'habitatge s'hagi convertit en el gran motor de la desigualtat dels nostres dies. Això ha estat, en els darrers anys, molt visible a Catalunya, i especialment a Barcelona per diferents causes que hem explicat àmpliament i que retratava amb una pràctica comparació l'economista Miquel Puig en aquest article d'opinió. Des de col·lectius socials i formacions d'esquerres s'assenyalava com una prioritat i es buscaven i posaven en pràctica solucions que no sempre han estat eficaces, bé perquè no eren encertades o bé perquè les administracions no estaven alineades.

Ara, els socialistes ja ho han convertit en una "prioritat absoluta", en paraules de Pedro Sánchez, de tots els seus governs. Diumenge, desenes de milers de persones, la majoria joves, es van manifestar a Madrid i avui mateix el govern d'Illa aprovarà el pla que el president va concretar la setmana passada al debat de política general al Parlament. 

Sánchez -que ahir era a Barcelona en un fòrum econòmic organitzat pel Grup Prisa que busca, en un context polític que veuen procliu, augmentar la incidència a Catalunya- va concedir que calen mesures contundents. I, amb la llei i les regles de l'economia de mercat a la mà, aquesta actitud es pot traduir en dues grans mesures que, si aconsegueix fer-les realitat, situen les seves polítiques en un carril central. D'una banda, construir, alliberar sòl i utilitzar pisos buits per ampliar el parc públic i, de l'altra, regular per corregir les desigualtats que crea el mercat i atacar els punts foscos com ara el lloguer de temporada i turístic. Calen diners, és clar, i cal també atreviment per evitar, com deia ell mateix, una país més desigual i dividit "entre propietaris rics i llogaters pobres".

Sánchez va reiterar, davant les protestes de Madrid (els carrers de la capital espanyola són encara més tinguts en compte que els de les "perifèries"), el seu pla d'habitatge amb 200 milions per facilitar el lloguer als joves. Seria un problema que, de nou, els propietaris ho aprofitessin per encarir més els preus, tal com van advertir des de Sumar. També va beneir el pla d'Illa, fet que confirma la bona predisposició del govern central malgrat els bastons a les rodes del Tribunal Constitucional.

La bona sintonia és una de les claus. Més enllà de la bondat de les mesures, tant Ada Colau com Pere Aragonès van tenir problemes per fer prosperar les seves iniciatives inversores i reguladores. No només per l'oposició ferotge dels promotors i del sector dels apartaments turístics. També perquè govern espanyol, Generalitat i Ajuntament no anaven, malgrat estar governades per les esquerres, a l'una. Ara, això s'hauria de corregir i els comuns i ERC, que tenen als socialistes políticament on volien en aquest assumpte (Jaume Collboni va dir ahir que si no se'n surten "el problema de l'habitatge passarà a ser-ho de legitimitat democràtica"), tenen una ocasió d'or per collar-los. 

El passadís

Rebre un premi és, òbviament, motiu d'alegria. Però que el rebi el teu mentor també ho és perquè és una forma de prestigiar la teva formació. És el que li va passar ahir a la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo. Es va felicitar que el director de la seva tesi doctoral, Daron Acemoglu, hagués guanyat el Premi Nobel d'Economia. "Un premi molt merescut a tota una trajectòria científica que fonamenta la importància de tenir institucions fortes i de la prosperitat compartida prestigia", deia sobre l'economista turc que ha estat premiat amb Simon Johnson i James A. Robinson pels seus treballs sobre com entendre les diferències que es generen en la prosperitat entre les diferents nacions. La consellera, doctora en economia pel MIT de Massachusetts, hi va adjuntar una foto amb ell en un acte acadèmic. 

Vist i llegit

Què es troba un periodista d'economia de llarga experiència que fa el pas de treballar a l'administració de la Generalitat? Quines lliçons se'n pot endur? Què es pot millorar? Són preguntes que us ajudarà a resoldre aquest interessant post d'Àlex Font al seu perfil de LinkedIn. Font va treballar a la redacció de Bloomberg a Londres, a Expansión i a Esade i, des de la seva fundació, va ser cap d'Economia i corresponsal econòmic del diari fins que, fa dos anys, es va incorporar com a cap de comunicació a la conselleria d'Economia que comandava Natàlia Mas al Govern de Pere Aragonès. Ara, s'ha establert pel seu compte en l'àmbit de la comunicació corporativa. Explica que en surt "amb més empatia" cap a la funció pública i els seus professionals, assenyala que la inestabilitat no dona "incentius" per la presa de decisions estratègiques i amb mirada llarga, i que cal triar bé quines pilotes es disputen, més encara tenint en compte que la bona gestió importa tot i que es dona "per descomptada".  

El nom propi

Xavier Arbós (Barcelona, 1954) serà avui un dels noms propis sobre la taula de la reunió del consell executiu a l'hora de ratificar les propostes de nomenament. Salvador Illa l'ha fitxat com a nou director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, càrrec que fins ara tenia el jurista i lletrat del Parlament Joan Ridao, que també va ser secretari general d'ERC. Arbós, catalanista i socialdemòcrata, és catedràtic emèrit de Dret Constitucional per la Universitat de Barcelona, coneix a fons el sistema constitucional espanyol i és especialista en els sistemes federals. La seva ha estat una veu autoritzada en tribunes i mitjans, amb arguments rigorosos i ponderats en uns anys d'alta intensitat judicial. Des del procés -Arbós va ser crític amb l'independentisme, però ha condemnat també la repressió desencadenada pels tribunals- fins a l'amnistia. Ara, li tocarà encapçalar l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, encarregat d'assessorar el president sobre com desenvolupar l'autogovern de Catalunya, que la majoria de ciutadans vol que vagi més enllà.

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.