Sosté un dirigent de Junts que el clima que es respira al partit és similar al de fa tres anys, quan es va posar en marxa la consulta per decidir sobre la continuïtat en el Govern que comandava Pere Aragonès. Aquesta veu, experimentada i atenta als moviments de fons, manté que la coreografia dels últims dies impulsada per Carles Puigdemont està "adobant el terreny" per trencar amb Pedro Sánchez, de la mateixa manera que la tardor del 2022 es va entrar en un rumb de col·lisió amb ERC que va acabar amb la sortida de l'executiu. Què passarà amb el PSOE? La resposta encara no és definitiva, però l'erosió de la relació és palpable i els contactes a Suïssa no permeten cap conclusió.
És el context en el qual es reuneix aquest dilluns la permanent de Junts a Brussel·les. És la segona reunió presencial en només tres setmanes, dada que indica la profunditat de les decisions que ha de prendre l'organisme comandat per Puigdemont. El 3 de setembre, en l'arrencada de curs, el líder a l'exili va traslladar a la cúpula del partit que aquesta tardor es prendria una decisió definitiva sobre la relació amb el PSOE. "Passaran coses", repeteixen en públic i en privat els membres de la cúpula, sobretot des que Junts ha posat sobre la taula la necessitat que Sánchez alineï Salvador Illa amb la lletra petita de l'Acord de Brussel·les. Parlament i Congrés, per primera vegada, van de bracet.
Tanmateix, hi ha una sèrie de qüestions sobre la taula que depenen d'altres organismes. L'amnistia, per exemple, està en mans del Tribunal Constitucional (TC), que ha de decidir sobre el recurs d'empara de Puigdemont. El català a Europa va saltar de l'ordre del dia de la reunió de dimarts passat del Consell de la Unió Europea, perquè encara hi ha estats que el veten i Alemanya, integrant d'aquest bloc, expressa dubtes davant la posició espanyola. El finançament singular veurà concrecions per part de Junts en el debat de política general en un intent de treure el nas al Parlament. A la cambra catalana, la competició amb Aliança Catalana -camí de la vintena d'escons - es farà més crua.
De moment, en tot cas, els socialistes ja saben que Puigdemont no els ajudarà fins que s'intentin reconduir les relacions. La reducció de la jornada laboral va ser tombada fa dues setmanes -la negativa definitiva es va prendre, en bona mesura, en la reunió de la cúpula celebrada a principis de setembre a Brussel·les-, i en els últims dies Junts va col·laborar amb el PP i Vox -per raons diferents- a l'hora de tombar la posada en marxa d'una agència anticorrupció. En la mesura que el "cobrar per avançat" -el lema que va presidir la venda de l'acord d'investidura de Sánchez- ha anat quedant desdibuixat, Junts ha anat endurint les posicions. De moment, José Luis Rodríguez Zapatero no se'n surt.
Immigració i pressupostos
L'expresident del govern espanyol, que ha agafat les regnes de la interlocució amb el PSOE després de l'empresonament de Santos Cerdán -la Fiscalia Anticorrupció està en contra de posar-lo amb llibertat pel risc de destrucció de proves-, està intentant reconduir la situació. Hi ha carpetes que s'han enquistat i que, per ara, no tenen possibilitats de tirar endavant. No per culpa de Junts o del PSOE, sinó perquè depenen d'altres partits, com és el cas de la delegació de competències en immigració. Podem hi està en contra, perquè considera "racista" l'entesa signada al març després de mesos de negociació, i sense els seus vots és inviable que tingui majoria al Congrés.
Tampoc tenen garantit el suport els pressupostos que Sánchez s'ha compromès a presentar. El partit que comanda Ione Belarra es troba en un rumb de col·lisió amb el govern espanyol, i Junts hauria de trobar incentius -i tenir compliments al sarró- per votar-hi a favor. El finançament singular formarà part de les converses, així com mètodes per compensar les inversions no executades a Catalunya. Tombar els pressupostos, en tot cas, no servirà per tombar el president del govern espanyol, que ja ha insistit en la idea que no convocarà eleccions si no disposa de nous comptes. Els últims que va aprovar van ser el novembre del 2022, i en aquesta legislatura no n'ha pogut validar cap.
Sánchez estirarà tant com pugui la seva estada al poder -l'aposta pel xoc amb Israel i la defensa encesa de Palestina formen part d'una estratègia que desgasta el PP i suposa un gir cap a l'esquerra-, tot i que la seva situació seria encara més precària si no aconsegueix seduir Puigdemont. Junts sempre ha indicat que només pensa en els interessos de Catalunya i ha restat importància a l'ascens al poder del PP i de Vox, però en privat hi ha veus que són més prudents. Perquè hi ha carpetes pendents -l'amnistia és la més rellevant, en termes personals, per al líder de Junts- que, amb la dreta i l'extrema dreta a la Moncloa, es complicarien. Raó de més per calibrar els riscos de ruptura amb el PSOE.
