Pedro Sánchez no dona per morta la legislatura i, malgrat les dificultats, afirma que encara queda "moltíssim a fer". No dona res per acabat però per afrontar el context advers aquest dimarts, en el balanç del curs polític a la Moncloa, ha comparegut ja amb el vestit de candidat. Crítiques al PP i a Vox pel seu negacionisme climàtic ara que els focs assolen Espanya i repassada a les bones xifres econòmiques d'Espanya en atur creixement o reducció del deute públic.
Unes dades que ha posat permanentment en contradicció amb l'agenda "neoliberal" i les "retallades socials" dels anys de govern del PP, que va ser a la Moncloa entre 2011 i 2018 i vol tornar-hi breument de bracet dels ultres. "Ser espanyol és pertànyer a un país amb les coses clares, que juga net i que vol una societat millor", ha dit apel·lant a "l'orgull de la feina feta" i contraposant-se a altres països. Els objectius són, segons ell, clars quan queda encara "un any de legislatura".
Acord imperatiu contra la crisi climàtica
Sánchez ho ha dit en la seva tradicional compareixença a la Moncloa, que ha començat amb una valoració dels grans incendis a Castella i Lleó i al País Valencià, on han decretat ajudes i zones catastròfiques. També ha carregat contra les mentides i ha demanat acords d'estat "imperatius" amb el PP per fer front a la situació en la línia del que ja va fer l'any passat. Uns acords que no es poden circumscriure als incendis i deixar fora "l'evidència científica" de l'emergència climàtica, tal com voldria la dreta.
Sánchez ha defensat les mesures de suport a la família o les regulacions d'habitatge, "que moderen els preus i no redueixen l'oferta" i ha esmentat la ciutat de Barcelona entre els casos d'èxit. Ha criticat el "sectarisme" i el "partidisme" de governs autonòmics com el de Madrid per esquivar les regulacions.
Amnistia i Puigdemont amb Feijóo
El cap de l'executiu s'ha referit a la cooperació institucional amb les comunitats autònomes i ha destacat la bona entesa amb Catalunya. Ha tret pit de la "normalització" que té com a gran fita la llei d'amnistia, recentment avalada pel TJUE. La sentència, ha dit, "confirma que hem actuat conforme a dret i per la reconciliació" i que la norma va ser "una decisió valenta i necessària". I ha ofert una dada: el 2018, quan va arribar a la Moncloa, el 40% dels catalans deien que les relacions Catalunya-Espanya eren un problema, "i ara només ho diu el 2%".
Sánchez ha estat preguntat per l'expresident Carles Puigdemont i per les relacions amb Junts i ha desdramatitzat "el clàssic". "Si fins i tot amb Puigdemont s'hi vol reunir Alberto Núñez Feijóoo i es volen retrobar el PP i Junts", ha ironitzat evitant aclarir si voldria veure's amb el líder de Junts.
De puntetes sobre la corrupció
El curs que valorava, però, ha vingut marcat pels escàndols de corrupció que assetgen el PSOE i el seu entorn familiar, amb la seva esposa a l'espera de judici i el seu germà condemnat. No ha fet, però, cap esment a aquests assumptes en la seva intervenció inicial, carregada de dards contra la dreta que n'amenaça la posició.
Preguntat per José Luis Rodríguez Zapatero i les seves primeres explicacions públiques la setmana passada ha demostrat una extrema prudència, però ha reivindicat de nou la "presumpció d'innocència". I qüestionat sobre la seva família ha defensat, visiblement molest, les trajectòries professionals de la seva esposa i del seu germà als que es vol "deshumanitzar".
Voluntat d'esgotar legislatura
El dubte és quan convocarà Sánchez les eleccions. La legislatura acaba al juliol, però ell preveu presentar pressupostos a la tardor. És possible que si no els aprova (serà difícil posar d'acord als socis) pugui convocar al febrer o al març, abans de les municipals de maig. "Les legislatures han de durar quatre anys, també quan governa l'esquerra", ha afirmat desafiant però sense aclarir on i com trobarà complicitats per seguir.
