La presidència de Salvador Illa té un avantatge: la bona entrada amb Pedro Sánchez i el govern espanyol en un context de debilitat del PSOE a l'Estat. Això, a la llarga, es pot convertir en un problema, perquè el president no tindrà excuses si els resultats no arriben. No podrà argumentar, com han fet els seus predecessors, que la Moncloa no fa cas de les demandes de la Generalitat, perquè els dos executius són del mateix color polític. Si el tàndem Sánchez-Illa és bo o dolent per Catalunya ho dirà el temps, però el Govern ha optat en aquesta arrencada d'any per refugiar-se en la bona sintonia dels dos presidents per exhibir solidesa malgrat que els pressupostos han embarrancat pel "no" d'ERCi a l'espera dels moviments de Junts a Madrid.
Sánchez no passa pel seu millor moment a la Moncloa. El govern espanyol, sense horitzó tampoc de tenir pressupostos i amb una agenda legislativa bloquejada per la dificultat d'alinear tots els socis, està pendent de les paraules aquest divendres de Carles Puigdemontdesprés que el Congrés hagi tornat a ajornar la decisió sobre la qüestió de confiança que va reclamar el líder de Junts. Un trencament de Sánchez amb Puigdemont -les posicions estan allunyades- agreujaria la situació del president espanyol mentre el Govern i el PSC tanquen files amb el líder del PSOE i reclamen "estabilitat" i no fer el joc a PP i Vox.
A Catalunya, el Govern és conscient que serà molt difícil tenir nous comptes a curt termini. Els republicans, amb Oriol Junqueras a la presidència, però amb una situació interna convulsa, necessiten marcar perfil. La via triada és la d'apujar el preu al PSC per continuar negociant i pactant, mentre mira d'apropar posicions amb Junts i intentar un "treball coordinat" amb Puigdemont. Sigui com sigui, no hi haurà nous acords si no es compleixen els acords que s'han fet fins ara, com les investidures de Sánchez o d'Illa. Illa pot presentar alguns compliments en els primers cinc mesos a Palau, però per ERC no n'hi ha prou. No hi haurà pressupostos, si més no per ara.
En aquest context, Illa i els seus consellers s'han conjurat per "governar" i continuar complint els acords i desplegant el pla de Govern, amb les eines de què disposi a cada moment i fins on pugui, tenint en compte les limitacions que implica un pressupost prorrogat. I una bona eina per exhibir normalitat i fermesa és, precisament, una relació privilegiada -més enllà de la política- entre Illa i Sánchez. Aquest mes de febrer es visibilitzarà la bona entesa entre Palau i la Moncloa amb la reactivació de les quatre comissions bilaterals entre Estat i Generalitat, que es dona per descomptat que permetran acords i avenços en carpetes com el finançament, Rodalies, habitatge o seguretat.
La reunió que van tenir els dos presidents al novembre a la Moncloa va servir per acordar la represa de les relacions bilaterals previstes a l'Estatut. La comissió bilateral Estat-Generalitat es reunirà el 24 de febrer i ha de servir per formalitzar l'acord pel finançament singular. El mateix dia, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, presidiran la comissió de transferències, en què tot apunta que s'han d'abordar qüestions relacionades amb la seguretat i els serveis públics, i que havia estat completament adormida des de fa més d'una dècada.
La comissió mixta d'Afers Econòmics i Fiscals serà també a finals del mes vinent, el dia 28, i també es parlarà de la reforma del model de finançament singular i encarrilarà la condonació del deute autonòmic del FLA, tal com va anunciar Sánchez a la conferència de presidents de Santander i a l'espera de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, i que permetrà a la Generalitat disposar de més recursos. Al febrer, dia 17, també es reunirà la comissió d'Infraestructures, en què es formalitzarà l'acord per al traspàs de l'R1, pas previ perquè l'aprovi el consell de ministres i la titularitat de la línia passi a mans de l'administració catalana.
Aquestes trobades permetran a Illa mostrar resultats i avenços mentre no hi ha pressupostos renovats, i intentar així guanyar arguments per pressionar ERC, que difícilment es mourà del "no" abans de culminar el congrés nacional amb l'aprovació de la ponència política. Encara aquest gener, el Govern té pendents dos anuncis abans de les bilaterals: la presentació dels estatuts de la nova empresa mixta per gestionar Rodalies (que les previsions optimistes apunten que estarà operativa abans d'acabar l'any) i el règim sancionador de la llei d'habitatge, que reclamen els comuns. La consellera d'Habitatge, Sílvia Paneque, ha avançat que es multarà amb 90.000 euros els incompliments més greus.
La Generalitat, alumna avantatjada de Sánchez
En aquests mesos a Palau, Illa s'ha erigit en l'alumne avantatjat de Sánchez i el PSC en el principal puntal del líder del PSOE. Catalunya vol ser "punta de llança" en el desplegament de legislacions estatals, per allunyar-se dels governs autonòmics del PP. Un exemple és la llei d'habitatge, però n'hi ha d'altres com la llei per a l'eficiència del servei públic de justícia, que s'anirà implementant durant l'any. Les reunions entre consellers i ministres, que abans estaven revestides de certa transcendència, s'han fet habituals, cosa que el Govern aprofita per reivindicar la lleialtat entre administracions.
I és aquesta lleialtat i bona sintonia amb Sánchez -que manté la voluntat de continuar a la Moncloa malgrat que la situació no és senzilla i podria perdre el suport de Junts aquest mateix divendres- la que podrà utilitzar Illa per visibilitzar que el Govern "governa" i exhibir certa "normalitat". El cert, però, és que la "bona gestió" promesa pels socialistes s'haurà de concretar, almenys en els mesos vinents, amb els pressupostos, la principal llei de la legislatura, prorrogada. L'excel·lent relació entre presidents no amaga que el Govern, com evidencia el bloqueig d'ERC, està en minoria.
