Diuen que el primer pas per donar forma a una veritat és mencionar-la. I aquest 2024 ha estat el gran any de les verbalitzacions de la crisi de l'habitatge. No perquè no hi hagués advertiments previs, més que repetits des dels moviment socials i les formacions situades més a l'esquerra, sinó perquè, almenys formalment, el centre i la dreta de la política han acabat abraçant aquestes mateixes preocupacions i introduint-les en la seva carpeta de prioritats reguladores. Fins i tot el PP ha presentat aquest any un pla per prohibir l'obertura de nous pisos turístics a Palma. També el PSOE, a l'Estat, ha facilitat finalment l'arribada d'algun tipus de límit al preu del lloguer residencial. Des de fa pocs mesos, de fet, la majoria de catalans (el 90%) viuen en un municipi amb un topall als arrendaments vigent.
S'han convertit en habituals les variacions de la frase "l'habitatge és la nostra prioritat absoluta" -del president espanyol Pedro Sánchez- a les institucions. I s'han accelerat en el temps alguns plans que feia anys que sonaven de fons, però que acabaven sent descartades de les prioritats dels executius d'aquí i d'allà. Un dels fronts més destacats, en aquest sentit, ha estat el sacseig amb els lloguers de temporada, una escletxa a la llei de l'habitatge que permet disparar els preus i reduir els drets dels inquilins.
A Catalunya es va intentar establir una regulació pròpia, amb un decret presentat a les acaballes del Govern de Pere Aragonès, amb suport de la CUP i els comuns, però l'abstenció del PSC i la negativa de Junts, que hi veien inseguretat jurídica i dubtes competencials, ho van fer caure. Des de llavors, però, totes les peces polítiques -també les socialistes, i darrerament les juntaires- s'han mogut per proposar models que posin algun fre als abusos amb els contractes temporals. El darrer pas endavant ha estat a Barcelona, que fins i tot planteja limitar aquest tipus de lloguer a alguns barris, en el futur.
Els grans plans de construcció d'habitatge assequible s'han anat presentant amb més assiduïtat. El més recent és el del Govern de Salvador Illa, que promet aixecar 50.000 nous pisos abans del 2030, malgrat encara no tenir apamats els solars per fer-ho possible. Això ha posat al centre del debat la necessitat d'explicar què vol dir habitatge de protecció oficial, què vol dir habitatge públic i què vol dir habitatge social. Mentrestant, s'ha passat dels rècords del preu dels nous contractes de lloguer, fins a principis d'any, a una contenció del cost dels nous arrendaments, arran de l'entrada en vigor de la regulació a Catalunya. La certesa, però, és que encara queda un camí llarg. I això ha portat desenes de milers de persones a sortir al carrer i anunciar que podrien organitzar-se "vagues de lloguers" davant l'actual preu de l'habitatge. Recentment se n'han anunciat algunes. El 2025 aclarirà com se segueixen articulant les tensions al voltant d'un dret bàsic.