Som en un temps aspre per la política. L'extremisme deslegitima l'acció institucional; la fragmentació bloqueja els governs; el pacte es percep com una traïció a la coherència; la professionalització, l'excés de tecnocràcia i la corrupció són corcs que erosionen la imatge del polític; i alimentar falses expectatives passa factura l'endemà de les eleccions. Són mals comuns en totes les democràcies liberals. Però la política -la vocació de servei a la comunitat i la victòria d'unes idees davant d'unes altres fruit de la confrontació democràtica- és necessària i demana un punt d'atreviment malgrat el context. 

No cal gastar-les com Pedro Sánchez, que en el seu epíleg llisca cap a una fatxenderia que hauria d'evitar qualsevol governant per més maltractat que se senti i que s'aboca a l'incompliment com explica Oriol March, però sí atrevir-se a risc d'estimbar-se. És, com escrivia fa uns dies, el que en aquest punt hauria de començar a fer el govern de Salvador Illa amb Educació. Amb el permís de Rodalies, aquesta carpeta és la pedra a la sabata de la seva gestió. Gerard Mira ho explica bé en aquesta informació.

L'escàndol de les proves PISA ha provocat el cessament de la número dos de la conselleria, que va desatendre diversos avisos del ministeri sobre els criteris d'exclusió d'alumnes. Se suma a errors en la gestió de les assignacions i, sobretot, als problemes per gestionar el conflicte amb els mestres, que a l'escola pública han convocat vaga el dia 8, data d'inici del curs escolar. L'anterior va ser tremendament conflictiu i, per ara, res fa pensar en un canvi de tendència.

Ahir la consellera Esther Niubó, que no per anar rellevant alts càrrecs deixarà d'estar qüestionada, va anunciar els resultats de la investigació interna i el dia abans ja havia explicat les millores d'aquest curs. Més mestres, més atenció a la diversitat a l'aula, restriccions a la IA i més pes de les direccions són alguns anuncis. Són, ben segur, mesures necessàries i que han de tenir un impacte positiu.

Però, igual que ha passat amb altres plans dels darrers anys, no deixen de tenir un punt de pedaç i difícilment satisfaran la comunitat educativa, revertiran els mals resultats i el problema de nivell de l'escola, i serviran per recuperar la confiança. L'atreviment és ara buscar el consens i ser més autocrítics i exigents. I això vol dir escoltar els mestres, però també les direccions, les famílies, el personal de suport i els experts per arribar a una entesa àmplia i duradora que impliqui també un finançament superior i estable per l'escola pública.

Niubó està obligada a pacificar la relació amb els mestres. Però no pot caure en l'error de pensar que, si ho fa, la situació quedarà resolta. En primer lloc, perquè una consellera d'Educació està obligada a tenir bona interlocució amb el personal a càrrec sí, però no pot actuar com una representant sindical. No pot fer com alguns consellers o ministres de l'Interior que, sovint, defensen les actuacions policials deixant en segon terme l'observança dels drets dels ciutadans.

El departament d'Educació és el dels mestres i els ha d'escoltar i atendre, és clar. Però és sobretot el d'una ciutadania -amb les famílies al capdavant- que necessita posar al dia l'escola del país i millorar-la perquè garanteixi la cohesió social, el progrés, la vitalitat de la nostra llengua i la igualtat d'oportunitats. Ens hi va el futur i cal pensar en gran i actuar amb humilitat perquè l'acord deixi el partidisme i la jugada curta al calaix.

Avui no et perdis

• La destitució de la número dos de Niubó cronifica Educació com la pedra a la sabata del Govern; per Gerard Mira.
• ERC pressiona pel finançament mentre Sánchez busca el desllorigador de Ceuta; per Bernat Surroca.
• Lakshmi Roset atribueix a l'extrema dreta els comentaris masclistes per «dissuadir» les dones; per Pere Fontanals.
• El bisbe de Barbastre reprèn la «guerra» contra l'Opus; per Pep Martí i Vallverdú.
• Els Mossos sospiten que la terapeuta dels Andic va fer la ruta de Montserrat 14 dies abans de la mort d'Isak; per Marc Orts i Cussó.