El manual de crisi, quan hi ha dues institucions amb bona relació implicades en resoldre-la, indica que tard o d'hora cal tallar algun cap. És exactament el que va passar aquest dilluns, en el marc d'un nou caos en la mobilitat a Catalunya pel mal funcionament de Rodalies. Costa no veure-hi una coreografia: poques hores després que el Govern liderat per Salvador Illa exigís "responsabilitats" -una manera educada de demanar dimissions-, va transcendir la destitució del director de Rodalies, Josep Enric García Alemany, i del director general d'Explotació i Manteniment d'Adif. García Alemany, per cert, només portava des del juliol de l'any passat al càrrec, en substitució d'Antonio Carmona, que va ser reubicat en la funció de portaveu.
Es tracta de dos fusibles menors, tenint en compte que el càrrec d'Adif disposava d'una projecció pública escassa i que el fins ara director de Rodalies tenia un futur dubtós, tenint en compte que, un cop en marxa l'empresa mixta -Rodalies de Catalunya- creada per gestionar el traspàs aquesta ja té conseller delegat, Òscar Playà. La sortida dels dos alts càrrecs permet al PSC projectar que es forcen canvis, i la Moncloa passa amb poc càstig. L'anunci de 1.700 milions més d'inversió a la xarxa ferroviària catalana combina amb l'estratègia de moure's per evitar que la crisi es faci més gran, però la memòria obliga a la prudència: en aquest terreny és l'execució (un de cada tres euros promesos els darrers anys) el que importa i no les promeses.
De moment, Illa manté la confiança en la consellera de Territori, Sílvia Paneque, encarregada de fer mala cara davant de Renfe i Adif per exigir solucions. Albert Dalmau, que ha assumit les funcions de president, no ho tindrà senzill quan comparegui aquest dimecres al Parlament per explicar el caos. El problema per al Govern, més enllà del marasme tècnic i de les responsabilitats directes sobre el funcionament de la xarxa, és que ha estat desautoritzat pels fets en diverses ocasions al llarg de la setmana i l'horitzó de futur.
Els intents perquè Rodalies funcioni amb normalitat han topat amb la vaga de zel dels maquinistes i amb desavinences amb Renfe, que va fer funcionar trens dissabte quan el servei, en teoria, estava suspès. L'Estat hauria d'assumir els costos de transport addicional, peatges i tot plegat, i els laborals, siguin costejats per treballadors o per empresaris, són incalculables. Com escrivia ahir, costarà defensar que el traspàs doni entrada -encara que determinant- a la Generalitat en la presa de decisions, però que el servei i el personal continuï sent de Renfe i el manteniment d'Adif. Això no ho capgiren dos cessaments a dues empreses públiques estatals i poc empàtiques que, manca d'inversió a banda, tenen la màxima responsabilitat i que fins ahir no van donar la cara davant la premsa amb els seus presidents, madrileny un i càntabre l'altre.
Ja veurem què passa ara, però res fa pensar que la jornada serà tranquil·la. Farà una setmana de l'accident fatal a Gelida i anem a esllavissada per dia, recompte preocupant quan es tracta de garantir la seguretat a uns usuaris que, més que viatges de franc, el que volen és una cosa tan bàsica com arribar a l'hora i viatjar segurs. Rodalies és un servei essencial que fan servir 400.000 persones al dia per anar a treballar, per visitar-se amb el metge, per acudir a la universitat o per gaudir de l'oci. I, anxovats en una andana, no volen sentir els noms d'alts càrrecs de Renfe o d'Adif, o promeses de milions que la història diu que arribaran de manera elàstica: només volen que se'ls tracti bé i amb una gestió fiable i propera.
Avui no et perdis
- Destitucions a Renfe i Adif, 1.700 milions més per a Rodalies: l'Estat mou fitxa per aturar la crisi; per Bernat Surroca
- Rodalies fa trontollar la «superconsellera» d'Illa; per Bernat Surroca
- Junts i ERC aprofiten la crisi a Rodalies per erigir-se en alternativa al PSC; per Lluís Girona
- Pagar dos habitatges alhora o anar en cotxe amb desconeguts: les peripècies per esquivar Rodalies; per David Cobo
- Els catòlics catalanistes es mobilitzen davant la visita del Papa; per Pep Martí
[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]
