Rodalies torna avui a mig gas. Hi haurà molts trams que caldrà cobrir amb busos pels problemes detectats amb la revisió de la infraestructura i en sortiran de nous. La xarxa està en situació molt precària fruit de la poca inversió i la nefasta gestió dels governs espanyols. Fa anys que és incapaç d'oferir el servei que els catalans mereixen, com he escrit en desenes d'articles, els darrers dimarts i dijous passat. Només pot no cobrar-los el bitllet. Els trens que usen cada dia centenars de milers de catalans no només no han millorat sinó que han anat a pitjor malgrat les promeses, les actuacions i els gestors "eficaços".

Ara, com que la Generalitat ha agafat protagonisme amb el traspàs parcial de 2009, se'n negocia un de més ambiciós i fa uns dies que s'ha constituït la nova empresa per recepcionar-lo, el desastre esquitxa el govern de Salvador Illa. Les responsabilitats són més difuses, però també més compartides. Els punts negres de la gestió que assenyalava aquesta informació de Bernat Surroca també són de l'executiu del PSC, i per això l'oposició els demana lideratge i dimissions, com han fet Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. El ministeri -centrat en la tragèdia a Andalusia- se n'havia volgut desentendre tal com retrata Roger Pi des de Madrid deixant l'assumpte en mans de Renfe i Adif a Catalunya. Fins dissabte no va venir a Barcelona el secretari d'Estat, José Antonio Santano, i ahir va explicar la reobertura deixant en segon pla la qüestionada Sílvia Paneque.

En tota aquesta crisi hi ha tres consideracions. La primera és que sense l'accident de Còrdova, que va tenir un enorme impacte emocional en el personal i els gestors de Renfe i Rodalies, les mesures no haurien estat tan contundents. Hauríem tingut els talls i les incidències habituals amb l'afegit tràgic del mort a Gelida, però no hauríem estat quatre dies sense servei. La segona és l'evident mala gestió de la crisi per part del Govern, Renfe i Adif, que no han exhibit la millor coordinació ni les millors antenes, fet que ha deixat venuts els consellers.

I la tercera és l'intent de vincular des del primer moment (fins i tot implicant-hi davant els mitjans la directora del Meteocat) i fins ahir en les declaracions de Santano la situació a la crisi climàtica aprofitant els aiguats i la neu. Fenòmens similars han passat altres cops aquí i arreu, i no s’ha suspès el servei. Colpeja més les infraestructures de l'Estat perquè ni s'hi inverteix ni se'n fa el manteniment. Arnau Urgell ho explicava bé: l'impacte del canvi climàtic és transversal i obliga a revisar i repensar moltes coses (el cas de la línia del Maresme és clar), però no pot ser la coartada per justificar-ho tot. 

I ara què? Les solucions estructurals de millora trigaran perquè el govern de Sánchez (que fa vuit anys que hi és) no ha estat capaç d'executar les inversions i evitar la degradació. Al PSC, que ha participat de les promeses de redreçament, això no li pot venir de nou. Fa vint anys que el problema és palès i, tal com recordava Eduard Voltas, ha tingut la ministra de Transports entre 2021 i 2023 (Raquel Sánchez) i dos militants seus han estat presidents de Renfe entre 2018 i 2025 (Isaías Táboas i Raül Blanco). Que no es resoldrà en dos dies ho explicava bé en aquesta entrevista l'expert Joan Carles Salmerón.

La situació incomoda a ERC, sòcia d'Illa i impulsora el 2023, en la negociació que va investir Sánchez, d'un "traspàs integral" de Rodalies i ara d'un consorci d'inversions que busquen solucions estables. I és, lògicament, aprofitada per Junts per desgastar-los a ells i als socialistes. Els juntaires no havien situat els trens com a gran prioritat en cap negociació, però sí que van promoure fa uns mesos al consell d'administració de Renfe a Eduard Gràcia, que evita els mitjans i el partit tendeix a obviar per no exposar la contradicció. 

En tota aquesta història algú ha estat incapaç i se n'han de derivar conseqüències polítiques o operatives. Albert Dalmau i Sílvia Paneque han dit que el Govern "s'ha abocat a fer el que podia", que ha "donat la cara", i que s'hi ha "deixat la pell". Si és així, tot desemboca a la qüestió de fons: el resultat del traspàs no pot ser gestionat per Renfe i Adif, empreses responsables del col·lapse i la fallida de la xarxa. El govern català i l'espanyol han arrossegat els peus davant un problema feixuc, han intentat rebaixar l'acord -els republicans han d'elevar de nou el llistó per no quedar atrapats-, i han volgut garantir la continuïtat a les dues empreses estatals, també per evitar reticències internes vist el poder de col·lectius com el dels maquinistes.

Tot no pot ser i, si el Govern ha fet el que tocava i ningú ha de dimitir o ser destituït, hi ha d'haver un canvi estructural. Santano va dir ahir que "no pot tornar a passar", però no és creïble: cada cop que hi ha un caos el ministeri diu el mateix. Renfe i Adif no es poden desentendre de la xarxa d'un dia per l'altre perquè la Generalitat no té ni l'estructura ni els mitjans (Ferrocarrils és més eficaç i també més petit) per recepcionar-la immediatament. Però manca d'inversió a banda, ja no és defensable que el futur de la xarxa mantingui, sense canviar el paradigma, l’empresa prestadora del servei i la conservadora de la infraestructura. Han acreditat amb escreix la seva incapacitat i aquesta és ja l'única certesa a Rodalies.

Avui no et perdis

• Crònica: La setmana del caos; per Oriol March.
• Exclusiva: El govern espanyol recalcula a la baixa el dèficit fiscal de Catalunya; per Lluís Girona i Pep Martí.
• Pòdcast Snooker: Titelles de Trump.
• Entrevista a Francesc Ribera, «Titot»: «És una presa de pèl cridar l'atenció amb cançons que no diuen res»; per Ferran Casas.
• Entrevista al pòdcast Guarres!: «Els nostres 'haters' són la colla de Sílvia Orriols i ja ens va bé»; per Guillem Maneja. 

El passadís

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, igual que altres del PSC, ha rebut crítiques pel seu suposat conformisme davant la situació de Rodalies, el servei que gestionen el govern espanyol i el català, tots dos en mans dels socialistes. Aquest cap de setmana va penjar a Instagram una complaent foto llegint el Vogue, que dedica la portada a Barcelona, i la va acabar esborrant. Però diversos regidors de Junts a Barcelona la van capturar i el van criticar. El líder del partit, Carles Puigdemont, va repiular els tuits només de dos d'ells, Josep Rius i Jordi Martí Galbis. Tots dos aspiren a ser cap de cartell el 2027 i estan disposats a enfrontar-se en unes primàries si no hi ha sorpreses d'última hora. Rius és el candidat del president a l'exili, però públicament manté l'aparença de neutralitat.   

Vist i llegit

Més enllà del tòpic dels esquimals, dels suïcidis i de l'alcoholisme i de la caça, la pesca i la vida nòmada, com són els inuits, els habitants de Groenlàndia? Un dels grans coneixedors d'aquest poble i dels 60.000 groenlandesos que ara es vol annexionar Donald Trump és l'antropòleg barceloní Francesc Bailón. Aquest cap de setmana Toni Sust li feia una interessant entrevista a El Periódico. Explicava que estan preocupats perquè mai han viscut una guerra i donava alguns detalls curiosos de la seva història i cultura, com ara el maltractament dels danesos fins fa no gaire i perquè el mot esquimal és despectiu. La podeu llegir aquí. 

Pilota a l'olla

El Barça va tenir ahir problemes per obrir la llauna de l'Oviedo, últim classificat de la Lliga. El retorn al Camp Nou 42 dies després va estar marcat per la fredor i per l'aiguat i la pedregada en el tram final. La passivitat del públic a la primera part va fer que, per primer cop en anys segons que van assegurar els companys de Catalunya Ràdio, al 17'14" no se sentissin els habituals càntics d'independència a la graderia. Veurem si és puntual o si els culers també acaben en allò tan tòpic (i impossible) que és millor no barrejar futbol i política. De moment, hi ha un canvi de parer amb la grada d'animació a les portes de les eleccions que us explica Guillem Delso. No patiu, que a Nació continuarem amb la fantàstica secció Futbolítica del Ramon Usall.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]