El govern espanyol no va calcular bé. L'administració estatal havia previst que mig milió de persones migrants i que estaven sense papers s'acollissin al procés extraordinari de regularització. Finalment, ho han fet 1,3 milions, segons dades oficioses d'un procés que acabava ahir. A Catalunya se n'havien previst entre 120.000 i 150.000 i sembla que acabaran sent unes 200.000. Aquesta setmana hauríem de saber les dades oficials. Ara s'entenen, però, les llargues cues i el col·lapse administratiu a les oficines on s'havia d'acreditar la regularització i als consolats que se sumen als problemes per aconseguir cites pel NIE, que les màfies intenten controlar.
Les dades demostren dues coses. En primer lloc, fins a quin punt la regularització era necessària pel gran volum de persones que vivien a Espanya i ho feien treballant en l'economia submergida. Això implicava que, per exemple, poguessin accedir a alguns serveis socials que financem entre tots, com ara la sanitat o l'educació, però no cotitzessin per feines que, evidentment, feien. I un segon assumpte relacionat amb el primer: la necessitat de posar ordre en tot plegat.
La regularització permet l'accés a nous drets, però també l'assumpció de nous deures ciutadans i legals. O és que els qui, amb arguments xenòfobs i també poc realistes, s'hi oposen pensen que Espanya, com qualsevol altre estat de la UE, té la capacitat d'expulsar centenars de milers de persones o que, per no tenir papers, marxaran pel seu propi peu? La immensa majoria són ciutadans que, malgrat residir il·legalment, no són delinqüents i que, encara que ho facin de forma submergida, formen part del teixit productiu en àmbits com les feines domèstiques, les cures, el turisme o l'agricultura.
El nostre país té encara capacitat d'acollida, però necessita tenir-la també d'integració (ahir el govern espanyol va destinar-hi 500 milions, 30 d'ells per a l'aprenentatge de llengües oficials). La nostra realitat demogràfica, el despoblament rural que buida pobles i el model econòmic fan evident la primera afirmació. Però cal planificació de quines són les necessitats socials i també calen més recursos per garantir oportunitats per tothom, fer que el benestar abraci capes més àmplies de la societat, i atansar els nouvinguts a la nostra llengua o a les nostres normes de forma natural. I això, d'entrada, passa perquè tothom qui hi viu pagui els impostos que li toquen i no visqui extramurs del sistema.
El debat de la regularització, que comunitats del PP intenten frenar al Suprem amb l'argument que no encaixa amb normes comunitàries d'estrangeria, endurides en els darrers anys però que Brussel·les va afirmar que no topaven amb la pretensió espanyola, és econòmic però també polític i humanitari. No només a l'Estat espanyol. Ahir mateix, als Estats Units on, malgrat tot, el Tribunal Suprem no és tan previsible com a Espanya, els seus jutges, inclosos dos dels nomenats per Donald Trump, van fallar contra l'administració federal, que pretén furtar el dret a la nacionalitat americana als nadons nascuts al país i fills de pares sense documentació.
Aquests dies, precisament, el PP s'ha enredat també amb tot això. Ho ha fet amb la regularització -que el govern de José María Aznar va fer el 2000 i el 2001- i amb l'anomenada llei de nets, que havien avalat al seu programa electoral de 2023. Aquesta, a través de la llei de Memòria, ha permès a descendents d'espanyols exiliats per motius polítics durant la dictadura de Franco demanar la nacionalitat. Segons els conservadors, amb tot plegat, el govern de Sánchez permet inflar els censos amb estrangers o persones que viuen fora i que poden acabar votant l'esquerra. A banda que la regularització no incorpora dret de vot (en el cas dels extracomunitaris només és a les municipals i sempre que hi hagi acord de reciprocitat entre països), el PP cau, de nou, en les teories conspiranoiques de l'extrema dreta sobre possibles fraus electorals. El contagi dels discursos de Vox es fa evident cada dia perquè Feijóo ha optat per conviure-hi i no per confrontar-los. Serà, doncs, difícil aplicar l'ordre i el sentit comú en aquest àmbit.
Avui no et perdis
- La Generalitat creua els dits perquè la fragilitat de Sánchez no entorpeixi la reforma del finançament; per Bernat Surroca.
- Primícia: El Govern replanteja l'oficina de la renda bàsica universal i en reubica el director; per Bernat Surroca.
- Així serà la nova xarxa de Rodalies i Regionals: noves línies, perllongacions i millors freqüències; per Arnau Urgell Vidal.
- Crònica: «És el mateix créixer que prosperar?»: l'Informe Fènix divideix els economistes; per Pep Martí Vallverdú.
- Els oceans mai havien estat tan calents: «Entrem en un territori desconegut»; per Arnau Urgell Vidal.
El passadís
A Salvador Illa li agrada fer tancades amb els seus consellers. N'ha fet a Núria, a Poblet i a Arnes. La pròxima ja està fixada i serà a finals d'agost i el lloc triat és a Ponent, concretament al monestir de les Avellanes, a la Noguera. Els recintes religiosos són una altra de les flaques del president, que és catòlic practicant i té molt d'interès per la religiositat. Hi havia consellers que, fent broma i aprofitant les dades encara estiuenques, havien suggerit algun indret de la Costa Brava, però tocaran els paisatges més serens i rurals (i també menys masegats per l'home) del Montsec.
Vist i llegit
Feia dies que tenia pendent recomanar-vos una entrevista del diari El País. Li fa Ángeles Caballero al també periodista Federico Quevedo, amb qui he tingut l'oportunitat de coincidir en diversos debats i cobertures a Madrid. Ell està especialitzat en les àrees de política i economia i té una llarga trajectòria en premsa i ràdio. Sempre s'ha definit com una persona liberal i se l'ha ubicat en posicions properes al PP i a la dreta, però té criteri i és propi. Això el va portar, per exemple, a criticar l'empresonament dels líders del procés o a afirmar que, per a la democràcia, és molt més perillós Vox que no pas EH Bildu.
Li va costar represàlies professionals i crítiques a les xarxes, com quan diu a l'entrevista que "a l'extrema dreta hi ha un negacionisme dels drets civils que no hi ha a l'extrema esquerra". El cas és que fa uns anys va criticar el govern de Mariano Rajoy i això li va costar un enfrontament i greus amenaces de Cristóbal Montoro, aleshores ministre d'Hisenda i ara investigat per un escàndol de corrupció. Van anar contra ell i això va tenir conseqüències professionals i econòmiques fins al punt que Quevedo va intentar treure's la vida. La podeu llegir aquí.
La perla del DOGC
Les jubilacions es van succeint al cos de Mossos i la policia catalana cada cop és més gran i complexa. Aquests dies el departament d'Interior ha convocat, mitjançant concurs d'oposició, 25 places d'inspector i 10 d'intendent. Una quarta part de les places estan reservades per dones. El tribunal, que presideix Amadeu Domingo, subdirector general de recursos humans de la policia, el formen diferents comissaris del cos, entre ells Josep Maria Estela, que el va dirigir. Podeu consultar aquí i aquí les bases que va publicar el diari oficial per accedir-hi i que inclouen ser agent del cos, tenir títol universitari i no tenir antecedents penals ni estar condemnat.
