Ja hem iniciat el compte enrere per acomiadar el 2024 i l’any ja marca els seus últims compassos. Per això, també és moment de mirar enrere i recordar tot allò que ha passat durant els últims 365 dies a la Garrotxa. No ha estat poc:
A: Aigua
Un any més, l’aigua ha estat protagonista a la Garrotxa, per poca i per massa. El 2024 la sequera ha continuat a la comarca, la qual es manté en estat d’excepcionalitat i això ha marcat algunes de les polítiques dels Ajuntaments garrotxins. Per altra banda, però, l’aigua també s’ha deixat veure en tempestes i episodis d’aiguats, com el que va tenir lloc el 21 de maig d’aquest any o les que van tenir lloc durant el juny, les quals van omplir els salts d’aigua de la Vall d’en Bas deixant imatges espectaculars.
B: Basílica de Sant Esteve
Aquest 2024 l’església de Sant Esteve s’ha fet gran i ha passat a ser una basílica. La seva reivindicació històrica, el seguiment de l’activitat cristiana del temple i el patrimoni cultural i religiós que conté, han estat alguns dels arguments que l’han convertit en la quarta basílica del bisbat de Girona. Aquest any també s’ha iniciat la recuperació de les figures dels sants que hi havia a la façana del temple fa més de 80 anys i que van desaparèixer durant la Guerra Civil. El passat juliol s’hi va instal·lar Sant Esteve i ara s’estan recollint fons per col·locar-hi Santa Sabina i Sant Valentí.
C: Castell de Santa Pau
El febrer, el poble de Santa Pau començava un repte únic: comprar el castell a través de donatius. Tot i que els impulsors es van donar quatre mesos de marge per arribar al mig milió d’euros necessari, la campanya encara ha continuat i està previst que finalitzi aquest 2025 després d’una tardor en què també s’han recollit donatius. Fins a l’estiu, s’havien recollit 160.000 euros i l’Ajuntament estava disposat a afegir allò que fes falta per convertir en propietat pública el principal emblema del poble.
D: Delinqüència
La seguretat ha estat una de les grans qüestions d’aquest 2024 que s’ha constatat en diversos moments de l’any. La pàgina de successos ha deixat baralles, apunyalaments i robatoris que han preocupat a totes les capes de la societat garrotxina. Enguany, això s’ha constatat en la Junta de Seguretat d'Olot que es va reunir a l’abril i també amb les dades delinqüencials que entreveuen un augment del 7% dels fets delictius a Olot durant la primera meitat d’aquest 2024.
E: Estudi sobre la soledat dels garrotxins
Per primera vegada aquest any hem pogut saber com ens sentim els garrotxins. Això ha estat possible gràcies a un estudi impulsat per l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, el qual conclou que gairebé la meitat de la població de la comarca se sent sola (48,5%). Entre els garrotxins que pateixen soledat, un 10% ho fa de manera severa.
F: La Fageda
Un dels noms propis del 2024 a la Garrotxa ha estat La Fageda, l’empresa amb seu a Santa Pau que treballa per a la inclusió social i laboral de les persones. Ho ha estat per diversos motius: personals i col·lectius. Sense anar gaire lluny, l’empresa va recollir aquest desembre la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat. També aquest any s’ha inaugurat el nou projecte de la companyia, l’Escola Noima. En l’àmbit personal, ha estat l’any del relleu en la direcció i el seu fundador Cristòbal Colón s’ha jubilat. Precisament Colón, aquest 2024 ha rebut la Medalla de la Ciutat d’Olot i ha estat investit honoris causa per a la Universitat de Girona.
G: Gegantera
Aquest 2024 hem vist per primera vegada a la història com una dona portava els Gegants d’Olot. Es tracta de Sara Arbós, qui durant la festivitat de Corpus va sortir al carrer amb la gegantessa i va trencar motlles en una tradició que fins ara només parlava en masculí.
H: Hospital Olot i Comarcal de la Garrotxa
El centre sanitari garrotxí ha complert aquest any una dècada de vida en el nou edifici que es va inaugurar el 2014 al Pla de Dalt. Després de deu anys, el centre ha superat diversos reptes i n’ha encarat de nous per tal de continuar oferint servei a una població creixent a la comarca.
I: Itziar González
És un dels noms propis de la ciutat d’Olot aquest 2024. L’arquitecta barcelonina ha estat l’escollida per a capitanejar la regeneració del Nucli Antic, la qual ha començat aquest any amb l’obertura d’una oficina, la creació d’un marc legal i jurídic, i els primers contactes amb propietaris privats per a rehabilitar illes d’edificis del centre de la ciutat.
J: Joan Pijoan
El de La Fageda no ha estat l’únic relleu que s’ha viscut aquest 2024. El parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa també ha viscut canvis en la direcció. Xavier Puig, qui ha estat dècades dirigint l’ens garrotxí, va deixar lloc a un dels tècnics de la casa, Joan Pijoan.
L: Laila
El dijous 22 de febrer d’aquest any Olot vivia una jornada negre. Un home assassinava la seva dona en un domicili de l’avinguda Santa Coloma en un nou cas de violència de gènere. La Laila, de 37 anys, va ser el cinquè feminicidi del 2024 a Catalunya, una dada que en tancar l’any ja és de 20. En el cas de la capital de la Garrotxa, es van decretar tres dies de dol i es va fer un acte multitudinari l’endemà a les portes de l’ajuntament amb la presència de l’exconsellera, Tània Verge.
M: Maria Branyas
Aquest 2024, el món ha acomiadat la seva persona més vella, l’olotina Maria Branyas. El dilluns 19 d’agost, la superàvia de 117 anys va morir. Residia a la Residència Montsacopa i va ostentar el títol de persona més vella del món durant més d’un any. Branyas també va ser la vuitena persona més longeva de la història.
N: Nova piscina municipal coberta d'Olot
La futura piscina coberta d’Olot ha estat una de les qüestions que més s’han tractat aquest 2024. En primer lloc, perquè a l’estiu es va aprovar el projecte executiu amb la idea de començar les obres a principis del 2025. Però, en segon lloc, perquè el novembre la Generalitat va tombar el document per, sobretot, falta de justificació de la necessitat de l’equipament per la presència del Club Natació Olot a la ciutat. Tot plegat ha deixat a l’aire la construcció de la nova piscina. De moment, es manté als pressupostos del 2025 la partida d’1,1 milions d’euros prevista l'octubre passat per a l’inici de les obres, però es desconeix si la primera pedra es podrà posar el pròxim any.
O: Olot dels 39.000 habitants
A les acaballes del 2024 hem conegut que la capital de la Garrotxa frega els 39.000 habitants. Es tracta d’una xifra que confirma el creixement poblacional de la ciutat, tot i que amb més mesura. El creixement s’ha moderat (2,1%) respecte a l’any anterior (3,5%). Pel que fa a la Garrotxa, la comarca ja ha superat els 62.000 habitants.
P: Plaça Mercat d’Olot
L’equipament olotí ha celebrat aquest 2024 els seus deu anys. Ho ha fet amb una incògnita sobre la taula, la continuïtat del supermercat Mercadona a la planta baixa de l’edifici. Tot apunta que a principis del 2025 la cadena podria deixar la Plaça Mercat i posa punt final a una convivència que va ser clau per al naixement el 2014 d’un equipament que ha dinamitzat el centre de la ciutat.
Q: Quinzè títol CPA Olot
En matèria esportiva un dels èxits més destacats de l’any va ser, novament, per al CPA Olot. Les patinadores van aconseguir el passat setembre el quinzè títol mundial de la seva història. Ho van fer a Rímini, Itàlia, amb el ball “Mulla’t”.
R: Reforma de Montolivet d’Olot
Després de la piscina coberta, una de les altres qüestions més destacades de l’any ha estat el projecte de reforma del barri de Montolivet. Igual que la piscina, aquest també ha patit entrebancs. El març, l’Ajuntament explicava als veïns com seria la reforma i anunciava una consulta popular per al mes de juny per decidir si es tirava endavant la rehabilitació urbanística de la zona. L’oposició veïnal, però, va obligar el consistori a cancel·lar la votació i a iniciar un procés participatiu que ha posat fil a l’agulla aquest desembre.
S: Santi Roca
És el Garrotxí de l’Any. L’astrofísic va ser l’escollit per endur-se el guardó que entrega el Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot. Roca va imposar-se a Martina Puigvert i Jordi Sellas. Nascut a Sant Esteve d’en Bas i amb 37 anys, ha destacat per proposar a l'Agència Espacial Europea una missió espacial per descobrir què és la matèria fosca.
T: Teatre Principal d’Olot
És el lloc on Eva Durban va rebre aquest any les Ales a la Cultura, el principal guardó que entrega l’Ajuntament d’Olot en matèria cultural. La coreògrafa olotina va ser guardonada per la seva trajectòria en la creació i investigació de la dansa inclusiva.
U: Unió Esportiva Olot
En futbol, el nom propi és per a la Unió Esportiva Olot, qui aquest any ha aconseguit l’ascens a la Segona Federació. Va ser el 27 d’abril a Riudarenes, Girona. El conjunt de Pedro Dolera va empatar contra el Girona B i amb un punt en va fer prou per proclamar-se campió del grup 5 de la Tercera Federació i pujar directament a la quarta categoria del futbol estatal.
V: Variant d’Olot i les Preses
Segurament, el 2024 ha estat l’any més important en l’avenç d’una de les infraestructures més importants de la Garrotxa, la variant d’Olot i les Preses. La futura carretera que ha de treure el trànsit dels dos municipis i passar per la plana agrícola de la Vall d’en Bas ha travessat una línia de no retorn aquest any: la finalització del projecte constructiu. Després de dècades, fa poques setmanes s’entrava a la fase final d’un document que, fins ara, no havia existit i que és l’últim pas administratiu abans de la licitació de les obres, previstes per al 2025.
X: Formatge Garrotxa
Amb la X entre les seves lletres, el formatge tipus Garrotxa ha estat catalogat aquest 2024 amb la Indicació Geogràfica Protegida, un segell que entrega la Unió Europea i que pot suposar certs entrebancs als productors locals. Malgrat això i portar el nom de la comarca, aquest tipus de formatge només té un productor a la Garrotxa, Mas Claperol.
Z: Zona protegida de l’Alta Garrotxa
Coincidint amb l’última lletra de l’abecedari garrotxí del 2024, la zona de l’Alta Garrotxa ha estat una de les últimes notícies de l’any. Segons ha pogut saber NacióGarrotxa, la Generalitat vol declarar parc natural aquest espai garrotxí. Tot i que no és una qüestió imminent, l’administració catalana ja ho ha traslladat al Consorci de l’Alta Garrotxa i s’ha posat fil a l’agulla a explorar què significaria aquest fet històric.