22
d'octubre
de
2020, 20:46
Actualitzat:
23
d'octubre,
16:55h
La situació de la pandèmia a Catalunya no deixa d'empitjorar, mentre que altres territoris que es trobaven pitjor van encarrilant-la. D'acord amb les dades de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (Renave), ja es detecten més contagis a Catalunya que a Madrid, fins fa poc la regió d'Europa amb major incidència. A més, la gravetat està molt repartida: totes les comarques i municipis catalans de més de 20.000 habitants ja es troben en risc elevat de rebrot.
Tal com s'observa en el mapa superior, Madrid ja no és el focus de la pandèmia a l'Estat, havent-se reduït la ràtio setmanal de contagis dels quasi 440 positius per cada 100.000 habitants, fa un mes, a 155,3, situant-se gairebé en la mitjana estatal de 152,2. Sempre i quan es prenguin com a correctes del dades recopilades, les quals van protagonitzar una polèmica recent amb el ministeri de Sanitat. D'acord amb això, les quatre províncies catalanes se situarien en nivells d'incidència majors, sobretot Girona (231,2), però també Barcelona (203,1), Tarragona (190,1) i Lleida (172,4).
En conjunt, Catalunya és la quarta comunitat de l'Estat on la ràtio de positius setmanals és més elevada, amb 202,8 per cada 100.000 habitants, només per darrere de Navarra (433,3), La Rioja (267) i Aragó (230,1), amb dades d'entre el 12 i el 18 d'octubre, per deixar marge a que el retard en les notificacions no distorsioni massa el resultat.
Tal com es pot comprovar en el gràfic inicial, Catalunya se situava per sota la mitjana estatal des de mitjans d'agost, però, a partir de l'inici d'octubre l'increment de positius setmanals ha estat accelerat, fins al punt de superar la mitjana estatal el dia 8 i quedar ja per damunt de Madrid el 15. Curiosament, el canvi de mes ha suposat també un punt d'inflexió negatiu per a Navarra, Aragó i la Rioja, que prèviament milloraven lleugerament les respectives situacions, però no per a Madrid o Castella-la Manxa, que han seguit reduint la incidència les últimes setmanes.
Malgrat tot, en la darrera actualització de les dades del ministeri de Sanitat, la incidència recent de Madrid torna a créixer lleugerament, superant els 200 casos per 100.000 habitants i situant-se una mica per sota de Catalunya (225,2). Igualment, el percentatge de positius setmanals en les PCR, entre l'11 i el 17 d'octubre, és encara major a Madrid (14%) que a Catalunya (11,8%), cosa que indica que a la capital espanyol s'escapen més contagis no detectats i, per tant, la situació real podria estar més equilibrada o pitjor allí. Per altra banda, el 39,3% de llits UCI de Madrid estan ocupats per malats de Covid, per un 27,3% a Catalunya, tot i que aquesta ja es troba per damunt de la mitjana estatal (21,5%) i els malalts greus arriben amb algunes setmanes de retard respecte l'increment de contagis.
A nivell territorial, a més, la pandèmia s'ha estès més. A principis de setmana, hi havia dues comarques que no es trobaven en risc elevat de rebrot (índex EPG superior a 100), però ara ja no en queda cap, ja que l'Alta Ribagorça i el Palars Sobirà han entrat a aquest nivell. De fet, només aquestes dues comarques i l'Alt Camp presenten un índex de risc de rebrot inferior a 200, mentre que aquest està disparat al Pla de l'Estany (1.177,1), Osona (1.108,4) o les Garrigues (1.013,1). Igualment, cap municipi de més de 20.000 habitants té un risc de rebrot que no sigui alt, essent altíssim a Vic (1.708,9), Manlleu (1.706,6), Salt (1.657,2) o Palafrugell (1.556,2).
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, els contagis detectats, els PCR fets o, en el cas de les comarques, les hospitalitzacions o les defuncions, tot amb dades d'entre el 12 i el 18 d'octubre. L'Rt o velocitat de propagació mesura el nombre mitjà de persones infectades per cada persona infecciosa, mentre que el risc de rebrot es mesura per l'índex EPG, que combina l'Rt i la ràtio de positius recents. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
A la majoria de zones, a més, la situació és pitjor que a principis de setmana. El risc de rebrot ha crescut a 32 comarques, s'ha mantingut a una i s'ha reduït a 9, tal com es pot observar en el mapa inferior. On ha caigut més, durant els darrers tres dies, és a les Garrigues (-786,8), però també a la Segarra (-295,7) o el Pallars Jussà (-175,5), mentre que s'ha descontrolat sobretot al Pla de l'Estany (+511,5), la Garrotxa (+482,2), el Solsonès (+474,8) i la Cerdanya (+405).
A nivell municipal, és ara millor la situació a Santa Perpètua de la Mogoda (-350,7), Gavà (-230,4) i Igualada (-204,2) i nítidament pitjor a Salt (+604), Banyoles (+543,9), Olot (+515,2) i Vic (+421,4). En total, el risc de rebrot ha crescut a 46 d'aquests municipis, s'ha mantingut a 4 i ha baixat a 12, tot i que cal tenir en compte que encara no s'han notat els efectes de les restriccions imposades divendres passat, com el tancament de bars i restaurants, els quals haurien d'arribar a principis de la setmana vinent.
Tal com s'observa en el mapa superior, Madrid ja no és el focus de la pandèmia a l'Estat, havent-se reduït la ràtio setmanal de contagis dels quasi 440 positius per cada 100.000 habitants, fa un mes, a 155,3, situant-se gairebé en la mitjana estatal de 152,2. Sempre i quan es prenguin com a correctes del dades recopilades, les quals van protagonitzar una polèmica recent amb el ministeri de Sanitat. D'acord amb això, les quatre províncies catalanes se situarien en nivells d'incidència majors, sobretot Girona (231,2), però també Barcelona (203,1), Tarragona (190,1) i Lleida (172,4).
En conjunt, Catalunya és la quarta comunitat de l'Estat on la ràtio de positius setmanals és més elevada, amb 202,8 per cada 100.000 habitants, només per darrere de Navarra (433,3), La Rioja (267) i Aragó (230,1), amb dades d'entre el 12 i el 18 d'octubre, per deixar marge a que el retard en les notificacions no distorsioni massa el resultat.
Tal com es pot comprovar en el gràfic inicial, Catalunya se situava per sota la mitjana estatal des de mitjans d'agost, però, a partir de l'inici d'octubre l'increment de positius setmanals ha estat accelerat, fins al punt de superar la mitjana estatal el dia 8 i quedar ja per damunt de Madrid el 15. Curiosament, el canvi de mes ha suposat també un punt d'inflexió negatiu per a Navarra, Aragó i la Rioja, que prèviament milloraven lleugerament les respectives situacions, però no per a Madrid o Castella-la Manxa, que han seguit reduint la incidència les últimes setmanes.
Malgrat tot, en la darrera actualització de les dades del ministeri de Sanitat, la incidència recent de Madrid torna a créixer lleugerament, superant els 200 casos per 100.000 habitants i situant-se una mica per sota de Catalunya (225,2). Igualment, el percentatge de positius setmanals en les PCR, entre l'11 i el 17 d'octubre, és encara major a Madrid (14%) que a Catalunya (11,8%), cosa que indica que a la capital espanyol s'escapen més contagis no detectats i, per tant, la situació real podria estar més equilibrada o pitjor allí. Per altra banda, el 39,3% de llits UCI de Madrid estan ocupats per malats de Covid, per un 27,3% a Catalunya, tot i que aquesta ja es troba per damunt de la mitjana estatal (21,5%) i els malalts greus arriben amb algunes setmanes de retard respecte l'increment de contagis.
A nivell territorial, a més, la pandèmia s'ha estès més. A principis de setmana, hi havia dues comarques que no es trobaven en risc elevat de rebrot (índex EPG superior a 100), però ara ja no en queda cap, ja que l'Alta Ribagorça i el Palars Sobirà han entrat a aquest nivell. De fet, només aquestes dues comarques i l'Alt Camp presenten un índex de risc de rebrot inferior a 200, mentre que aquest està disparat al Pla de l'Estany (1.177,1), Osona (1.108,4) o les Garrigues (1.013,1). Igualment, cap municipi de més de 20.000 habitants té un risc de rebrot que no sigui alt, essent altíssim a Vic (1.708,9), Manlleu (1.706,6), Salt (1.657,2) o Palafrugell (1.556,2).
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, els contagis detectats, els PCR fets o, en el cas de les comarques, les hospitalitzacions o les defuncions, tot amb dades d'entre el 12 i el 18 d'octubre. L'Rt o velocitat de propagació mesura el nombre mitjà de persones infectades per cada persona infecciosa, mentre que el risc de rebrot es mesura per l'índex EPG, que combina l'Rt i la ràtio de positius recents. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
A la majoria de zones, a més, la situació és pitjor que a principis de setmana. El risc de rebrot ha crescut a 32 comarques, s'ha mantingut a una i s'ha reduït a 9, tal com es pot observar en el mapa inferior. On ha caigut més, durant els darrers tres dies, és a les Garrigues (-786,8), però també a la Segarra (-295,7) o el Pallars Jussà (-175,5), mentre que s'ha descontrolat sobretot al Pla de l'Estany (+511,5), la Garrotxa (+482,2), el Solsonès (+474,8) i la Cerdanya (+405).
A nivell municipal, és ara millor la situació a Santa Perpètua de la Mogoda (-350,7), Gavà (-230,4) i Igualada (-204,2) i nítidament pitjor a Salt (+604), Banyoles (+543,9), Olot (+515,2) i Vic (+421,4). En total, el risc de rebrot ha crescut a 46 d'aquests municipis, s'ha mantingut a 4 i ha baixat a 12, tot i que cal tenir en compte que encara no s'han notat els efectes de les restriccions imposades divendres passat, com el tancament de bars i restaurants, els quals haurien d'arribar a principis de la setmana vinent.