Les festes de Nadal s’han acabat i toca dir adeu a les vacances. Tot i això, començar un any nou sempre ajuda a tornar a la rutina. Per motivar-nos, també recorrem a una pràctica ben comuna quan canviem d’any: les llistes de propòsits. Els més habituals, per exemple, són anar al gimnàs, llegir més, passar més temps amb la família, menjar més bé o aprendre un idioma. I, malgrat que al cap d’unes setmanes alguns dels objectius cauen en sac foradat per la falta de força voluntat o de temps, al final n’acabem complint uns quants. Per això, sempre és bo i necessari tenir propòsits.
Avui dia n’hi ha de tota mena, de vitals i de més concrets. Normalment, però, fan referència a hàbits relacionats amb la salut. I com que la salut de la llengua ara mateix és delicada, també és bon moment per fer propòsits a favor del català per al 2025. El Govern i la Conselleria de Política Lingüística han de vetllar per la llengua, però els ciutadans també hem d’emprendre accions individuals. És a dir, fer canvis en el dia a dia que, si tots els complim, poden contribuir a capgirar la situació del català i a preservar la llengua. Vet aquí deu propòsits per començar a aplicar aquest any.
1. No girar la llengua
Sense cap mena de dubte, mantenir el català és el principal repte del 2025. Tothom ha canviat de llengua alguna vegada sense ser-ne conscient. Fins i tot qui fa activisme pel català. La qüestió és adonar-se’n, rectificar i posar-hi remei. Començar una conversa amb un bon dia, adreçar-se sempre en català als comerços, a les empreses, a les entitats, a les associacions i a les administracions i entendre el català com una llengua d’integració i de benvinguda i compartir-la amb els nouvinguts són petits gestos que serveixen per normalitzar l’ús social de la llengua i, per tant, salvar el català. Així doncs, el desafiament dels catalanoparlants, tal com proposa el col·lectiu Mantinc el Català, és no girar la llengua i mantenir el català amb tothom i a tot arreu, malgrat les discriminacions lingüístiques constants als comerços o a la sanitat.
En aquest sentit, el Consorci per a la Normalització Lingüística va crear fa uns anys la campanya 21 dies. D’entrada en català, que recentment ha arribat a Terrassa, amb vídeos protagonitzats per l’actor Pere Arquillué i el cantant Lildami, en què demanen als ciutadans de “mirar de parlar en català 21 dies seguits —segons els experts, és el temps que cal per modificar un costum— amb tothom, sigui del color de pell que sigui, és igual com vagi vestit, vingui d’on vingui; primer parlar en català amb tothom”.
2. No tenir prejudicis lingüístics
Per aconseguir no girar la llengua, però, abans hem d’evitar els prejudicis lingüístics. Per això, cal tenir ben clar i ben present que el català no és una llengua inferior ni de segona ni minoritària. La situació de desigualtat i desavantatge del català respecte del castellà prové d’unes polítiques lingüístiques de l’Estat espanyol que ens han fet creure que no és una llengua vàlida per a tot. Per tant, decidir abandonar el català i canviar-se al castellà per caure bé, per encaixar, per arribar a més gent o per vergonya és una pràctica molt habitual avui dia, sobretot entre els creadors de continguts i a les xarxes socials, que és urgent erradicar. Així doncs, per capgirar aquesta tendència cal deixar de banda els complexos i fer anar la llengua en tots els àmbits de la vida, però sobretot en el social. En definitiva, es tracta de fer que el català sigui útil i indispensable per anar a tot arreu.
3. Defugir dels castellanismes
Ja és ben sabut que vivim una davallada significativa de l’ús social del català i que el castellà predomina al carrer. Ara bé, en molts casos el castellà també entra directament a les cases dels catalanoparlants, de vegades fins i tot sense adonar-nos-en. Perquè potser no hi entra en forma de conversa, però sí a partir de barbarismes no tan assenyalats com vale i pues. El cas és que avui dia encara fem servir molts castellanismes encoberts i sigil·losos. D’una banda, hi ha els que tenim tan interioritzats que ja donem per fet que són normatius en català. I, de l’altra, els que ens pensem que són correctes perquè surten al diccionari, sense aturar-nos a pensar que possiblement en català tenen un significat totalment diferent que en castellà, de manera que els fem anar malament. Per això, és important detectar-los i anar-los evitant per fer passes a favor del català.
4. Evitar les errades més freqüents
Les interferències del castellà, de fet, són una de les principals causes de l’empobriment del català. Tot i això, les ultracorreccions o hipercorreccions que els mestretites escampen a tort i a dret per les xarxes tampoc no fan cap de favor als catalanoparlants, que, com ja hem vist, cada vegada se senten més insegurs i acomplexats a l’hora de parlar la llengua. Amb tot, les errades més freqüents en català són confondre els verbs mirar i veure o provar i tastar, els mots caixa i capsa o olor i pudor i adjectius com gran i gros, com també l’ús del gerundi de posteritat o de la preposició davant de complement directe. Al capdavall, però, sempre s’ha de tenir present la premissa que cal diferenciar entre normatiu i correcte, atès que no són pas sinònims, que hi ha vida més enllà de la dicotomia correcte/incorrecte i que la llengua col·loquial és tan important com l’estàndard si volem mantenir viu el català.
5. Mirar pel·lícules i sèries en català
De mica en mica, anem tenint disponibles més pel·lícules i sèries en català. Seguint la línia de l’anterior legislatura, en què es van triplicar els recursos per a l’audiovisual en català, el Govern actual es planteja mesures que van des de potenciar l’ús social del català fins a incrementar-ne la presència a les plataformes audiovisuals. Avui dia, Prime Video, Filmin, HBO i Disney+ ja ofereixen títols en català. A més, també s’ha apostat per la producció de pel·lícules en català, com ara La casa en flames i El 47, que han batut rècord d'espectadors. D’altra banda, la CCMA també treballa en aquest sentit amb la creació de la plataforma 3Cat i del canal SX3, en què hi ha disponibles sèries en català com La Patrulla Peluda i Bola de Drac. Així doncs, veiem que ja no hi ha excusa per no consumir pel·lícules i sèries de tota mena i per a tots els públics en català.
6. Escoltar música en català
Els últims anys ha proliferat la música en català, sobretot en l’àmbit del pop urbà. Artistes com Mushkaa, Julieta, Maria Hein o Maria Jaume i grups com The Tyets i Figa Flawas encapçalen l’auge de la música urbana en català. Aquest canvi de paradigma ha fet que ara s’escolti més música en català, sobretot entre els joves, perquè abans ni tan sols existia la música urbana catalana. A banda, les ràdios abans tampoc no apostaven per aquesta mena de música i, ara, en canvi, en posen a tota hora. Per conèixer aquesta nova onada musical catalana, tenim el documental La banda del pati, que captura l’essència de la nova generació d’artistes que protagonitzen l’èxit de l’escena, sense oblidar els més veterans.
7. No caure en la moda dels anglicismes
Aquesta nova onada musical catalana, però, també fa servir anglicismes en les cançons, i sovint defensen que és un reflex de la societat actual. En gran part és veritat, perquè sembla que el fenomen d’adoptar paraules de l’anglès no té retop. Si bé és cert que avui dia s’han integrat a la societat manlleus de l’anglès per la impossibilitat d’adaptar-los, en general hi ha molts termes que ja tenen la forma corresponent en català. Sigui a partir de formes alternatives, de la incorporació de la forma original sense cap modificació o de l’adaptació de la forma original al sistema lingüístic, com bé s’explica al Termcat, que s’encarrega d’aquesta tasca. Així doncs, el fenomen dels anglicismes en certa manera és evitable, de manera que cal buscar l’alternativa en català sempre que sigui possible.
8. Transmetre la llengua de generació en generació
Juntament amb la moda dels anglicismes, també hi ha la moda d’educar els fills en una llengua que no és la pròpia ni tampoc la del lloc on viuen. És a dir, pares catalans que viuen a Catalunya i que eduquen els fills en anglès. Aquest fenomen fa que la transmissió lingüística intergeneracional del català vaig caient en picat. De fet, actualment es manté a la corda fluixa a escala dels Països Catalans. Malgrat tot, és cert que a Catalunya encara no perilla i que al País Valencià s’ha recuperat una mica els últims 20 anys, però a les Balears ha disminuït considerablement i a la Catalunya Nord pràcticament ha desaparegut, com apunta Joan M. Serra al llibre L'ús parlat del català: en un tombant decisiu. Ara bé, si es continuen estenent pràctiques com ara pares que parlen en català als fills, però fora de casa parlen en castellà, o pares que parlen en anglès als fills, però fora de casa parlen en català, la transmissió lingüística intergeneracional es trencarà definitivament arreu.
9. Tenir les noves tecnologies en català
Ara com ara, el món digital, des de les noves tecnologies fins a les xarxes socials, copa tota l’atenció de la població, sobretot del segment format pels joves. Per això, cal que a les noves tecnologies —ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, electrodomèstics i robots—, les plataformes i les xarxes socials hi hagi presència de català. En aquest sentit, ja hi ha la iniciativa AINA, un projecte d’intel·ligència artificial i tecnologies del llenguatge que té com a objectiu potenciar el català en el món digital. En aquest sentit, també es van impulsant iniciatives per normalitzar la llengua catalana a internet, com per exemple beques per a creadors de contingut.
10. Seguir divulgadors de llengua a les xarxes
Entre els creadors de contingut catalans que han guanyat aquestes beques hi ha Oriol Pérez Fernàndez, filòleg tortosí i creador del compte Lo parlar tortosí a Instagram, X, TikTok i Facebook, en què fa divulgació de les variants del català, principalment del tortosí. Pérez, però, no és l’única persona que fa divulgació del català a les xarxes. Avui dia tenim un bon grapat de comptes que s’hi dediquen, com ara La Filòloga de Guàrdia, El Xitxo del Cabanyal, Parlars Mallorquins i Jo Aprenc Català. Moltes persones pensen que aprendre català a partir dels creadors de contingut és pràcticament impossible, però realment és una manera innovadora de fomentar i familiaritzar-se amb la llengua. Amb tot, tampoc no hem d’oblidar experts en llengua com Pau Vidal i Gerard Furest, que s’encarreguen de lluitar a favor del català a la xarxa X.