Pedro Sánchez compareix avui al Congrés per explicar les actuacions del seu govern davant la crisi migratòria a Ceuta. Uns incidents a la frontera que han alarmat la població de l'enclavament espanyol al nord d'Àfrica (que no és precisament procliu a les seves idees), que han constatat la instrumentalització que el Marroc fa de la gestió fronterera, i també la insolidaritat entre els socis de la UE. Els discursos de la dreta i l'extrema dreta contra els immigrants (irregulars o no) i els seus drets han fet, mai millor dit, el seu agost. El to de les manifestacions en defensa de l'espanyolitat de Ceuta convocades ahir arreu de l'Estat ho va fer evident.
Sánchez ha anat tard, els seus ministres han donat mostres de descoordinació, i el darrer episodi -l'informe policial enviat a l'Audiència Nacional que incrimina el Marroc- genera un problema evident a la diplomàcia espanyola, que fins ara havia evitat escalar la situació amb els marroquins, un aliat tan necessari com poc confiable. Ahir el seu govern intentava rebaixar-ne la importància i, de pas, tapar el desgavell -o la insubordinació- al ministeri de l'Interior.
Dilluns, a l'entrevista a la Cadena Ser, vam escoltar un president noquejat, a la defensiva i que supurava per la ferida dels atacs polítics, judicials i mediàtics de la dreta. Sembla talment com si el president espanyol, políticament superat des que va esclatar el cas Zapatero, vulgui esgotar la legislatura sense una missió clara. Que no ho faci perquè tingui algun projecte o idea per resoldre problemes com el que es planteja a Ceuta, sinó només per no donar abans d'hora la presidència a la dreta que, si ho acaba fent, arribarà a la Moncloa de bracet de l'extrema dreta. Hi ha molts motius -sobretot a Catalunya- per voler que això no passi, però la proposta ha de valer la pena.
Els ciutadans són prou madurs per entendre que les situacions són complexes, els problemes multicausals i que no hi ha solucions màgiques ni jugades mestres que valguin. Però els polítics han de transmetre determinació, solvència i iniciativa. I això val pel que passa a Ceuta i pel que passa a Manresa. En el debat migratori l'extrema dreta no té ni tindrà cap escrúpol i el barrejarà tant com pugui amb la delinqüència. Ho farà amb les mentides que calgui (com ara dir que els detinguts a Manresa eren menors no acompanyats en situació irregular quan són tots dos nascuts a la capital del Bages i un d'ells és de pares catalans) intentant atiar baixes passions, tal com ens recorda Pep Martí en el seu article d'opinió.
L'obligació democràtica dels governants que, sense renunciar al benestar, l'endreça i la seguretat per tothom, no volen una societat presidida per l'odi i el dolentisme, és projectar més empatia i proposta que soroll. Quan va de crispació i de manipulació, la dreta sempre en sap més.
Avui no et perdis
- ERC i Junts, dues cares sobre el repartiment dels migrants de Ceuta; per Lluís Girona.
- Internament en règim tancat per als dos menors detinguts per l'homicidi a Manresa; per Neus Climent.
- Entrevista a Lakshmi Roset: «El debat de l'escorxador de Moià va desaparèixer sota una allau de masclisme»; per Pere Fontanals.
- L'Estat demana debatre l'oficialitat del català a Europa més d'un any després; per Lluís Girona.
- La Meva Salut permetrà als familiars gestionar els perfils de les persones grans; per Neus Climent.
El passadís
Els inicis de curs acostumen a anar acompanyats de reunions més o menys solemnes per part dels partits, sempre amb una roda de premsa posterior per marcar les prioritats i les estratègies dels mesos que venen. En el cas de Junts, però, sembla que s'estigui imposant la discreció en tots els moviments. Carles Puigdemont continua sense oferir cap roda de premsa -ni tan sols l'aval europeu a l'amnistia va motivar una compareixença per respondre preguntes-, i les reunions d'arrencada de temporada s'estan fent sense publicitat. Aquest dimecres, com vam explicar a Nació, es va citar la permanent, i aquest dijous està previst que ho faci la direcció. El debat de política general, el retorn del líder a l'exili i la crisi de Ceuta formen part de l'agenda. No hi ha previstos canvis imminents a la cúpula, però no se'n poden descartar quan passin unes eleccions municipals que no s'afronten amb bones perspectives.
Vist i llegit
Una de les mesures que, de cara al nou curs, ha pres el govern a les escoles és reduir la presència de la IA entre els alumnes per evitar que li deleguin cerques i tasques que han d'aprendre. El fet és que la IA pot millorar espectacularment el resultat immediat dels alumnes i, alhora, empitjorar el seu aprenentatge real si els estalvia l'esforç necessari per pensar. Sobre això va l'article que, a El País, escriu l'economista i exdiputat de Cs al Congrés Toni Roldán. Tanca l'article amb un bon paral·lelisme: Steve Jobs imaginava que tots podríem tenir un Aristòtil personal que ens ajudés a pensar com Alexandre el Gran, però el risc és convertir-lo en algú que simplement ens fa els deures. El podeu llegir aquí.
La cançó
L'arrencada del curs, amb el debat de la immigració i la xenofòbia al centre, no és agradable i no va malament posar-hi una mica de bon humor. En aquest cas amb una banda que va durar poc -i que va tenir un retorn efímer fa dos anys- i que lideraven Francesc Ribera Titot, de Brams, i Joan Reig, dels Pets. El grup, actiu entre 2000 i 2013, es deia Mesclat i tenia un compromís insubornable amb el folk, la festa, i el país. Com goses? és una forma contundent i divertida de fer un al·legat contra el racisme i la seva estupidesa.
