Cap de setmana de caos a Rodalies. És fàcil escoltar als comentaris de cafè la murrieria de que la notícia ja és la normalitat en el servei i no pas les incidències. Ens hi hem acostumat, però no ho podem entomar com si res perquè els ciutadans tenim dret a unes infraestructures i un transport públic digne. I el servei de Renfe i Adif no ho és.
Aquest cap de setmana de Carnestoltes, i per tant de més moviment de gent amunt i avall amb la comarca del Garraf i Sitges o Vilanova com a punts neuràlgics, i afectacions per obres a Sant Vicenç de Calders, Renfe havia previst un reforç que va desactivar. Ho va fer per problemes tècnics i per una vaga encoberta de maquinistes queixosos de com se'ls organitza el treball i que se suma als recels que provoca el traspàs a la Generalitat. Ahir al migdia, s'hi van sumar actes vandàlics a l'estació de Vilanova que van obligar a limitar-ne l'accés.
La xarxa de Rodalies de Barcelona està estressada. Fa mig segle que no s'amplia, acusa una manca d'inversió crònica per part de l'Estat que fa anys que és incapaç d'executar les inversions que es negocien i consignen als pressupostos, i no pot atendre les demandes d'una població i un turisme en augment.
Quan el problema no és laboral és d'obres que s'allarguen més del previst (la Sagrera acumula 15 anys, quinze!, de retards), d'una catenària que cau o s'incendia o de robatori de coure. El cas, però, és que ni Renfe (a qui es va renovar la concessió fins a l'any 2035) ni Adif són capaces de redreçar mínimament la situació i que no es veu, i mai millor dit, llum al final del túnel. A molt estirar pedaços. Veurem que passa avui, quan s'ha de començar a recuperar la normalitat amb l'entrada en servei del túnel de Roda de Barà després de cinc mesos de tall al corredor sud del país.
L'Estat gestiona, bàsicament, tres assumptes que tenen incidència directa en la vida dels catalans. La Renfe i la xarxa ferroviària, que també té dèficits en els mitja distància, les freqüències de l'alta velocitat o l'increïble retard del corredor mediterrani, és la principal. Però també del govern espanyol en depèn el número de jutges i fiscals destinats a Catalunya, un dels territoris amb més mancances de l'Estat. El dèficit que explica el tap judicial per afrontar la multireincidència. I, en tercer lloc, l'administració tributària, que ben aviat s'hauria de fusionar amb la catalana per ser controlada per la Generalitat en el marc d'un canvi de paradigma en el model de finançament. Amb el que se'n surten millor és cobrant impostos.
El traspàs "integral" de Rodalies s'ha de resoldre aquesta legislatura després que ERC i Pedro Sánchez ho pactessin en el marc de la investidura. S'hi ha començat a treballar i algunes coses ja no estan anant al ritme previst. Fa més de vuit anys que el PSOE -i, per tant, el PSC, que va tenir el ministeri de Transports amb Raquel Sánchez- governa Espanya i, en el que és un monument a la incompetència, no se n'ha sortit tot i la pressió social i dels partits sobiranistes quan han tingut força a Madrid. Escudar-se en l'herència (nefasta, és ben cert) rebuda del PP, en la conflictivitat laboral (quin paperot CCOO i UGT avalant protestes pel traspàs), o en la dificultat per executar obres és cada cop menys creïble.
Illa va arribar al Govern amb la idea d'"unir i servir". Unir volia dir "normalitzar" i girar full del procés encara que no quedi clar fins on ha d'arribar l'autogovern català i com desfer el nus; i servir era posar al dia els serveis públics després del que va qualificar de "dècada perduda" independentista. Els trens que cada dia usen centenars de milers de persones per anar a treballar, a estudiar o a passar un dia d'oci mereixen que el president lideri i alci una veu rotunda i exigent amb el govern espanyol.
Junts posa un peu al Madrid del poder; per Oriol March.
Dades: Si els milmilionaris perdessin el 99,9% de la seva riquesa... encara serien de l'1% més ric; per Ona Sindreu Cladera.
Entrevista a Núria Montserrat: «Cal fer compatible la internacionalització amb l'ús del català a la universitat»; per Eulàlia Galante i Bernat Surroca.
Sensellar expulsats de l'aeroport: l'última conseqüència d'un desacord polític; per David Cobo.
- Entrevista a Ferran Torrent: «La dana ha mostrat que la classe política valenciana no pinta una merda a Madrid»; per Pep Martí.
El passadís
Hi ha frases icòniques. Fa uns dies es complien just els 20 anys del "vostès tenen un problema i es diu 3%" que Pasqual Maragall, aleshores president, va etzibar a Artur Mas al Parlament a costa dels casos de corrupció de CDC. Divendres, al ple de Barcelona, els comuns collaven Jaume Collboni amb les mesures per reconduir l'emergència habitacional a Barcelona i, entre altres assumptes, lamentaven que no fos proactiu a l'hora de fer complir les sancions als promotors que no destinen el 30% a habitatge protegit. "Vostès tenen un problema i es diu 30%", va dir-li la líder municipal dels comuns, Janet Sanz. L'andanada a Collboni, que va provocar remor de veus al plenari, no va ser espontània. S'havia treballat internament, amb converses amb altres companys i a partir de la inspiració inicial d'una Ada Colau que, segons Jaume Asens, a qui hem entrevistat aquest cap de setmana, encara té molt a dir.
Vist i llegit
L'etapa posterior a la Segona Guerra Mundial va ser de gran creixement econòmic a Europa occidental. Per això, i davant el temor al "contagi" comunista, les democràcies liberals van fer possible l'estat del benestar. Margaret Thatcher, primera ministra del Regne Unit a la dècada dels vuitanta, va ser la primera que el va qüestionar i desmuntar amb unes polítiques neoliberals agressives que van provocar conflictes. Tenia caràcter i no es va arronsar fins que va plegar quan els seus la van deixar sola en la defensa d'una taxa fiscal única obviant les rendes.
Fa mig segle que va fer-se amb el lideratge conservador i la seva figura encara aixeca passions i és objecte d'estudi. Rafael Ramos, corresponsal de La Vanguardia al Regne Unit, publicava ahir un curiós reportatge sobre la infància i orígens de la Dama de ferroque ajuden a entendre el personatge. "Els partidaris de la psicoanàlisi diuen que ella menyspreava la domesticitat de la seva mare (“a 15 anys ja no tenia res a dir-li"), en qui hi veia reflectit l'Estat del benestar, i per això el va desmantellar", escriu.
El nom propi
Avui s'inaugura a la Fira de Barcelona el Mobile World Congress, el certamen més important que acull la ciutat (s'esperen més de 100.000 visitants) i una de les de més impacte mundial. Ahir ja es van fer la benvinguda a congressistes i autoritats. Aquest any la intel·ligència artificial i les seves aplicacions centraran l'atenció i us explicarem les novetats i també la presència d'empreses catalanes.
La cara de la fira és John Hoffman (Michigan, EUA, 1957), un arquitecte que ha fet carrera en diverses empreses tecnològiques i que és el president de la GSMA, la patronal de la telefonia mòbil. Malgrat les tensions i les pressions perquè la mostra deixés Barcelona i anés a Madrid o a alguna altra capital, Hoffman està encantat amb el nostre país. El MWC tindrà un impacte positiu en els hotels, els restaurants o els taxis aquesta setmana, però sobretot ha de continuar ajudant a transformar la nostra economia i atreure empreses de valor afegit.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.