Ja tornem a ser aquí! I, una vegada més, podem constatar que els estius han deixat de ser tranquils, si més no informativament. Des que vam tancar la paradeta del Despertador per fer vacances hem tingut un eclipsi, una crisi de primer nivell a Ceuta, la constatació que a Catalunya hi ha problemes en matèria d'ensenyament -l'error de les proves PISA és catedralici-, els incendis han atemorit Barcelona, La Roja ha guanyat el segon Mundial de la història gràcies a vuit jugadors del Barça i la policia nacional continua actuant de manera desproporcionada quan hi ha estelades pel mig. Si heu anat entrant regularment a Nació, ja haureu vist que no ens hem avorrit (al contrari!) i que amb la sèrie d'entrevistes Catalunya Last Call hem anat dibuixant escenaris de futur. Les últimes són a Xavi Domènech i Enric Juliana. 

Tampoc ho farem en el curs que tot just ha arrencat. Un curs que estarà marcat per dues eleccions: les municipals, que tenen data fixada -seran el 23 de maig-; i les espanyoles, que encara no tenen data. L'única incògnita és saber si seran abans de les locals -és a dir, si Pedro Sánchez decideix assumir el cost de la seva gestió abans que els barons i els alcaldes-, o si el líder del PSOE estira el calendari al màxim esperant un tomb a les enquestes. La crisi a Ceuta, de moment, l'està tenallant: ha reaccionat tard, amb un comandament únic que es va posar en marxa 26 dies més tard de l'arribada massiva de migrants, i s'han fet evidents les discrepàncies entre els pesos pesants Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska. 

I a Catalunya? Salvador Illa promet que "anirà per feina" en un curs que preveu "ple de soroll", perquè ja se sap que quan hi ha eleccions tot costa més i resulta més car. Amb pressupostos aprovats, això sí, la vida és més senzilla malgrat els problemes en la gestió. El gran repte per al president de la Generalitat serà complir amb els compromisos adquirits, cap de tan rellevant com el del finançament, que està pendent d'un consell de política fiscal i financera suspès a finals de juliol i previst per a finals d'aquesta setmana. De moment, Illa posa el focus en la gestió forestal, en la batalla contra la crisi climàtica -les tempestes a Tarragona van causar la mort de dues persones- i prova d'enfocar quin serà el llegat del seu primer mandat. 

Hi tindrà incidència, segur, com arrenqui el curs escolar. Pel primer dia, 8 de setembre, ja hi ha convocada una vaga de mestres, i el fracàs de l'acord amb el sindicat USTEC indica que hi ha alguna cosa més que una crisi de representativitat. En les últimes setmanes ha emergit l'Assemblea Educativa de Catalunya com a actor clau; si voleu saber-ne més, recupereu la peça de Gerard Mira. Educació al marge, Illa sap que el Govern s'ha de posar les piles en matèria d'habitatge: no hi ha solucions màgiques ni receptes senzilles, però els preus continuen alts, els sous amb prou feines creixen i qui vagi al supermercat sap que la vida continua pujant de preu. 

La tardor també estarà marcada pel que passi amb Carles Puigdemont: podrà tornar a Catalunya? La prudència és extrema a Junts, un partit fet a imatge i semblança del seu líder i que, per tant, té un futur lligat a la trajectòria de l'expresident de la Generalitat. També se sabrà si Oriol Junqueras podrà ser candidat d'ERC a la Generalitat, com desitja i verbalitza des de fa mesos. Tots dos hauran de competir amb Sílvia Orriols, còmoda amb el debat migratori obert per la crisi a Ceuta però amb entrebancs en la gestió municipal, fins i tot per trobar glossador. El primer estadi, això sí, serà la Diada: l'estelada ha recuperat l'orgull després de l'agressió a un menor al camp de l'Elx, però continua sense tenir la capacitat tractora del procés. Us ho anirem explicant. Sant tornem-hi!

Avui no et perdis

• Primícia: La Generalitat no sap quants pisos protegits a Catalunya són de propietat i quants de lloguer; per David Cobo.
• Més atenció a la diversitat i reforços per a les direccions: les novetats del retorn a l'escola; per Gerard Mira.
• De la taca ultra a Alemanya a les «midterm» de Trump: cinc punts calents al món per tancar l'any; per Pep Martí Vallverdú.
• Reportatge: Tenir cura d'una persona amb Alzheimer: «Fa sis anys que no tinc marit»; per Natàlia Pinyol.
• Entrevista a Sergi Belbel: «Som un país de grans actors, però, sobretot, de grandíssimes actrius»; per Guillem Maneja Juvanteny.

El passadís

El poble de Figuerola (a l'Alt Camp) va recordar i celebrar dissabte la figura del periodista Ramon Barnils ara que s'han complert els 25 anys de la seva mort. Barnils va instal·lar-s'hi i va passar-hi els seus darrers dies. En acabar es va descobrir una placa que s'instal·larà a la façana de la casa on vivia i el seu fill Ton va explicar un detall ben curiós del seu llegat. Per l'especial relació que, malgrat que era un àcrata, tenia amb la comunitat de monjos de Poblet, el seu fons documental es va dipositar a l'Arxiu Montserrat Tarradellas Macià que acull el monestir.

Entre els fons de personalitats del país que acull, a més del de l'expresident i el seu, hi ha el del també periodista Carles Sentís, que va morir centenari i amb qui Barnils es va enfrontar sense embuts i amb articles punyents pel seu passat d'espia franquista. La casualitat (se suposa) ha fet que ara les caixes de fons documental de tots dos periodistes estiguin juntes. Potser és un subtil homenatge a la traça que tenia Tarradellas, un gegant de la política catalana del segle XX, per arribar a acords.   

Vist i llegit

Al futbol professional no tot són flors i violes i també hi ha problemes de salut mental i addiccions. És ben interessant, per atansar-se a aquesta dura realitat i a com ho gestiona l'esport d'elit, recuperar l'entrevista de Francisco Cabezas ahir a El Periódico a l'excapità de l'Espanyol Toni Soldevilla, un contundent central de l'Hospitalet que va formar part del millor planter blanc-i-blau dels darrers anys. Després d'anys de silenci i de treball per sortir del pou, Soldevilla repassa com s'ho va treballar per arribar i explica que "tenia un problema d'addicció i el tindré la resta de la meva vida". La podeu llegir aquí.

Pilota a l'olla

I sense deixar el futbol avui estarem pendents del Barça, que juga al Camp Nou contra el Rayo Vallecano. Per ara el club no se'n surt d'incorporar el davanter centre Julián Álvarez -l'Atlètic de Madrid no vol vendre- i ahir va tancar la incorporació del brasiler Gabriel Jesús, punta de l'Arsenal de preu assequible, que s'adapta bé a l'estil de Hansi Flick però que ha passat un viacrucis de lesions. A l'espera d'un canvi sobtat amb l'argentí, si la temporada arrenca amb l'actual plantilla veurem si n'hi ha prou amb les arribades del brasiler i de l'alemany Karim-David Adeyemi i l'anglès Anthony Gordon. Aquests últims ja fa setmanes que es van incorporar i fins ara han deixat bones sensacions tot i que no han arribat al nivell de Raphinha, que ara fa de davanter centre. L'objectiu és guanyar la Champions a més de la Lliga.