09
d'agost
de
2023, 12:39
Actualitzat:
19:55h
La sala de vacances del Tribunal Constitucional, que assumeix qüestions urgents durant el mes d'agost en període estival, ha tombat els recursos d'empara presentats per l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín contra la seva ordre de detenció i pels delictes de malversació agreujada i desobediència. La decisió s'ha pres per dos vots a un, de manera inèdita sense passar pel ple, gràcies a dos magistrats conservadors que han aprofitat la seva majoria en estiu: Concepción Espejel -de l'òrbita del PP i sempre posicionada contra el procés- i César Tolosa. La progressista Laura Díez ha votat en contra.
Els dos magistrats conservadors han decidit tombar el recurs sostenint que no s'han violat els drets fonamentals de Puigdemont ni de Comín. La magistrada progressista, en canvi, ha emès un vot particular defensant que sí que s'hauria d'admetre el recurs d'empara. A més, ha censurat que s'hagi pres la decisió en la sala de vacances i sense esperar al ple, per no ser "urgent" la decisió sobre la suspensió de les mesures cautelaríssimes. En el seu vot particular, apunta que la decisió s'aparta "per primera vegada" de la pràctica seguida pel tribunal amb relació als recursos d'empara, que sempre s'han portat al ple.
És rellevant recordar que el ple del Constitucional, des de la seva última renovació el passat mes de gener, compta amb una majoria progressista, al contrari de la conservadora sala de vacances. De fet, aquesta és una decisió sense precedents, perquè en els últims sis anys el ple del tribunal ha acordat per unanimitat l'admissió dels recursos relatius a l'1-O, per tenir transcendència constitucional. La Fiscalia del TC a hores d'ara ja ha anunciat que recorrerà la maniobra inèdita, i pe tant es forçarà que el debat es faci en el ple.
En el recurs, tant Puigdemont com Comín van al·legar que consideraven vulnerats els seus drets a tutela judicial efectiva, al jutge ordinari predeterminat per llei, i a un procés amb totes les garanties. Tots dos van insistir amb el fet que compten amb immunitat per ser eurodiputats, per la qual cosa consideren "evident" que una ordre nacional de detenció seria incompatible amb la seva immunitat.
En els 10 folis de la sala de vacances, els dos magistrats conservadors critiquen que els dos dirigents independentistes qüestionin de nou la competència del Suprem i la idoneïtat de Llarena per dictar resolucions. "Aquestes queixes no són sinó una reiteració d'altres invocades en anteriors recursos d'empara interposats pels mateixos recurrents", assenyalen.
La inadmissió del recurs confirma així la decisió del jutge instructor del procés al Suprem, el magistrat Pablo Llarena, d'ordenar la detenció dels dos eurodiputats de Junts i el seu processament pels dos delictes de desobediència i malversació agreujada en el marc de la revisió que va efectuar després de l'entrada en vigor de la reforma del codi penal, pactada entre el PSOE i ERC, i que va suposar la derogació del delicte de sedició pel qual s'investigava Puigdemont en un inici.
El passat mes de juny, la sala d'apel·lació del Suprem va confirmar la decisió de Llarena quan va desestimar els arguments de les defenses, que demanaven anul·lar el processament, i van confirmar que estan processats pels delictes sense cap dels atenuants que contempla el nou codi penal. Això pot comportar penes de fins a 12 anys de presó. En aquella ocasió, l'alt tribunal també va avalar que el jutge instructor dictés una ordre nacional de detenció contra Puigdemont en considerar que si no adoptava una "postura col·laborativa de la justícia" hauria d'assumir les "conseqüències" que l'incompliment de la compareixença suposen.
Els dos magistrats conservadors han decidit tombar el recurs sostenint que no s'han violat els drets fonamentals de Puigdemont ni de Comín. La magistrada progressista, en canvi, ha emès un vot particular defensant que sí que s'hauria d'admetre el recurs d'empara. A més, ha censurat que s'hagi pres la decisió en la sala de vacances i sense esperar al ple, per no ser "urgent" la decisió sobre la suspensió de les mesures cautelaríssimes. En el seu vot particular, apunta que la decisió s'aparta "per primera vegada" de la pràctica seguida pel tribunal amb relació als recursos d'empara, que sempre s'han portat al ple.
És rellevant recordar que el ple del Constitucional, des de la seva última renovació el passat mes de gener, compta amb una majoria progressista, al contrari de la conservadora sala de vacances. De fet, aquesta és una decisió sense precedents, perquè en els últims sis anys el ple del tribunal ha acordat per unanimitat l'admissió dels recursos relatius a l'1-O, per tenir transcendència constitucional. La Fiscalia del TC a hores d'ara ja ha anunciat que recorrerà la maniobra inèdita, i pe tant es forçarà que el debat es faci en el ple.
En el recurs, tant Puigdemont com Comín van al·legar que consideraven vulnerats els seus drets a tutela judicial efectiva, al jutge ordinari predeterminat per llei, i a un procés amb totes les garanties. Tots dos van insistir amb el fet que compten amb immunitat per ser eurodiputats, per la qual cosa consideren "evident" que una ordre nacional de detenció seria incompatible amb la seva immunitat.
En els 10 folis de la sala de vacances, els dos magistrats conservadors critiquen que els dos dirigents independentistes qüestionin de nou la competència del Suprem i la idoneïtat de Llarena per dictar resolucions. "Aquestes queixes no són sinó una reiteració d'altres invocades en anteriors recursos d'empara interposats pels mateixos recurrents", assenyalen.
La inadmissió del recurs confirma així la decisió del jutge instructor del procés al Suprem, el magistrat Pablo Llarena, d'ordenar la detenció dels dos eurodiputats de Junts i el seu processament pels dos delictes de desobediència i malversació agreujada en el marc de la revisió que va efectuar després de l'entrada en vigor de la reforma del codi penal, pactada entre el PSOE i ERC, i que va suposar la derogació del delicte de sedició pel qual s'investigava Puigdemont en un inici.
El passat mes de juny, la sala d'apel·lació del Suprem va confirmar la decisió de Llarena quan va desestimar els arguments de les defenses, que demanaven anul·lar el processament, i van confirmar que estan processats pels delictes sense cap dels atenuants que contempla el nou codi penal. Això pot comportar penes de fins a 12 anys de presó. En aquella ocasió, l'alt tribunal també va avalar que el jutge instructor dictés una ordre nacional de detenció contra Puigdemont en considerar que si no adoptava una "postura col·laborativa de la justícia" hauria d'assumir les "conseqüències" que l'incompliment de la compareixença suposen.