05
de febrer
de
2021, 12:01
Actualitzat:
12:04h
L'exregidor de Badalona José Téllez haurà de comparèixer al Tribunal Suprem el pròxim 23 de febrer pel cas dels cartells que es van penjar els dies previs a la votació de l'1-O, una acció on també hi era el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Inicialment, va ser condemnat per desobediència greu i abús de poder a una multa de 4.380 euros, però l'Audiència de Barcelona va revocar la pena i el va absoldre. Ara, però, el seu periple judicial continua perquè la Fiscalia ha presentat un recurs de cassació que deixa en mans de l'alt tribunal decidir si ratifica l'absolució de Téllez o si, per contra, considera que ha de prevaldre la condemna inicial.
Téllez va ser acusat per desobediència perquè, durant una encartellada de la campanya del referèndum el 25 de setembre del 2017 al carrer Francesc Layret de Badalona, va intervenir per recuperar uns cartells que la Guàrdia Urbana havia requisat a Òmnium Cultural. La Fiscalia va assenyalar que el dirigent va agafar els cartells que estaven ja dins del cotxe policial mentre la comitiva que els acompanyava aplaudien, un relat que va ser validat pel jutjat número 7 de Barcelona i que va acabar condemnant-lo el gener del 2019. De fet, durant el judici dels presos al Tribunal Suprem, van ser citats a declarar els agents de la Guàrdia Urbana per explicar aquell episodi en el qual també hi era present Cuixart.
Durant el judici que el va acabar condemnant, Téllez va explicar que va decidir agafar els cartells després de parlar amb els agents municipals i els activistes per retornar-los als manifestants. Segons va explicar a la jutgessa, la voluntat d'aquest gest va ser "evitar un mal major", ja que hi havia tensió al carrer i l'actuació dels agents s'estava denunciant per "desmesurada". El ministeri fiscal demanava per a ell sis mesos de presó i sis més d'inhabilitació pública, però finalment la condemna va quedar en una multa.
L'exregidor badaloní va presentar un recurs contra la condemna per desobediència tot argumentant que els fets quedaven emmarcats dins de la llibertat d'expressió i que es tractava de material que res tenia a veure amb urnes o paperetes, el principal objectiu dels cossos policials en aquell moment. De fet, els cartells de la campanya recollien lema com "Hola Europa", "Hola República", i "Hola noi país". Quatre mesos després, a l'abril, va ser absolt per l'Audiència de Barcelona, que va revocar la condemna.
El ministeri públic, però, va decidir presentar un recurs de cassació, motiu pel qual Téllez haurà de comparèixer en poc més de dues setmanes al Suprem, on tant ell com a defensa com la Fiscalia exposaran els seus motius. En l'oposició al recurs de cassació, la defensa argumenta que el que es pretén és que l'alt tribunal valori el material probatori de manera radicalment diferent a com ho va fer l’Audiència en la seva sentència per tal que doni la raó a la seva acusació inicial.
La defensa de Téllez també sosté que el ministeri públic demana ara que es valori una suposada desobediència cap a la instrucció de la Fiscalia que ordenava requisar material electoral de l'1-O quan fins ara tot el procés s'havia circumscrit al suposat incompliment de les instruccions que havia donat la Guàrdia Urbana. Precisament aquest dijous també es va fer pública la intenció per part de la Fiscalia de presentar un recurs de la mateixa naturalesa contra l'absolució de l'activista dels CDR Tamara Carrasco.
Téllez va ser acusat per desobediència perquè, durant una encartellada de la campanya del referèndum el 25 de setembre del 2017 al carrer Francesc Layret de Badalona, va intervenir per recuperar uns cartells que la Guàrdia Urbana havia requisat a Òmnium Cultural. La Fiscalia va assenyalar que el dirigent va agafar els cartells que estaven ja dins del cotxe policial mentre la comitiva que els acompanyava aplaudien, un relat que va ser validat pel jutjat número 7 de Barcelona i que va acabar condemnant-lo el gener del 2019. De fet, durant el judici dels presos al Tribunal Suprem, van ser citats a declarar els agents de la Guàrdia Urbana per explicar aquell episodi en el qual també hi era present Cuixart.
Durant el judici que el va acabar condemnant, Téllez va explicar que va decidir agafar els cartells després de parlar amb els agents municipals i els activistes per retornar-los als manifestants. Segons va explicar a la jutgessa, la voluntat d'aquest gest va ser "evitar un mal major", ja que hi havia tensió al carrer i l'actuació dels agents s'estava denunciant per "desmesurada". El ministeri fiscal demanava per a ell sis mesos de presó i sis més d'inhabilitació pública, però finalment la condemna va quedar en una multa.
L'exregidor badaloní va presentar un recurs contra la condemna per desobediència tot argumentant que els fets quedaven emmarcats dins de la llibertat d'expressió i que es tractava de material que res tenia a veure amb urnes o paperetes, el principal objectiu dels cossos policials en aquell moment. De fet, els cartells de la campanya recollien lema com "Hola Europa", "Hola República", i "Hola noi país". Quatre mesos després, a l'abril, va ser absolt per l'Audiència de Barcelona, que va revocar la condemna.
El ministeri públic, però, va decidir presentar un recurs de cassació, motiu pel qual Téllez haurà de comparèixer en poc més de dues setmanes al Suprem, on tant ell com a defensa com la Fiscalia exposaran els seus motius. En l'oposició al recurs de cassació, la defensa argumenta que el que es pretén és que l'alt tribunal valori el material probatori de manera radicalment diferent a com ho va fer l’Audiència en la seva sentència per tal que doni la raó a la seva acusació inicial.
La defensa de Téllez també sosté que el ministeri públic demana ara que es valori una suposada desobediència cap a la instrucció de la Fiscalia que ordenava requisar material electoral de l'1-O quan fins ara tot el procés s'havia circumscrit al suposat incompliment de les instruccions que havia donat la Guàrdia Urbana. Precisament aquest dijous també es va fer pública la intenció per part de la Fiscalia de presentar un recurs de la mateixa naturalesa contra l'absolució de l'activista dels CDR Tamara Carrasco.
Citació de José Téllez per a la vista oral del 23 de febrer by Sara González Muñoz on Scribd