31
de març
de
2021, 19:00
Actualitzat:
01
d'abril,
18:23h
La situació del coronavirus empitjora cada dia i això ja obliga a pensar en restriccions properament. Malgrat tot, un dels majors motius de preocupació és la situació hospitals, perquè ara hi ha un centenar més d'ingressats que fa una setmana i les UCI en fa dues que no es buiden, malgrat que aquests indicadors triguen més a empitjorar que els contagis. A algunes comarques com el Barcelonès o el Segrià, a més, l'augment d'hospitalitzacions és especialment notable.
En el pitjor moment de la tercera onada, hi va haver 3.158 ingressats total per Covid i 731, a UCI, mentre que ara n'hi ha 1.498 i 411, respectivament -la primera dada, en tot cas, inclou només els hospitals públics i concertats, mentre que la segona, també els privats externs al Siscat-. Tot i això, fa una setmana, tan sols n'hi havia 1.394 en total i, pel que fa a crítics, el 5 de març n'eren 405. La tendència, per tant, no és bona.
I malgrat que l'increment de la incidència explicaria en part aquest canvi de tendència també pel que fa a la pressió hospitalària, aquesta no és l'única resposta, ja que els augments en contagis triguen un temps a traduir-se en més ingressats. Igualment, la lentitud en el descens de l'ocupació a les UCI ja era motiu de preocupació fins ara i, després de la segona onada, van arribar a haver-hi 317 abans de tornar a enfilar-se per la tercera onada, pràcticament un centenar menys que ara.
A nivell territorial, 22 comarques han augmentat l'última setmana el nombre d'hospitalitzats, 4 han mantingut la quantitat i 16 encara l'han reduït. Hi ha certa correlació amb l'evolució dels contagis a les comarques i, en concret, al Barcelonès tenen ara 30 ingressats més i al Segrià, 26 més -Lleida és un dels principals focus de preocupació-, per davant del Vallès Occidental (+15), l'Alt Empordà (+13) i el Vallès Oriental (+10), mentre que, per contra, ara hi ha 10 ingressats menys al Baix Camp. Pel que fa a les UCI, 8 comarques hi tenen ara més llits ocupats per pacients Covid (també sobretot al Barcelonès i el Segrià) i 13 en tenen menys.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i les dades sobre hospitalitzats totals i a UCI els dies 23 i 30 de març i l'evolució entre tots dos. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
A què es deu això? El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va presentar unes dades rellevants dimarts, que demostren com el percentatge de contagis que acaben en ingressos a l'UCI ha crescut de l'1,4% la primera setmana de l'any fins al 2,4%, nou setmanes més tard. Sembla clar que, a mesura que la variant britànica ha passat a ser hegemònica -ara ja provoca quasi el 90% dels casos-, les conseqüències també han estat més greus. Estudis a altres països ja apuntaven que aquesta variant, a més de ser més transmissible, també és més agressiva.
Un estudi similar de Biocom-SC fet públic aquest dimarts assenyala unes conclusions similars. L'investigador del grup Enric Alvarez apunta que aquesta nova variant provoca més hospitalitzacions i, probablement, més morts. Tal com indiquen les seves dades, el percentatge d'hospitalitzats entre els infectats ha crescut sobretot des del gener, quan va arribar la variant britànica, especialment en els grups d'edat de 65 anys i més.
En tot cas, l'anàlisi de Biocom-SC també apunta que no sembla que hi hagi un augment de la ràtio dels hospitalitzats que han de passar a l'UCI. La variant britànica, per tant, no provocaria major complexitat dels casos, sinó que es mantindria l'anterior dinàmica pel que fa als ingressats que esdevenen crítics.
De la mateixa manera, unes altres dades d'Argimon no apunten a que, a més d'incrementar les hospitalitzacions, la nova variant hagi augmentat la mortalitat entre els contagiats. El percentatge dels que, 21 dies després d'infectar-se perden la vida, es mantindria estable durant els primers mesos de l'any, per bé que el mateix Argimon va admetre que poden faltar dies per acabar de detectar una tendència en aquest sentit, ja que el període entre el contagi i l'eventual mort és major que respecte el contagi i la possible hospitalització.
En el pitjor moment de la tercera onada, hi va haver 3.158 ingressats total per Covid i 731, a UCI, mentre que ara n'hi ha 1.498 i 411, respectivament -la primera dada, en tot cas, inclou només els hospitals públics i concertats, mentre que la segona, també els privats externs al Siscat-. Tot i això, fa una setmana, tan sols n'hi havia 1.394 en total i, pel que fa a crítics, el 5 de març n'eren 405. La tendència, per tant, no és bona.
I malgrat que l'increment de la incidència explicaria en part aquest canvi de tendència també pel que fa a la pressió hospitalària, aquesta no és l'única resposta, ja que els augments en contagis triguen un temps a traduir-se en més ingressats. Igualment, la lentitud en el descens de l'ocupació a les UCI ja era motiu de preocupació fins ara i, després de la segona onada, van arribar a haver-hi 317 abans de tornar a enfilar-se per la tercera onada, pràcticament un centenar menys que ara.
A nivell territorial, 22 comarques han augmentat l'última setmana el nombre d'hospitalitzats, 4 han mantingut la quantitat i 16 encara l'han reduït. Hi ha certa correlació amb l'evolució dels contagis a les comarques i, en concret, al Barcelonès tenen ara 30 ingressats més i al Segrià, 26 més -Lleida és un dels principals focus de preocupació-, per davant del Vallès Occidental (+15), l'Alt Empordà (+13) i el Vallès Oriental (+10), mentre que, per contra, ara hi ha 10 ingressats menys al Baix Camp. Pel que fa a les UCI, 8 comarques hi tenen ara més llits ocupats per pacients Covid (també sobretot al Barcelonès i el Segrià) i 13 en tenen menys.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i les dades sobre hospitalitzats totals i a UCI els dies 23 i 30 de març i l'evolució entre tots dos. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
A què es deu això? El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va presentar unes dades rellevants dimarts, que demostren com el percentatge de contagis que acaben en ingressos a l'UCI ha crescut de l'1,4% la primera setmana de l'any fins al 2,4%, nou setmanes més tard. Sembla clar que, a mesura que la variant britànica ha passat a ser hegemònica -ara ja provoca quasi el 90% dels casos-, les conseqüències també han estat més greus. Estudis a altres països ja apuntaven que aquesta variant, a més de ser més transmissible, també és més agressiva.
Evolució del percentatge d'hospitalitzats a UCI entre els contagiats per grups d'edat. Foto: Departament de Salut
Un estudi similar de Biocom-SC fet públic aquest dimarts assenyala unes conclusions similars. L'investigador del grup Enric Alvarez apunta que aquesta nova variant provoca més hospitalitzacions i, probablement, més morts. Tal com indiquen les seves dades, el percentatge d'hospitalitzats entre els infectats ha crescut sobretot des del gener, quan va arribar la variant britànica, especialment en els grups d'edat de 65 anys i més.
Ja ho sabíem que passaria. La recerca publicada sobre efectes nova variant B.1.1.7 ho deixava molt clar. Però veure aquí a Catalunya com la nova variant s'associa a més hospitalizacions i prob. més morts costa d'assimilar. Molt dur. https://t.co/j3Imxac39a
— Enric Alvarez Lacalle (@kilocurie) March 30, 2021
En tot cas, l'anàlisi de Biocom-SC també apunta que no sembla que hi hagi un augment de la ràtio dels hospitalitzats que han de passar a l'UCI. La variant britànica, per tant, no provocaria major complexitat dels casos, sinó que es mantindria l'anterior dinàmica pel que fa als ingressats que esdevenen crítics.
Per tant, l’augment d’ingressos a UCI provindria de l’increment de casos que presenten complicacions, però no perquè aquests casos greus acabin presentant major complexitat 7/
— BIOCOMSC (@BIOCOMSC1) March 30, 2021
De la mateixa manera, unes altres dades d'Argimon no apunten a que, a més d'incrementar les hospitalitzacions, la nova variant hagi augmentat la mortalitat entre els contagiats. El percentatge dels que, 21 dies després d'infectar-se perden la vida, es mantindria estable durant els primers mesos de l'any, per bé que el mateix Argimon va admetre que poden faltar dies per acabar de detectar una tendència en aquest sentit, ja que el període entre el contagi i l'eventual mort és major que respecte el contagi i la possible hospitalització.
Evolució del percentatge de morts entre els contagiats per grups d'edat. Foto: Departament de Salut